L’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA) ha fet pública l’adhesió de més de 150 escritors i intelectuals valencians al «Manifest dels Escritors i Escritores en Defensa de la Llengua Valenciana», un document que defén l’us del topònim «Valéncia», recolza la decisió de l’Ajuntament de Valéncia de recuperar esta forma oficial, i reclama garanties per a que no existixca discriminació cap als autors que escriuen en la normativa de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).
Punts fonamentals del manifest:
1. Respal a la decisió municipal
Els firmants expressen la seua adhesió a l’acort del ple de l’Ajuntament de Valéncia per a recuperar la forma «Valéncia» com a denominació oficial, recordant que ya va ser d’us institucional en els anys 30 del sigle XX i reivindicada històricament pel valencianisme cultural.
2. Criteris filològics i històrics
S’argumenta que la forma «Valéncia», en é tancada, respon a la fonètica pròpia i tradicional de totes les comarques valencianes, a diferència de la variant «València», vinculada a la pronunciació catalana.
3. Rebuig a la manipulació política
El manifest subralla que l’adopció oficial del topònim «Valéncia» no deu ser reduït a un enfrontament partidiste, sino que deu entendre’s com un pas simbòlic i necessari per a la dignificació de la llengua valenciana.
4. Crítica a l’instrumentalisació de la llengua i a la AVL
Els escritors denuncien l’us ideològic i partidiste de l’idioma valencià en les últimes décades, i senyalen el paper de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua com a factor principal de conflicte, inseguritat llingüística i minusvaloració del valencià vernàcul per part dels propis valenciaparlants.
5. Dret a la llibertat científica i d’expressió
Se condena l’us de l’insult i la tergiversació en l’àmbit universitari contra investigadors que defenen la forma «Valéncia». També es reivindica el dret dels valencians a codificar i preservar la seua llengua d’acort en la Declaració Universal dels Drets Llingüístics, sense pressions externes, i es reconeix el debat públic com a mig imprescindible per a resoldre el conflicte.
6. Reconeiximent a la RACV i a la normativa valenciana
Els firmants exigixen:
1. Que es blinde llegalment el dret a usar la normativa de la RACV sense discriminació.
2. Que es reconega oficialment a la RACV i a Lo Rat Penat com a entitats normatives de referència.
3. Que s’assegure la presència de versions valencianes pròpies en l’ensenyança, l’administració, Internet i els mijos de comunicació.
El manifest recorda que des de 1979 s’han publicat més de 1.000 llibres en normativa valenciana de la RACV, sense contar atres mijos de creació lliterària, musical o audiovisual, aixina com numeroses ferramentes llingüístiques, a pesar de l’exclusió d’estos escritors i obres dels canals oficials i educatius. Aixina i tot, la producció lliterària en llengua valenciana seguix activa, constituint un testimoni de resistència cultural.
Els firmants reclamen un marc de convivència que respecte la pluralitat real de la societat valenciana, que garantise la dignitat i la continuïtat de la llengua pròpia, lliure de manipulacions polítiques i de discriminació normativa, i que reconega la personalitat pròpia i diferenciada de la llengua valenciana.
Se preveu que continue l’admissió d’adhesions de més personalitats, aixina com d’entitat culturals i cíviques.
