L’atre dia, em recordava de l’obra de teatre, que varem vore com professor, en els alumnes de l’institut. “Copernico” es titula l’obra.
L’actor protagoniste fea un paper impressionant. Ad este personage i la seua vivència en les autoritats acadèmiques del seu temps, el podem traslladar a l’actualitat. Copernico, en les seues conclusions, anava en contra del paradigma dominant de l’época. Contrari al principi d’autoritat del moment.
Els valencians estem en el mateix cas ara en el sigle XXI. (Vore A. Fontelles; Societat, Ciència i Idioma Valencià. Valéncia 1997) Els paradigmes canvien, deuen canviar, els avanços científics, les investigacions i les revisions ho demanen. Això és la ciència.
Aquells que defenem que la llengua Valenciana es diferent i diferenciada de qualsevol atra, a més de privativa dels valencians, es trobem massa a sovint, despreciats i ridiculisats per aquells que no se qüestionen absolutament res. El seu argument: l’acatament de l’autoritat, acceptant el paradigma dominant; ¡són universitaris!.El preguntat: ¿universitaris? ¿científics?
En la creació i el nomenament dels acadèmics de la AVL es pot encetar el trencament d’este “bunquer” existent ¿Perqué no Acadèmia de la Llengua Valenciana? Nos preguntem la gran majoria dels valencians.
Es cert, la composició de l’acadèmia és un engany i estafa del “Partido Popular” (i del Sr. Zaplana en particular) al poble Valencià. Especialment enganyats els valencianistes que confiaren, tant en el PP com en el seu president d’eixos temps.
A Unió Valenciana no l’enganyà; es posicionà des d’un principi en contra d’este “ent” polític disfrassat d’acadèmic (que pretén impondre, sense consensuar res. els seus criteris d’autoritat) la fi a un llarc conflicte des de que els secessionistes catalanistes trencaren el diasistema iberorromànic, sobre l’identitat del valencià a primeries del sigle vint.
Zaplana no optà per la defensa de l’idioma Valencià. Trià el continuisme de la “catalanisació” mampresa pel PSOE del Sr. Ciscar, del expresident Sr. Lerma que escoltaren la veu dels seus amos “mesetaris”.
En els governs del PP no ha canviat absolutament res en el tema de la Llengua Valenciana, soles un poc de “chapa i pintura”. Tant en l’aspecte normatiu, de valencianisar l’estàndart com, lo que és més important per als valencians, el foment del seu us social. Normalisar el Valencià. Un atre dels molts compromisos no complits pel govern del Partit Popular C.V.
Contar en Valencianistes, entre els membres d’esta acadèmia és de fet; demostrar que les tesis defeses pel valencianisme són realistes, tenim arguments científics recolzats per universitaris, doctors i llicenciats. Contem en un bon nivell lliterari en una novella generació d’escritors, poetes i prosistes.
Ara en 2026 eixos presunts valencianistes han desaparegut. Tots els membres de la AVL són acatalanats i membres del IEC
No soles Xavier Casp se mereix este reconeiximent del món acadèmic. Atres que sonaren com possibles acadèmics també tenen un alt nivell; Voro López QED, Leopolt Penyarroja, Antoni Fontelles, Ampar Cabanes, Gómez Bayarri… i un llarc etc. podien també estar en eixa “acadèmia de la llengua valenciana”, complint els requisits de la llei de creació de l’ent.
Esta no és l’acadèmia del Valencià, la mateixa creació de l’acadèmia ya supon que la variant idiomàtica valenciana es diferent de qualsevol atra (vore Chimo Lanuza Valencià ¿Llengua o dialecte? Valéncia 1994)
La Acadèmia del Valencià és sense dubte la RACV
Es hora d’eixir-se’n de l’engany que supongueren les bases ortogràfiques de 1932; fer que el valencià torne a ser una llengua no minorisada (M. Adlert. En defensa de la llengua Valenciana, edició de l’Oronella. Valéncia 1998. Primera edició Valéncia 1977) Deixar que el conflicte identitari, ara reconegut per tots, es pose damunt de la taula i que els llibres parlen.
