La notícia que és possible que algunes pintures de Sorolla puguen vindre a Valéncia durant un cert temps, diuen que anys, suponem que en préstam des de la Hispanic Society de Harlem en el carrer 155 de Manhattan en la Ciutat de Nova York, me dona peu de tornar a expondre una idea que se nos va ocórrer en l’any 2022: El Museu del sigle XIX Valencià.
ELS GENIS DEL XIX VALENCIÀ
Sorolla, Marià Benlliure i Blasco amics entre ells, són la trilogia representativa del sigle XIX Valencià.
Alguns el califiquem con el segle d’Or de la modernitat, i efectivament ho fon. “Una de las etapas más fructiferas del arte Valenciano” en paraules de Violeta Montoliu Soler en “Conocer el arte Valenciano: La pintura s XIX.” RACV 2010.
No soles les arts plàstiques, sino i també l’industria, el comerç, la vitalitat de la societat. L’exposició regional de 1909 reflectixc est ambient de progrés de la societat valenciana, que des de l’última part del s. XIX experimentà Valéncia en el seu conjunt. Totes les terres del Regne reviscolen, sorgint de les cendres dels primers quarts del convuls s XIX.
El Romanticisme regional, en arts plàstiques i lliteratura fon realment productiu. Un nou sigle d’Or Valencià. Les obres acadèmiques en pintura i escultura ya utilisen el regionalisme com motiu de composició, dins de l’academicisme imperant en les escoles de Belles Arts. Trobarem elements regionalistes, fins que el realisme agafe l’alternativa.
El retrat i la llum triumfaran aportant una nova visió del treball de l’artiste. Estes corrents conviuran a lo manco fins la década dels 20 del s. XX.
MUSEU DEL SEGLE XIX VALENCIÀ
Tenim la certea que en Valéncia no hi ha prou obra de propietat pública, com per a dedicar-li un espai museístic a Sorolla. No tenim prou quadros, alguns d’ells pertanyen a coleccions privades, pero si que podem triar una alternativa que complementa i comtextualisa la figura de Sorolla. Sorolla no sorgix per generació espontànea, sino que és el resultat de l’evolució formativa dels artistes valencians a lo llarc del sigle XIX.
L’iniciativa que proponen, per a que les opcions polítiques i les administracions públiques l’estudien, com complement a la poca obra de Sorolla és: El museu del sigle XIX Valencià. I NO el museu valencià del XIX. Se referim ¡soles! a la producció artística de Valencians de naiximent o adopció. La Diputació de Valéncia dispon del MUVIM que se centra en l’Ilustració; temps de ciència i raó. El moviment ilustrat valencià fon un dels més importants peninsular. Mayans, Jorge Juan, Gabriel Ciscar, per citar alguns eixemples. Al nostre parer falta “l’espai” que arreplegue i explique els fruits d’eixa evolució del sigle XIX en tots els àmbits, científics, artístics i culturals, que des de l’ilustració valenciana i despuix dels primers tres quarts del convuls sigle se desenrollen en l’últim quart del sigle XIX i les primeres décades del XX en el nostre territori.
La pintura i escultura són l’expressió més popular d’eixa evolució des del XVIII fins les primeries del moviment modern. Les belles arts, el tema que mos ocupa. El Academicisme, Romanticisme, Realisme, Modernisme, Impressionisme de la llum mediterrànea. Els “ismes”del sigle XIX
Luís i Bernardo López, Rafael Ximeno Planas, José Ribelles, Asensió Julià, Vicent Castellò, Francisco Domingo Francés, Vicente de Castell, Els Amerigos, Rafael Montesinos, Salvador Abril, el genial Antonio Muñoz Degrain, Cecilio Plà, Antonio Fillol, Heliodoro Guilllem. Els retratistes; moda del sigle, de tal manera que tota la burguesia sorgida d’una industria en expansió; comerciants; junt a un sector agroalimentari ya consolidat volen tindre el retrat de la seua família, que dona prestigi al seu llinage.
