Pregunta prou pertinent per als tradicionals votants valencianistes. En el valencianisme de construcció tenim un problema, no se presenten en estes votades partits que verdaderament se puguen batejar com valencianistes.
L’oferta electoral per als valencianistes és molt pobra o inexistent, això de por o mort. Eixir de la paella i caure en les brases. Ho tenim
complicat. A vore que és lo que volem: Un valencianisme de màxims és impossible puix no se presenta cap partit valencianiste que duga en el
seu programa electoral esta aspiració.
Sumar i PSOE, no han mogut una mà per a fer efectiva en Congrés la reforma mínima constitucional per a que el Dret Civil valencià modern
torne a ser una realitat. El PP tampoc s’ha pujat ad eixe carro en Madrit. Continuen en el clàssic discurs de dir una cosa en la Regió i una atra distinta en la capital del Regne d’Espanya. Són aixina i ya els coneixem.
És un eixemple, no l’únic. Els governs del PSOE i PP i els seus ‘amiguets’ tradicionalment sempre han perjudicat al Regne de Valéncia; Corredor Mediterràneu, trens de contornada, FGV i àrees metropolitanes, ports i aeroports… Ara mos prometen el soterrament de vies en Alfafar – Benetússer. ¡Che! Si han governat el PSOE i el PP en Madrit, incús en majories absolutes, no han segut capaços d’alvançar
en este tema que costa vides humanes. ¿Qué acàs no els importen? Che tu, aneu allà a on brama la tonyina.
Soles a nivell simbòlic alguns partits defenen certs simbolismes. Les senyes d’identitat són més que el nom, La Senyera o àmbit territorial. Als valencianistes nos queda jugar al ‘descarte’ és dir lo que no volem per al Regne de Valéncia.
Sumar s’ha sumat al fet de la censura. Per ad ells és roïn censurar una cosa, pero és lícit censurar la contraria, per falta de coherència. Descartat.
El PSOE en les seues fantasmes dels utòpics països, facilitant i tragant en tot allò del soci – per això a Chimo l’ha anat tant malament en les autonòmiques – tampoc pareix una alternativa útil per als valencians valencianistes. Les seues incoherències programàtiques en estos aspectes, de negar, pero facilitar, el fan impossible per al vot valencianiste. Per no dir que sí en el 92 hi havia que dur a Felip a la Moncloa, hui hi ha que traure a Sánchez de la mateixa oficina.
El PP presenta a un tal Gonzàlez Pons. Esta persona fon un del instigadors de la creació de la AVL la recolza, diu que és un instrument de ¿consens?. Quan realment és una imposició que no respecta a les persones que pensen de forma diferent, que inclús alguns dubten que estiga complint la seua obligació llegal. A esta persona els valencianistes no li podem donar la nostra confiança, ya nos ha defraudat més d’una vegada i atra va ser que no. El PP per als valencians: ninguna mala paraula i ninguna bona acció.
Vorem que passa en VOX una alternativa moderna, de recent aparició. Se situa en les corrents europees de la nova dreta, no dic que siga positiu ni negatiu, intente descriure una realitat. La seua posició a la dreta del PP centra a este. Un favor que li fan. El seu programa: similar per no dir el mateix. Qüestió de noms més que de fets.
Per al valencianistes, lo cert és que en fets, han denunciat reiteradament l’intromissió d’atres partits de dreta o esquerra pero sempre imperialistes, en la vida normal dels valencians. Han contagiat en este sentit, als atres una bona cosa. La presidenta de les Corts Valencianes utilisa en les seues rets socials el valencià Acadèmic, en correctes normes d’El Puig. No és una postura programàtica, puix este partit pareix que no està per l’ordenació constitucional que tenim vigent en lo referent al títul VIII, que és el que determina l’organisació territorial i les comunitat autònomes. Pero forma part de governs en comunitats autònomes. ¿hauran canviat d’opinió? La
política té estes coses.
La gran majoria dels valencianistes pensem que una constitució federal, un Regne de Espanya federal, seria millor que l’actual, definint
competències i no duplicant-les entre l’estat, ajuntaments i govern regional, com hui en dia ocorre. Fer prevaldre l’eficiència i l’eficàcia.
Les atres opcions tipo, animalistes, verts per fora i rojos per dins, etc. No són més que un chiste tipo sopa de lletres que no du a en
lloc.
