En mig d’un debat que sovint es contamina d’ideologia i d’exabruptes en rets socials, hi ha una qüestió llingüística que mereix ser tractada en rigor acadèmic i serenitat: la pronuncia correcta del nom Valéncia en valencià. Mentres determinats sectors del pancatalanisme continuen insistint que la forma “correcta” és València (en E oberta), la fonètica, la tradició lliterària i els estudis universitaris indiquen justament el contrari.
La diferència entre Valéncia i València no és un simple detall ortogràfic, ni una batalla partidista, ni tampoc un invent polític recent. Es tracta d’un tret fonètic profundament arraïlat en la llengua valenciana i documentat per filòlecs de prestigi al llarc de décades.
La fonètica valenciana és clara: la E tònica és tancada
Segons Manuel Sanchis Guarner, un dels referents de la filologia valenciana contemporànea, “la vocal /e/ tònica tendix a ser tancada en valencià en contexts a on el català oriental la realisa oberta”. Esta afirmació, recollida en la seua Gramàtica Valenciana, és compartida per numerosos estudis posteriors.
Això significa que, en valencià, la pronuncia natural del mot és Valéncia —am en E tancada—, mentres que la forma en E oberta (València) pertany al sistema fonètic del català oriental, especialment al registre barceloní.
Els manuals oficials de la Generalitat ho confirmen
El Manual de Coneiximents de Valencià – Nivell Superior de la pròpia Generalitat Valenciana explica que la vocal /e/ tònica és generalment tancada en paraules cultes acabades en –ència, com potència, urgència o presència.
Valéncia seguix el mateix esquema fonètic.
És a dir: el model en E tancada respon exactament al funcionament natural i històric del valencià.
La tradició lliterària valenciana reforça esta posició
Els texts migevals valencians, així com la lliteratura del Sigle d’Or, no utilisaven accent gràfic modern, pero sí mantenien un sistema vocàlic en qué la pronunciació tancada predominava. Autors com Rois de Corella, Ausias March o Jaume Roig compartien este mateix sistema fonètic, molt diferent del que hui s’intenta importar des del català oriental.
Esta coherència es manté en tota la tradició valenciana fins al sigle XX.
Experts universitaris confirmen la diferència entre valencià i català oriental
El catedràtic Emili Casanova (Universitat de València) senyala que el valencià manté la vocal tancada en contexts a on el català oriental utilisa l’oberta.
D’atra banda, Josep Giner, membre de l’Institut d’Estudis Catalans, reconeix que “els parlars valencians tendixen a la tancada en mots cultes”.
Inclús des de Catalunya es reconeix, per tant, que la pronuncia valenciana és diferent.
El problema no és llingüístic: és la voluntat d’uniformisació
El conflicte naix quan determinats sectors políticament carregats intenten presentar València (variant catalana) com l’única forma “correcta”, i qualifiquen la forma valenciana com a “incorrecta”, “inventada” o inclús “feixista”, arribant a un nivell retòric impropi d’un debat científic.
Esta actitut no respon a criteris llingüístics, sino a una visió uniformadora que pretén dissoldre la personalitat pròpia del valencià dins del català oriental.
Defendre Valéncia és defendre la llengua valenciana
Utilisar l’accent tancat en Valéncia no és una qüestió ideològica sino llingüística:
és la forma que seguix la fonètica valenciana, la que documenta la filologia i la que ha utilisat el poble valencià al llarc de sigles.
La forma València, al contrari, és pròpia del català oriental i no forma part del sistema fonètic valencià. Pretendre que els valencians adoptaren esta forma és una ingerència en la nostra identitat llingüística i un alluntament de la realitat fonètica viva.
En definitiva, la ciència llingüística i la tradició valenciana indiquen clarament que la forma correctament valenciana és Valéncia, en E tancada.
Tot allò que s’afirme en sentit contrari és ideologia, no filologia.
Pedro Fuentes Caballero
Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana corresponent per Dénia
President de l’Associació Cultural Roc Chabàs de Dénia
La llengua utilisada en este escrit es la oficial de la valenciana (Normes d’El Puig).
