La protesta i denuncia del empleats i / o treballadors sol ser per mig de la declaració de una folga, que pot ser per hores, dies o indefinida.
La folga general és una atra manera d’intervindre, les organisacions obreres, (els sindicats de classe) en la política del govern de tanda. Inclús en temps revolucionaris, esta declaració de folga general recolzava a les opcions polítiques internacionalistes a principi del sigle XX o final del sigle XIX.
Hui en dia, des de la fi del sigle XX i despuix de la segona guerra mundial, el recurs a la folga general és soles una opció molt extraordinària. Les organisacions obreres opten més pel diàlec. L’estat del benestar dut per la social democràcia i la democràcia cristiana des de la década dels 60 del sigle passat aixina ho han fet, optant pel diàlec entre les organisacions d’empleats i d’empleadors.
És la negociació colectiva lliure de opcions partidistes com poguera ser una folga indefinida en uns atres objectius.
La millora de les condicions laborals (treballar manco i cobrar més pero a la vegada ser més productiu) junt a les condicions del lloc de treball, són els objectius de les organisacions obreres, junt a les demandes de produir més i en més calitat de les organisacions empresarials, per mig de la tecnologia.
Els llocs de treball dels sectors primari i secundari seran – ne són – de més calitat. En el sector servicis encara falta l’aument de l’eficiència per mig d’una millor organisació empresarial i formació dels empleats. Tot açò be a conte per les folgues del sector públic en la nostra terra: meges i docents no universitaris.
Garantisar els drets dels ciutadans de gojar dels servicis públics a la vegada que se garantisa el dret a la folga són dos realitats a voltes difícil de compaginar sense que algú dels implicats se senta perjudicat en els seus drets. Convivència i diàlec és el mètodo de l’acció reivindicativa per mig de la folga.
Els docents i no universitaris
De la folga dels docents ya varem parlar en este mateix mig, aplegant a la conclusió – per una atra part compartida en la majoria dels analistes – que esta folga barrejava reivindicacions justes, com aquella d’acostar el sou dels mestres i professors a la mija dels seus companyers de l’estat espanyol. Al meu parer i des de el punt de vista del sou i des de la meua experiència, el mestre i el professor no estan mal pagats en l’administració valenciana per a la responsabilitat que desenrollen. En molt casos – la majoria – els mijos que fica l’administració al servici de l’ensenyança moltes voltes són insuficients, lo que justifica un major esforç del professorat i la seua reivindicació monetària i de millora de mijos i confort laboral.
Lo que convertix esta folga en política partidista és l’exigència que l’administració canvie la seua política, que una majoria dels votants han triat com opció partidista per a governar la Comunitat Valenciana. Esta reivindicació, junt a l’opció per una folga indefinida convertix esta acció de folga en una folga política per part dels sindicats tant corporatiu com el STEPV com els de classe CC.OO. I UGT CV. Ademés de defendre incongruències o falàcies com lo de “la llengua no es toca” ¿Quí la vol tocar? ¿Quina llengua? ¿Una variant dialectal en contra de lo que diu l’articulat del nostre Estatut d’Autonomia? ¿Volen acabar en la lliberta d’elecció i impondre l’elecció d’una llengua que no és la valenciana? No ho tenim clar lo que volen en este sentit. Yo estic utilisant la llengua valenciana en total llibertat ¿me la volen coartar? ¿Són democràtics? Qüestions que en consciència es deuen respondre en llibertat.
Arriba ara l’época de vacacions no hi han activitats lectives per lo que han suspés la folga en l’amenaça o chantage de reprendre-la en quan mamprenga el nou curs. L’administració ha arreplegat una majoria de les seues reivindicacions que ya consten en el presupost d’enguany. Atres les ajorna per al curs 27-28 per qüestions organisatives. Les obres de confort dels llocs de treball ya estan presupostades… Continuen les negociacions per a la millora de les condicions laborals.
Els meges
L’atra folga, la dels meges, este colectiu de professionals reivindiquen un estatut propi i diferenciat per ad ells, per les condicions laborals que patixen.
L’horari d’un mege sol ser de huit hores pero… NO és veritat, arriben a l’hospital, tenen la seua consulta, quan acaba, tenen als residents en formació, que ningú els paga esta faena. Ademés se troben en els estudiants de medicina, els futurs meges. Esta formació que impartixen tampoc se’ls remunera de cap manera.
I les guàrdies. Podrien pensar estant de guàrdia: si treballen 24 hores se les pagaran correctament… Puix no. El meu amic Enric, neuròlec ell, me conta que una volta acabada la seua jornada laboral continua en l’hospital tot lo dia i al sendemà torna a la seua faena habitual. Segons me contà els meges tenen prohibit per una normativa europea, em digué, fer hores extres i cobrar-les. Eixes hores que treballa o està en l’hospital ademés de les huit reglamentàries no soles no les cobra, sino que no consten en cap de lloc, per lo que la jornada de més no computa com dia treballat i no servixen per a la futura jubilació.
No li preguntí lo que cobra un mege especialiste en un hospital públic, me paregué una indiscreció, pero manco de 3000 euros al més en el banc no serà. Un catedràtic d’universitat cobra al voltant de uns 4000 euros, suponc que el sou habitual estarà en la forqueta de 3000 a 4000, incentius complements i extres a banda. ¿Ben pagat? No se yo.
Motiu per a tindre una primavera d’hivern calenta per la folga estatal dels meges si que ne tenen, i en este cas soles és una folga reivindicativa de millora de les condicions laborals.















