9 d’octubre. Dia de la Pàtria Valenciana. Som Regne de Valéncia – i no som de nació catalana – convé utilisar este nom per a nomenar el dia de tots els valencians. Insistix: de tots, de San Rafael del Riu fins Pilar de la Foradada. I des de les serres a la mar. Totes les persones que vivim, treballem i gogem d’esta terra, som valencians.
Els polítics en representació en les institucions públiques, ya siga ajuntaments, Corts, o Corts Generals pareix ser que o be no són valencians, o be s’obliden que la festa és de TOT lo poble que és espectador o vol ser participant en acompanyar a la Senyera del Regne en el seu recorregut fins al Parterre de la Ciutat de Valéncia – aixina, en accent tancat, com se pronuncia eixa [é] – per a participar en l’homenage que el poble vol fer al Rei que nos tornà, atra vegada, a la civilisació cristiana, reconquistant un Regne que ya ho era des de el s. XI, despuix de mils anys de civilisació Romana (valencians romans) i poc més de siscents de vida dels valencians baix la civilisació islàmica (valencians islamisats) Des de 1238 atra volta valencians cristians. Sempre valencians.
Les dificultats per a que la ciutadania participe i goge de la provessó cada volta ne són més i majors, aludint motius de seguritat. Segurament són poregosos, els governants, de sentir lo que el poble opina d’ells i de les seues traïcions.
Quan la coa dels professionals de la política finalisa en el “coche granera”o “Senyera mòvil”, participen una série de persones, individualment o colectivament que passegen darrere, no de la Senyera, com és el seu desig, sino d’eixe “coche granera” de la comitiva ‘oficialista’ de ridículs, plens de coentor. No me referix a les institucions i associacions culturals valencianistes, algunes d’elles més que centenàries. RACV, LO RAT PENAT, CASSINO, ATENEU, PATRONAT, AMICS, CENTENAR DE LA PLOMA i un llarc etcétera.
Els polítics des de finals dels 90 del sigle passat, han pervertit l’espirit de la Societat d’Amadors de les Glòries Valencianes Lo Rat Penat, que conseguí en 1922 – ya fa més de cent anys – que l’Ajuntament i Diputació de Valéncia se feren càrrec de l’organisació de l’acte. Acte reivindicatiu de la personalitat pròpia i privativa dels valencians en germanor en els atres pobles que conformen Espanya a la que mos lliga una història comuna a traves de la Corona d’Aragó.
Enguany, un atre 9 d’octubre per a participar i gojar de la provessó
Ocuparem un lloc darrere del tancat, a l’altura del carrer Marqués de Sotelo. Allí vindran persones, algunes en camisetes reivindicatives, atres de carrer, atres en trage de dumenge. Una concentració de persones que volem anar darrere de la Senyera per a manifestar colectivament el nostre respecte i el nostre orgull de ser lo que som: Valencians. Fon i és el dia de recordar a tot lo món que estem eixercint de valencians. Som i serem valencians.
Senyeres al vent i en els balcons, flamejant per tota la ciutat esperant en puntualitat valenciana la baixada de la Senyera que mai s’inclina. Tocaran les 12:00 en punt, sonarà la marcha de la ciutat, se l’oferixen a la Senyera les 21 salves d’honor, com marca la tradició. Piquet militar per a rendir honors a una bandera que representa a una part important de Espanya. Als peus del balcó, en lo carrer ya la Senyera està en mans del regidor de tanda.
Anarquia total, com en tot lo que fan els governs d’aficionats de tanda que tenim i hem tengut en la Ciutat de Valéncia, manco honroses excepcions.
Normalment, despuix de mig hora o més, la comitiva ‘oficial’ encara no s’ha ficat en marcha. Mentrimentres, el poble que vol acompanyar a la Senyera en provessó cívica i civilisada estarem esperant que protocol alce les tanques per a participar de forma festiva i pacifica. El 9 d’octubre és la festa dels valencians
¿Quina serà la nostra sorpresa al obri-se les tanques? ¿Encara no òbrin el tancat, mes que ya fa temps que ha mamprés la provessó ‘oficial’? Farem pacient espera.
Observarem que es mou el “Senyera mòvil” vehícul per a resguardar la bandera en cas de pluja, i l’ambulància, per si de cas, a la coa de la “provessó de l’ajuntament”.
Quan per fi es fiquen en marcha els ‘oficials’ serà quan els guàrdies municipals rebran l’orde d’obrir les tanques. Entrarem, els ‘no oficials’, el poble pla, a la Plaça de l’Ajuntament i nos organisem en la nostra provessó. Maror del poble valencià. Darrere ningú. Ni tan sols un vehícul d’emergència per si se fa necessària la seua utilisació. Forces de seguritat sí que estaran a l’aguait.
Unió del valencianisme, del poble. Esperem que este desig es convertixca en realitat. Mamprenem la nostra provessó, la ‘no oficial’ la del poble, els espectadors normalment aplaudixen al nostre pas, me gire i veig prou gent.
Parada en el cantó del carrer de La Pau en Sant Vicent, pels guàrdies municipals i les forces de seguritat. Per a arribar al Parterre directament pel carrer de La Pau, eixe itinerari – nos diran – és per a la comitiva “oficial”.
Gire el cap i veig una atra pancarta. Algunes persones han pogut accedir d’alguna manera dins de la provessó. Segurament han pogut botar algunes tanques o senzillament les han obert. Per fi la provessó se completa. Al aplegar al carrer de les Barques mos indiquen que d’ahí ya no passarem. Segurament per la via de fugida d’emergència que s’ha convertit este carrer per a les mascletades del migdia en la plaça de l’Ajuntament.
Accedirem a la plaça pegant una volta, situar-nos a l’altura de Vinatea, que abans de la provessó ha segut objecte d’homenage per part de Lo Rat Penat i atres associacions culturals que s’han afegit a l’acte.
Com a bon premi per a un valencià de dins i de fòra abans del dinar de germanor anem a sentir la disparada. Dinar, cremadets, tren en permís del ministre de tanda (ell no solda les vies i tampoc fa una atra cosa) i a casa si RENFE afortunadament hui funciona, en horari reduït puix és festiu.
Valencians feliç dia del Regne. Vixca Valéncia.
