El Casal Bernat i Baldoví i L’Associacio d’escritors en Llengua Valenciana AELLVA reclamen un carrer en Valencia per al poeta Anfos Ramon i Garcia, u dels principals exponents de la lliteratura en valencià del sigle XX.
Demanen al nou consistori municipal no s’oblide en la rotulacio dels nous carrers d’esta figura en el Cap i Casal.
Una peticio no atesa des de 2015 i censurada per Compromís i Gloria Tello
L’Associacio d’Escritors en Llengua Valenciana AELLVA va presentar per Registre General d’Entrada el dia el 24/2/2015 davant de l’Ajuntament de Valencia una solicitut avalada per 400 persones i 15 associacions per a q se li dedicara un carrer.
Dos llegislatures completes esta peticio ha sigut ignorada pel govern de Joan Ribó i el PSPV. L’encarregada era la regidora Gloria Tello, que sí va donar carrers sense peticio previa al catalaniste Joan Fuster i a atres entittas i persones que no tenien cap expedient previ. No se sap ben be quines eren els mecanismes utilisats per a fer este nomenclator de la Ciutat del Turia, en virtut de qué s’escollien uns noms en veu d’uns atres demandats per la ciutadania i sempre ignorats. Pareix que per a Gloria Tello no n’hi havia cap mecanisme excepte el seu pareixer i la seua afinitat.
Ara que està tant de moda la censura, Compromís i el PSPV estigueren huit anys censurant a un poeta netament valencià
La trayectoria del poeta Anfos Ramon
Este insigne valencià, Anfos Ramon, va naixer i morir en el Cap i casal, en Russafa, concretament 28 de març de 1924 – 17 de juny de 2014. Anfos Ramón va ser vice-president de la centenaria entitat de Lo Rat Penat i sigue un poeta en prou d’exit en la Ciutat i la poesia festiva.
La seu bibliografia te multiples premis inclus del propi Ajuntament de Valencia que durant huit anys li ha negat un carrer en el seu nom.
- A tres carrers. “Premi Valencia” de Literatura de la Diputacio de Valencia, el 1963, Poemes.
- Sembrarem la veritat. Premi “Xavier Casp”, convocat per l’Ajuntament de Carlet el 1975.
- Des de la veu del silenci. Premi “Ciutat de Castelló” el 1977.
- Exigiré la font i el testimoni. Premi “Falla Pintor Andreu” d’Alzira el 1981.
- I les notes de vidre a la paraula. “Premi Primavera” de l’Associació Cultural i d’Investigació “El Palleter” de Catarroja el 1982.
- Si el vent estrena paraules. “Premi Primavera” de l’Associació Cultural i d’Investigació “El Palleter” de Catarroja 1984.
- La meua història exigida. 1990.
- L’espill transparent. 1993.
- De la nit i les mentides. Editat per AELLVA-ABV. 1993.
- Ofici de paraules. Editat per Lo Rat Penat el 1995.
- La clau del llavi obert. Premi Ciutat de Valencia, Roís de Corella de Poesia, convocat per l’Ajuntament de València, 1997.
- Rapsòdia en carn per dins. Premi “Benvingut Oliver” convocat per l’Ajuntament de Catarroja, 1997. Este llibre no es va publicar, per estar escrit segons les normes de la Real Academia de Cultura Valenciana, i va ser editat finalment una dècada després per l’Editorial L’Oronella.
Encara en vida va patir la persecucio de la seua obra per estar escrita com este articul en Llengua Valenciana en Normes d’El Puig.
Un govern municipal al que esperen valencians ilustres
Tants que feren tant per Valencia i tants anys oblidats, ara el nou govern te una oportunitat de seguir negant la nostra historia i idiosincracia o per fi pagar el deute en la memoria de persones ilustres valencianes.
Vicent Gonzalez i Lizondo sigué tinent d’alcalde de la Ciutat de Valencia, President de les Corts Valencianes i diputat per Unio Valenciana en Madrit. Ningu ha fet mai tant per nostra terra i nostre camp. Pero el propi Ajuntament del que formà part com a vicealclade no l’ha volgut reconéixer, tampoc que gracies a d’ell molts proyectes de la Ciutat tiraren cap avant… I alguns es permeten ara parlar de censura, els mateixos censuradors.
Tampoc tenim carrer a Rafael Conde El Titi. Des de 2017 està la ciutadania demanant un carrer per a un valencià d’adopcio, que va ser eixemple d’igualtat i de respecte. Sent u dels referents de la copla espanyola i la canço lleugera, portant el nom de Valencia per tots els platos de televisio i ciutats d’Espanya. Ni com artsite ni com a activiste LGTBI ha tengut el reconeiximent de Comrpomís ni del PSPV.
Atres noms com Vicent Ramirez, o inclus el de Rosita Amores tampoc figuren en el nomenclator del Cap i casal. ¿censura o oblit?