Per supost els grans del sigle: Els Pinazo, Els Benlliure, sobre tot Josep, i el gran pintor de la llum: Sorolla.
En escultura, a més dels artesans, imaginers, etc. que abundem. Sense dubte és Marià Benlliure, Fill d’artiste, germà d’artiste, el que produïx més i millor obra de tota la centúria.
Tots els artistes que s’han nomenat tenen obra en terres valencianes. Moltes són obres que estan depositades en les Diputacions Provincials – les beques de formació duyen inexorablement a aportar obra a la diputació que becava a l’artiste – atres estan en municipis, algunes se poden vore en museus valencians, unes atres en almagasens o pertanyen a bancs i coleccions privades. Material ne tenim per a tindre una bona colecció artística i d’artistes d’este sigle. Se pot completar en molta obra gràfica, que se publicava en les revistes de l’época.
Una aproximació a la lliteratura valenciana del sigle, en una mostra representativa de Blasco Ibañez, Escalante, sense oblidar a Bernat i Baldoví en l’invent dels llibrets de falla, Constantí Llombart, Teodor Llorente, Lluís Fullana; filòlec que redactà la gramàtica moderna per al valencià, i a tots els autors lliteraris de la renaixença, puix tots ells se coneixien en este nou sigle d’Or Valencià.
Els arts menors deurien tindre el seu lloc en este museu del XIX.; mobiliari; decoració en interiors, taulellets valencians; aplacats de fusta, etc.
L’estació del Nort es l’eixemple més significatiu, junt als edificis del primer eixample del Cap i Casal, més o manco de la mateixa época que l’edifici de correus que proponem com a contenidor.
EL CONTENIDOR: palau de les comunicacions: EL PALAU DE L’ÓVAL
Tot museu deu de tindre un “contenidor” adequat al “contengut”. Tenim l’oportunitat de aprofitar l’edifici “Palau de Correus i Telégrafs de Valéncia” de la plaça de l’Ajuntament de la capital del Regne, que el Consell ha adquirit directament per 23.922.822,81 euros, conegut com a “edifici de correus” per a usar-lo per ad este museu del XIX Valencià. Centralitat de la ciutat i no massa llunt dels atres importants contenidors culturals que hi han, i hauran en Ciutat Vella. Un edifici eclèctic en detalls “Art Deco” adequat per a la proposta expositiva que se pretén. Edificació que se integra dins de la nova “city” valenciana de principis del XX, en una carrera per agafar el tren de la modernitat. En eixa carrera situem els nous mercats; Colon i Central, l’Ateneu, les noves facultats situades en el proyecte de una ciutat universitària en el passeig de Valéncia a El Cabanyal de Messeguer, les exposicions de 1909 i 1910 i un llarc etc.
L’edifici gestat en 1909 en el “pla Maura”, completaria i contextualisaria la mostra de les coleccions i la seua evolució durant el XIX en Valéncia, que com hem mencionat s’allarga fins el modernisme de principis del XX, que se manifestà en Valéncia de manera eclècticament modernista.
Esta idea es possible puix el Consell de la Generalitat aprovà encomanar a Presidència de la Generalitat l’adopció de les mides per a impulsar la coordinació i supervisió de la rehabilitació integral i reforma d’este immoble per a adaptar-ho a les necessitats futures a les que siga destinat. Com puga ser El museu del sigle XIX Valencià.
L’EDIFICI: CONTENIDOR MUSEÍSTIC O EXPOSITIU
L’edifici s’assenta en una parcela de 2.361 m2 i te una superfície construïda de 9.423 m2. El proyecte estigué a càrrec l’arquitecte D. Miquel Àngel Navarro Pérez, l’any 1914 proyecte i 1915 primera pedra, quan Valéncia tindria uns 233.000 habitants. La construcció se desenrolla des de 1915 fins 1922 i l’edifici fon inaugurat oficialment el 14 de maig de 1923. Les obres de construcció li foren adjudicades al contractiste D. Marcos Porta Sanmartín.
