Porte algun temps intentant obtindre una resposta coherent per part d’algun pancatalaniste valencians i no valencians per a que expliquen els arguments històric-polítics sobre els que se sosté el terme «PAÏSOS CATALANS» (incloent en ells a la Comunitat Autònoma Valenciana con a País Valencià), del que tan abundantment fan us en Catalunya tant particulars, com estaments oficials d’indole política o educacional.
Lo que en un primer moment flama l’atencio del terme es que està en plural i no en singular, «país català», lo qual seria lo mes llògic ya que Catalunya només es una i no varies. Un no sap si el terme obedix a que Catalunya posseïx fronteres i aduanes entre les seues pròpies comarques (producte d’un nacionalisme desmesurat), o a que el «País català» està imbuint d’un misticisme i religiositat exquisita que ho fa compartició del misteri de la Santíssima Trinitat o Tripartit, en tres regnes de Taifes distintes un només «CORRALITO» verdader.
Per lo vist, ni lo un, ni lo atre.
Resulta que els senyors del «país català» lo que pretenen es fer-mos creure que a part del seu «CORRALITO», Catalunya es: «Moltes, Grans i Lliures?». Son molts anys patint la repressió franquiste en les seues carns com per a que a estes alçades no hagen deprés de cap a rabo les arts del dictador. Per a quin ser bons si l’experiencia en pròpies carns els ha demostrat que s’aplega mes llunt sent un mangante. Per a que conformar-se només en Catalunya si se pot trossejar la Comunitat Autònoma Valenciana, el Balear, part d’Arago, el Roussillon francés i el raspall de l’iglesia.
Com a valencià que soc me centraré en lo que a mi me concernir. Aixina puix, en lo que respecta a la Comunitat Autònoma Valenciana, des de la seua fundació com «Regne de Valéncia» en 1238 pel rei aragonés En Jaume I, mai ha estat políticament subjugada a Catalunya ya que esta no existia en temps de Jaume I, sino al contrari, sempre ha segut un regne sobirà, independent i en ocasions enfrontat als catalans. L’unic punt en comú en Catalunya era que abdós, junt al Regne d’Arago (i atres territoris), pertanyent a la Corona d’Arago. Pero cada territori en les seues pròpies lleis, furs, costums, institucions i llengua. I per supost sense que els catalans tingueren ningun grau de privilegi o potestat sobre el restant de membres de la corona aragonesa, menys encara quan Valéncia posseïa ranc de Regne i Catalunya era una simple referencia a una serie de comtats independents els uns d’atres, entre els que el de Barcelona tenia certa preponderància sobre el restant (de comtats).
Llengua pròpia tenia i te el poble valencià. I «Valenciana» es el seu nom. Encara que no hi haja segut reconeguda ni pel castellà imperialiste repressor d’antany i hoganyo, ni pels imperialistes normalisadotes catalans que acabant mos apleguen camuflats baix un incult pelleranca de parent norteny solidari («germanastres» de baixa estofa), tractant-mos de fer creure que llengua Valenciana i catalana son una mateixa cosa.
En el fondo i en la superfície els catalans saben que se tracta de dos idiomes diferents i diferenciats, tant en el seu orige com en evolució. Pero com se semblen tant… No han pogut substraure’s a la tentació d’utilisar la manipulació i l’engany llingüístic per a tractar d’obtindre beneficis polítics i econòmics.
El seu raonament es simple (badoc mes be): «Com l’idioma Valencià te similituts en el català direm que el Valencià es dialecte del català; per lo tant (i ací apareix la piuleta polític-llingüística que els dona dret a trossegar) com en la Comunitat Autònoma Valenciana se parla català (variant), els que ho parlen son catalans i les seues terres son Catalunya».
La carambola s’ha efectuat. La cansalada i la velocitat han segut barrejats i a l’engendre resultant s’ho intenta validar a través d’intelectualoides en nomina o en complex d’inferioritat davant la «gran (sic) Cataluña anti-franquista».
Només queda maquillar la frase «La Comunitat Autònoma Valenciana pertany a Catalunya perque en ella se parla català» substituint «Catalunya» per «PAÏSOS CATALANS» (o millor encara per «EURORREGIÓ»). Aixina se dissimula un poc l’intent de robo i atracament a mà armada i s’evita que el sector progre-cult-acomplexat valencià se dona conte de la clavada i continue mossegant l’ham (encara que hi han que lo mosseguen en gust i a sabines, com bons apesebrats i estómac-agraïts que son).
Per a el que no hi haja abans molt be per que es una aberració voler obtindre benefici polític a través de factors que son purament llingüístics vaig a expondre un eixemple real i molt clarificador, que posseïx un paralelisme en el cas que mos ocupa, inclòs sense ser exactament igual (ya que en el cas valencià està demostrat que la llengua Valenciana i el català son dos llengües distintes):
En Alemanya se parla alemà, en Suïssa i Àustria se considera que se parla alemà, en Holanda se parla holandés, pero classificable com «dialecte alemà» si utilisem les premisses (obsoletes) que ampren els catalans per a definir lo que es llengua o dialecte.
¿ Que pensaria o sentiria un Suís, Austríac, Holandés si els ciutadans alemans o els organismes polítics oficials alemans se dedicaren a declarar, publicar i difondre que tots eixos territoris son «països alemans» perque segons els nacionalistes alemans se parla alemà en ells ?
¿ Seria llògic que per part d’Alemanya que tots eixos països tingueren que renunciar a la seua independència i colocar-se baix el govern d’Alemanya o acceptar estar englobats baix l’identitat «unificadora» de «països alemans», alguna cosa en lo que no s’identifiquen, ni desigen, simplement perque parlen un idioma similar al d’Alemanya ?
Es evident que tals pretensions per part d’Alemanya serien considerades una solemne borinotada, al par que un insultant fanfarroneria imperialiste, per part de qualsevol estament polític o persona en un poc de sentit comú i honestitat.
Aixina puix, concorrent eixe mateix tipo d’agravis i circumstancies cap a la Comunitat Valenciana per part de Catalunya (màxime en nostre cas, a on està plenament demostrat que el Valencià, per orige i evolució diferenciada, es una Idioma distint al català), es de dret denunciar esta insultant situació i exigir a Catalunya i a tots els seus estaments i institucions que retrocedixquen en el seu empenyorament de voler colonisar política, cultural llingüísticament a la Comunitat Autònoma Valenciana. Ademés de reclamar-los que deixen d’utilisar el terme «PAÏSOS CATALANS» per fals i erròneu, o que quan ho facen no incloguen en el mateix a l’històric Regne de Valéncia.