Valéncia, 18 juny de 2026.- La presa de possessió dels nous acadèmics de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) no fa més que confirmar, una volta més, allò que Lo Rat Penat ha denunciat des de la seua creació: la AVL mai ha segut una autèntica acadèmia al servici exclusiu de la llengua valenciana, sino una institució política concebuda per a donar cobertura oficial al proyecte pancatalaniste i marginar qualsevol posició discrepant.
Durant anys es va pretendre vendre als valencians una falsa image d’integració i pluralitat, assegurant que en la AVL estarien representades totes les sensibilitats llingüístiques en igualtat de condicions. Res més llunt de la realitat. La majoria pancatalanista que ha controlat permanentment l’entitat ha impedit qualsevol equilibri real i ha convertit l’institució en un instrument al servici d’una determinada ideologia.
La AVL: una sucursal de l’Institut d’Estudis Catalans
La renovació produïda hui, llunt de corregir esta deriva, la consolida encara més. La designació de nous acadèmics, part d’ells vinculats a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), posa novament de manifest el verdader objectiu fundacional de la AVL: actuar com una simple delegació valenciana de l’Institut d’Estudis Catalans i perpetuar la dissolució de la personalitat pròpia de la llengua valenciana dins dels postulats del pancatalanisme i la falsa “Unitat de la Llengua”.
«Resulta escandalós que una institució que hauria de velar exclusivament per la defensa, estudi i promoció del valencià continue actuant com una sucursal ideològica del pancatalanisme, mentres els valencians seguim destinant millons d’euros dels nostres imposts al manteniment d’un organisme que exclou i desprecia a una part molt important de la societat valenciana i a les seues entitats culturals més representatives.»
Especialment greu resulta la presència del vicepresident segon i conseller de Presidència en este acte i el recolzament explícit del Govern de la Generalitat Valenciana a una institució que mai ha deixat d’estar al servici del proyecte pancatalaniste. El Partit Popular (PP), que en moltes ocasions afirma defendre les senyes d’identitat valencianes, continua no sols mantenint, sino també blanquejant i llegitimant una estructura creada per a oficialisar el pancatalanisme en terres valencianes.
«És incomprensible que un govern que es presenta com a defensor de la personalitat diferenciada del poble valencià continue destinant recursos públics i prestant el seu aval institucional a una acadèmia que ha negat reiteradament que el valencià siga una idioma independent i assegurant que els valencians parlem català.»
No es pot parlar de defensa del valencià mentres se continua sufragant en diners públics una entitat que, llunt de protegir la llengua valenciana, ha contribuït durant vinticinc anys a la seua catalanisació i a l’arraconament de les singularitats del valencià.
Des de Lo Rat Penat reiteren que el poble valencià mereix una institució verdaderament valenciana, independent i plural, lliure de subordinacions externes i de servituts ideològiques, que tinga com a únic objectiu la defensa de la llengua valenciana i de la seua personalitat històrica, cultural i idiomàtica.
Josep Vicent Navarro Raga, President de Lo Rat Penat ha volgut manifestar que: “El govern del PP seguix eixercint de pagafantes del pancatalanisme i no és capaç de desenrollar una política que defenga i duga a efecte polítiques que recolzen les nostres senyes d’identitat i el model de valenciania. Un esquema social històric que equilibra i engloba la defensa del valencià en llibertat, front a un model de català per imposició, en tota la seua càrrega política, aniquiladora de la llengua i cultura pròpia dels valencians, en llengua valenciana o castellana, sempre elegida en llibertat, igualtat i harmonia pel nostre Poble”.
Després de vinticinc anys d’existència, la AVL ha tornat a demostrar que no és la casa de tots els valencians, sino una ferramenta política creada per a consolidar l’expansionisme cultural del catalanisme en la Comunitat Valenciana. La renovació dels seus membres no representa cap canvi de rumbo, sino la continuïtat d’un model agotat que ha fracassat en el seu pretés objectiu d’integrar i representar a tots els valencians.
