L’Associació Cultural l’Horta de Valéncia Reviu un ancestral ritual de l’horta: El «Stot» que alguns consideren inclús com l’orige de les falles.
En gran esforç per preservar les raïls culturals de l’horta valenciana, l’Associació Cultural l’Horta de Valéncia anuncia la recuperació del milenari ritual del «Stot». Esta antiga pràctica, considerada per alguns com l’orige de les falles, emergix com una expressió de justícia natural de la gent de l’horta valenciana.
El «Stot» simbolisa la resposta dels veïns davant les injustícies, on un ninot representant aquells que han perpetrar fets injustos és cremat en una cerimònia carregada de significat simbòlic. En un acte de protecció o castic, el foc del «Stot» determina si és una benedicció o una maledicció, segons l’ús que se faça.
Esta venerable tradició arribarà el próxim día 23 de març, després de ser plantat el mateix día pel matí. La cremà del «Stot» tindrà lloc per la nit en el cor mateix de l’horta de Valéncia, en el camí del Canal, junt a l’alqueria de Ca Manolo el Galán, a La Punta.
Un acte que no només celebra les nostres raïls culturals, sinó que les recupera posant en valor el ric patrimoni cultural i festiu de l’horta de Valéncia declarada com a Patrimoni Agrícola Mundial, donant a conéixer l’orige de les falles.
Les falles i el seu orige
Els gremi de carpinters diu que sigué la base d’un farol per enllumenar els tallers dels carpinters a l’hivern, i quan allargaba lo día, sobraba i es cremava. Els llaurados parlen del stot, pero siguera com siguera fa sigles, la realitat es que sempre despuix ha anat conjuntament en la critica, la sàtira valenciana, l’humor tan nostre de riure absolutament de tot i fer una critica en to humoristic, ya siguera els carpinters o els agricultors, tots convertiren una ferramenta de treball en un primigeneu ninot.
La realitat es que fa sigles que els valencians celebrém estes falles que d’un primitiu ninot en el sigle XIX ya es plantaven en el Cap i Casal chicotets altars de fusta en este ninot, i d’hi evolucionaren a una festa que s’ha convertit en patrimoni de l’Humanitat per la Unesco, una festa considerada de les més grans del món i en raïls ancestrals de sigles, conservada a la llarc del temps i evolucianada, en la seua pròpia vestimenta, en la seua lliteratura pròpia i en la socialisacio.
Els que critiquen les falles no saben que hiu donen de menjar a moltes families en la Comunitat Valenciana, generant més de 5.000 llocs de treball directes i més de 50.000 indirectes, tota una ecoomía al voltant de la festa. Ya no parlém de la nostra salut mental i la rialla que genera en nosatres cada mes de març.
Les falles s’han convertir en grups socials, en la millor forma d’associacio i conjunt en molts pobles i ciutats i s’han extés per més de 50 poblacions de Castello, Valéncia i Alacant. N’hi ha que recordar que a oles en la Ciutat de Valéncia el cens faller arriba enguany a més de 105.000 persones, i segons dates de Junta Central Fallera, n’hi ha més de 150.000 fallers en la Comunitat Valenciana. Més d’un 3% de la població valenciana.