L’edifici, en el proyecte original, contà en quatre plantes sobre rasant: semi soterràneu de 1987 m2; planta baixa en 2.391 m2; nayeta de 1.574 m2; Principal de 1941 m2 i segona, dedicada a vivendes de 423 m2. En posterioritat es realisarà una ampliació de la planta primera i reformes vàries de menor entitat.
Té quatre accessos; el principal del públic, per Plaça de l’Ajuntament, un atre important en la cantonada, entre la Plaça i el Carrer Correus. Esta part de l’edifici encara l’està utilisant el servici estatal de correus, mentres no tinga un atre us pareix que esta part de l’edificació serà pera correus. Accessos de menor entitat per Roger de Lauria i Correus. En el Carrer Correus posseïx un moll de càrrega.
El seu sistema estructural consistix en fonaments de Formigó armat (una de les primeres utilisacions d’este nou material) Soports d’acer i fundició, bigues d’acer, mur de càrrega en els tancaments de l’edificació; forjat de biguetes d’acer i doble revoltó de rajola ceràmica massiça, sense capa de compressió. En actuacions recents se li ha afegit una capa de compressió en malla de repartiment d’uns 5cm de gruixa i sobrecàrrega d’us de 500kg/m2. El óval central se soluciona en una estructura triangular d’acer reblonat.
DIVISIÓ INTERIOR
La planta de l’edifici s’estructura al voltant de planta ovalada coberta per una volta trasllúcida. Tot l’edifici s’articula per la volta central i el gran pati d’operacions interior. L’edifici és un referent dins dels estils eclèctics de l’época. L’autor, explicant en la memòria l’estil elegit diu que l’obra pertany a “un estil universal o renaixença modernisada, verdader resorgir dels estils clàssics…”. En intervencions recents, les plantes de treball s’han redistribuït.
L’adaptabilitat a la funció museística que es propon sembla senzilla:
-01 Planta Soterràneu: zona tècnica (1.987 m2 construïts). Centre de transformació i quadros elèctrics, quartos de servicis tècnics, almagasens diversos.
00 Planta Baixa: zona mixta (2.391 m2 construïts). Accessos per a públic per Pl. Ajuntament i cantonada en C/.Correus; accessos per a treballadors per Lauria i Correus; Exposicions i atenció al públic en els dos vestíbuls; dependències interiors de servici; central digital i anexos; moll i zones de càrrega-descarrega; banys; quarto de neteja; dependències tècniques; accessos al restant de les plantes. Dependència de control d’accessos i seguritat.
+01 Planta Primera Nayeta; us intern (1.574 m2 construïts) Dependències varies, central telefònica, sala de juntes, dependències de distints departaments interns; quartos tècnics, bany i vestuaris; accessos a les distintes plantes de l’edifici.
+02 Planta Segona Principal; us expositiu (1.941 m2 construïts). Dependències de la Direcció i administració; quartos tècnics, banys, quarto de neteja, i accessos al restant de les plantes de l’edifici.
+ 03 Planta Tercera Vivendes; ampliació (1.530 m2 construïts). Superfície diàfana per a destinar-la a exposicions.
Com conclusió podem dir que l’us del Palau de Correus i Telégrafs com un museu del sigle XIX Valencià, a on figures com Sorolla, els Pinazo, els Benlliure, i atres artistes del Regne de Valéncia, en obra durant este sigle, que enllaça en els primers decenis del sigle XX, no sols és possible, si no convenient per a al Regne de Valéncia, hui Comunitat Valenciana. Eixemples en lo món hi han. Gare d’Orsay.
Xavier Carbonell Montesinos.
Professor Tècnic de F.P. d’Edificació i Obra Civil.
Secretari d’El Patronat de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana
NOTA: els apunts tècnics i descriptius del palau de correus i telégrafs s’han tret de la tesis doctoral del Sr. D. Victor Gamero Bernal, presentada en maig de 2014 en la Universitat Politècnica de Valéncia i codirigida pels professors Pablo Rodríguez Navarro i Francisco Juan Vidal
