La Societat d’Amadores de les Glòries Valencianes han recordat una efemèride de gran importància per a la llengua valenciana i la seua normalisació.
A través de les seues rets socials han recordat, que les normes ortogràfiques que redactà el filòlec franciscà Lluís Fullana i Mira en 1914, complixen enguany el seu 110 aniversari.
El mensage difòs per l’entitat ratpenatista informava:
En 1914 es conseguí en la sèu de Lo Rat Penat el primer acort social sobre la normativa valenciana.
Davant l’anarquia ortogràfica, Lo Rat Penat mamprengué l’iniciativa i encarregà al filòlec Lluís Fullana la difícil missió de coordinar la redacció d’un “Proyecte de Normes Ortogràfiques”.
Estes normes foren debatudes públicament una a una, i aprovades per consens pels principals escritors i erudits valencians en vàries assamblees públiques celebrades en Lo Rat Penat, publicant-se les conclusions en el Diario de Valencia.
El Centre de Cultura Valenciana (actual Real Acadèmia de Cultura Valenciana) el primer ent normatiu del valencià
La Diputació de Valéncia crearia en 1915 el Centre de Cultura Valenciana (actual RACV), que immediatament edità una primera Gramàtica, obra de Fullana, en aplicació de l’acort ortogràfic.
La RACV recuperà i actualisà en 1979 este consens ortogràfic, que és la base de l’actual normativa, coneguda popularment com a «Normes d’El Puig«.
Estes normes foren anteriors a les pancatalanistes ‘Bases provisionals’ conegudes posteriorment com a Normes de Castelló o del 32, ademés de que les normes Fullanistes foren discutides i debatudes per tots els escritors en valencià, mentres que les «acordades» en Castelló no foren consensuades i tinguerén procediments obscurs, sent una copia de les de l’Institut d’Estudis Catalans, en algunes concesions valencianes.
La Llengua Valenciana i l’AVL, dos pols oposats
La Llengua Valenciana actualment està normativisada, en la Normativa actual, de 1.979, coneguda com a Normes d’El Puig, que actualisa i difon l’ent normatiu creat en 1.915 per la Diputació de Valéncia, el centre de Cultura Valenciana, ara Real Acadèmia de Cultura Valenciana.
A diferència de la nova acadèmia de la AVL creada per llei el 16 de setembre de 1.998, huitanta tres anys despuix de la primera, el centre de Cultura Valenciana es basava en el consens i no en l’imposició política.
La AVL va ser creada per polítics per donar resposta política a una situació incòmoda de conflicte llingüístic creat per polítics despuix de donar l’esquena a la acadèmia creada 83 anys abans i fruït del consens.
Hui, les autoritats reconeixen com a ent normativisador la política nova Acadèmia de la Llengua sense nom, colocant al front de la mateixa a polítics defensors de l’unitat de la llengua catalana. Fent un apèndix de l’Institut d’Estudis Catalans.
La nova política i catalanista Acadèmia basa la seua llei de creació en les Bases de Castelló que actualisa al seu criteri, i que a soles eren uns chicotets fulls que ara eleven a norma i amplien sense saber els criteris. Oblidant les normativisacions anteriors fruit del consens.
Hui la Llengua Valenciana es troba perfectament normativisada i actualisada en Les Normes d’El Puig de 1.979, en criteris llingüístics i d’ús, a diferència del «valencià acadèmic» impost i que ningú sap d’a on ix ni es parla en cap lloc.
L’història recient, 40 anys d’intent de creacio i imposicio de l’estàndar català per als valencians
Cal recordar que el primer Estatut d’Autonomía de 1.982 es publicà en Les Normes d’El Puig i que el Consell Preautonòmic fruit del consens oficialisà la normativa del Centre de Cultura Valenciana. Va ser el conseller de Cultura i Educació Ciprià Císcar, del Consell de PSPV de Joan Lerma el que derogà políticament eixes normes. Les va eliminar per la normativa de l’Institut d’Estudis Catans, buscant ya l’estandarisació artifical de la llengua catalana. Una estandarisació que casi 50 anys despuix encara no han aconseguit, donat l’artificialisació del proyecte. Es va crear un estandart barceloní i es va aplicar a la Comunitat Valenciana en algunes adscripcions pròpies per a parèixer artificialment algo que no és, ni existix.
40 anys despuix estem en el mateix punt d’artificialisació, pero en els coleges s’ensenya eixe dialecte artificial com a propi i s’imposa la parla extranya. Des de 1.998 la politisada i catalanista AVL és l’ent que normativisa exia llengua per adeqüar-la cap a l’estandar i seguir l’unitat de la llengua catalana per a despuix fer una cultura comuna igualment artificial del seus països imaginaris, per a despuix tindre l’excusa per l’unitat del territori. Un genocidi cultural en tota regla perpetrat des de les pròpies institucions valencianes i ideat des de Barcelona.
