En la ciutat de Valéncia va vore la llum Vicent Clavel, rodejat dels seus pares, Vicent i Concepció, en el carrer Feliu Pizcueta durant les primeres décades del sigle XX. Compartia la seua llar en la seua germana major Concha, i els seus dos germans menors, Manuel i Enrique.
Clavel, a pesar d’haver completat els seus estudis primaris, no va continuar en una educació universitària. A la primerenca edat de 14 anys, ya s’eixercitava com a redactor en El Pueblo, gràcies a l’intervenció de Felix Azzati. Sent un jove militant republicà, va tindre l’oportunitat de conéixer en persona a Blasco Ibáñez, a qui admirava i considerava amic. Ademés, va colaborar en diverses publicacions populars com El Cuento del Dumenche i La Barraca. En 1914, va ser designat com a secretari del Congrés Republicà Nacional, representant a Valéncia. Anteriorment, en 1913, s’havia mudat a Madrit, a on va treballar en les redaccions de El País i El Radical.
L’individu en qüestió és principalment un autodidacta que va començar a llegir per primera volta en la biblioteca de la seua família. A lo llarc de la seua vida, es va convertir en un apassionat de la llectura i els llibres. El seu amor per la llectura ho va dur a fundar l’editorial Cervantes en 1916, ubicada en el carrer Hernán Cortés de Valéncia. En l’experiència prèvia en El Pueblo i el coneiximent del treball de V. Blasco Ibáñez i Francisco Sempere en l’editorial Prometeo, es va aventurar en la publicació de les seues primeres edicions. Entre elles, es destaquen traduccions d’obres com «La Princesa de Clèves» de Madame de la Fayette i «Adolfo» de Benjamin Constant. Ademés de ser editor, va mantindre la seua faceta de traductor a lo llarc de la seua vida, abordant una àmplia gama de temes com a política, història, guerra, llibres de viages, entre uns atres.
En 1918, possiblement en busca d’un entorn editorial més favorable, va decidir traslladar-se a Barcelona. Va ser allí a on va fundar l’editorial Cervantes i va començar la seua important llabor, destacant-se per publicar principalment obres estrangeres que ell mateixa traduïa. Al mateix temps, es va dedicar a promoure a escritors novells espanyols i iberoamericans.
Les investigacions sobre la vida de Clavel revelen que la seua llabor com a editor va coincidir en un periodo de gran auge en este camp. Durant esta etapa, va establir vínculs en atres editors de Barcelona i en individus relacionats en la Casa d’Amèrica. Es destaca la seua estreta amistat en el poeta Fernando Maristany, qui va respalar numerosos dels seus proyectes. És important senyalar que en aquell temps, les editorials de Barcelona tenien una marcada influència en Iberoamericà.
La creació de la Cambra del Llibre de Barcelona en 1918 va ser el resultat de diverses circumstàncies. Esta idea va ser recolzada per la posterior formació de la Cambra del Llibre de Madrit, la qual ya tenia una història prèvia en la regió.
Vicent Clavel eixercita un paper fonamental en la Cambra del Llibre de Barcelona, a on realisa diverses tasques importants. Destaca per la seua contribució a la Revista Bibliográfica, el seu paper com a delegat en el Comité de Madrit i la seua rellevància en les relacions en la Casa d’Amèrica. Ademés, aplega a ser vicepresident primer de la Cambra en 1923. Durant el seu mandat, propon la creació de el «Día del libro español» i la celebració de la festa del llibre.
En 1925, es reafirma l’idea de commemorar el dia del llibre. Finalment, en 1926, esta proposta es materialisa després de que Alfons XIII aprovara el Real Decret que establia el «Día del Libro», redactat per Clavel.
El decret comprén una introducció i 15 artículs. En resum, busca fomentar la llectura en diversos àmbits: en les escoles, acadèmies, establiments militars, entitats benèfiques, organismes i corporacions que reben respal estatal. Es planteja la creació de biblioteques oficials i populars, aixina com l’organisació de concursos que destaquen l’importància dels llibres i el plaure de llegir. Ademés, es mencionen descontes especials per a la compra de llibres en eixa data especial.
A lo llarc d’un extens periodo de temps, el decret ha estat en vigència en una sola modificació: la data establida per a la seua celebració. En un principi fixada per al 7 d’octubre, esta data va ser modificada cinquanta anys més tart al 23 d’abril. Este dia és significatiu per commemorar la mort de Miguel de Cervantes i la festivitat de Sant Jordi. En 1995, l’UNESCO va proclamar el 23 d’abril com el «Día Mundial del Libro y del Derecho de Autor«.
Un dels fundadors de la Casa de Valéncia en Barcelona (1927-1930) i el primer director va ser Clavel. Ademés, va estar a càrrec de la revista Valencia publicada per esta institució. A pesar de les seues responsabilitats en Barcelona, mai va perdre la seua conexió en la seua ciutat natal.
L’escritor va iniciar la seua trayectòria lliterària utilisant el valencià en la seua obra com el «Cuento del Dumenche», no obstant, la majoria dels seus treballs posteriors estan escrits en castellà. Ademés de les seues traduccions, descollen les seues creacions originals, com una colecció de contes infantils redactats entre 1957 i 1965.
Pedro Fuentes Caballero
President de l’Associació cultural Roc Chabàs de Dénia
La llengua utilisada en este escrit es la oficial de la valenciana (Normes d’El Puig).