Segurs com estem que els valencianistes de l’acadèmia de la llengua Valenciana faran tot lo possible per alvançar cap el consens, en la fermea que dona la raó i l’obertura de mires que obri el diàlec. Desgraciadament la minoria valencianista traïcionà els seus principis i va preferir adaptar-se i continuar chuplant de la “mamelleta acadèmica”
Per a donar un marge ad este ent, es deurien d’haver adoptat els acorts dins de l’acadèmia per unanimitat. Si realment volien superar el conflicte.
També pensem que deuria de reformar-se la llei, en la qüestió del nom de l’acadèmia de la llengua Valenciana i la denominació de la nostra variant de llengua que deuria denominar-se en exclusivitat Llengua Valenciana o Idioma Valencià o senzillament VALENCIÀ, entre atres coses donar entrada a la normativisació que per al valencià utilisa la RACV respectant la creació de més d’un centenar d’escritors en llengua valenciana, yo mateixa entre atres molts.
No vullc acabar sense copiar els últims versos d’un poema de Xavier Casp escrit quan estigué presoner en un camp de concentració franquista, en Màlaga en 1939 i diuen els versos:
Puix si ara nos vingué el bochí en cinc fleches,
ve també una omnipotent coincidència:
i s’apunyala l’ideal que obri cinc breches
i els cinc brolls, sospirs de sanc, faran blanquíssima l’estrela de la nostra independència.
Xavier Carbonell i Montesinos
Gandia, 4 de juliol de 2001
Comentari agost 2026: Corregit i ampliat.
Anys de fracàs i de perduda de temps per a l’us social del valencià per culpa d’un model de llengua estranger. Eixe és el balanç que pot presentar la AVL. Ningú seguix els seus dictats. La seua autoritat està supeditada al criteri dels usuaris.
Les universitats es rigen per la norma de l’Institut de Estudis Catalans (IEC), en el concepte de “paissos catalans”, a lo manco, de llengua i per lo tant – segons ells – culturalment i nacionalment som lo mateix, justificant l’independentisme de la “Gran Catalunya”.
El sistema educatiu, com correja de l’universitat, usa la norma IEC en àmbits “cults” puix les formes genuïnes valencianes soles són localismes dialectals no recomanables, segons ells. Els llibres de text estan escrits per editorials que procuren les servixca per a les distintes variants, unificant la norma. Fent-la convergent. Interessos econòmics un atre important criteri “científic”.
En l’àmbit coloquial, el del barri, fester, faller, foguerer el de poble, el de l’usuari de l’idioma valencià, és el del Valencià, o Llengua Valenciana. Quan l’alumnat valenciaparlant ix al carrer s’oblida de la norma prescriptiva catalana i sense saber-ho i de manera espontànea utilisa la norma RACV o d’El Puig.
La moderna normativa descriptiva de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana aixina ho investiga i demostra, sent el valencià general l’estandart “normatiu” de les normes d’El Puig.
En quan canvien de registre, lo català es lo “cool” (alineació elitista, com algú ha batejat ad estos personages). I per a major delicte la AVL ha firmat un acort, pel qual renuncia al seu paper d’ent normatiu per al Valencià, donant i acceptant els acorts del IEC sense cap discussió, confiant que aquells tindran en conte (ingenus i inocents ells) tot el supost àmbit llingüístic.
En este punt hi ha que recordar que fon el Català el que se va seccessionar-se de l’àmbit llingüistiu occitano – romànic a principis del sigle XX en el primer congrés de llengua catalana promogut pels secessionistes Pompeu Fabra, Prat de la Riba i atres, en contra de la ciència llingüística (López, Fornés, Villanueva… tots ells doctors universitaris)
