La reforma de l’Estatut d’Autonomía
A diferència de reformes més ambicioses en atres comunitats (com la catalana), esta es va centrar en ajusts procedimentals i continguts específics, sense aspirar a una nova redacció integral.
- Procés d’aprovació
Iniciativa: El 26 de maig de 2005, una proposició de llei orgànica va ser presentada per diputats dels grups Popular i Socialiste en Els Corts *Valencianes. El ple dels Corts la va aprovar l’1 de juliol de 2005, en el llindar requerit de tres quints dels membres.
- Tramitació en Corts Generals: Presentada en el Congrés el 4 de juliol de 2005, es va debatre la totalitat el 20 de setembre de 2005. El Senat no va introduir esmenes. Les Corts Generals varen remetre un mensage motivat en modificacions als Corts, que ho va acceptar el 27 de març de 2006.
- Publicació: Va entrar en vigor l’11 d’abril de 2006, publicada en el BOE.
Este procés va seguir el procediment agravat de l’artícul 81 de la Constitució Espanyola, com a norma institucional bàsica.
Fins a tres recursos d’inconstitucionalitat es presentaren contra este Estatut, aprovat en Corts Generals, i despuix s’han deixat sense efectes els artículs que otorguen a Les Corts Valencianes la possibilitat d’ampliar el dret civil estatal en lleis autonòmiques, per lo que l’Estatut d’Autopnomía Valencià està retallat de facte.
L’Associació de Juristes Valencians
Des d’eixe moment sorgí l’Associació de Juristes Valencians, que vol que el parlament valencià tinga la capacitat de llegislar sobre qüestions pròpies, l’anomenat com a Dret Civil Valencià. La reivindicació ha dut a lo llarg de deu anys a Juristes Valencians, el en respal dels Coleges d’Advocats de la Comunitat Valenciana i pràcticament tota la comunitat jurídica valenciana a encapçalar la lluita per a la recuperació d’eixe dret civil propi que dona drets en matèries com familia, el amp, pymes,…
Josep Ramón Chirivella és el president de Jusristes Valencians, i aconseguíren que el 99% dels ajuntaments valencians donàren respal a la vía de la modificació constitucional que es va votar i aporvar per les Corts Valencianes en un text d’adició que no modifica drets a ningú, no perjudica a cap territori i sí beneficia als valencians.
Fa cinc anys que el parlament valencià va elevar al Congrés dels Diputats eixa proposició per a debatre-la i cins anys han estat marginant als valencians guardant la proposta en un caixó.
Ara, la preidenta del Congrés, Francina Armengol, moguda per una reforma que demana Baleras (ella sigué la predidenta de la Comunitat Autònoma Balear) que exigix un senador més per a Mallorca vol unir ambes reformes i ha llevat la pols dels documents que ha tornat a traure per fi del caixó de la taula.
Juristes Valencians al conéixer este nou fet nos dona una entrevista a Noticias Ciudadanas i nos conta els nous fets.
ENTREVISTA A JOSEP RAMON CHIRIVELLA VILA, PRESIDENT DE JURISTES VALENCIANS
• Porteu casi deu anys lluitant per la recuperació del dret civil valencià, des de que en 2016 en Tribunal Constitucional anulà tres lleis civils pels recursos d’inconstitucionalitat presentats pel PP i pel PSOE contra la competència prevista en la reforma de l’Estatut d’Autonomía Valencià, lo que suposà que se va deixar sense efectes part dèixe Estatut que tenim ara retallat. Lo primer, ¿Quines aplicacions pràctiques te per a la ciutadanía eixa recuperació del dret civil valencià?.
El Dret Civil Valencià pot servir per tornar a regular moltes questions vitals importants que els ciutadans demanem, com tindre llibertat per fixar el règim econòmic matrimonial, i que en defecte de capitulacions matrimonials s’aplique el de separació de bens, que els valencians preferixen als de guanys ( «gananciales», en castellà), que és el previst en el Còdic Civil. La separació de bens evita la afecció dels bens «ganancials» de la teua parella als actes de trascendència contractual que faça la persona en qui estigues casat, lo que es molt recomanable en el cas d’empresaris o autònoms.
Cal tornar a regular la situació de les parelles de fet i la custodia compartida dels fills quan crisis familiars dels pares. A banda crec basic tindre un dret succesori modern, que done més llibertat per testar i simultaneament favorir la pervivència de la empresa familiar i el conreu dels camps pels fills més preparats per gestionar-los.
• La vía més rápida i eficaç és la de la reforma constitucional en unes frases d’accidió a la disposició segona, ¿qué es lo que es faría?. ¿Quins efectes produiría?.
Eixe nou paràgraf a la disposició adicional segona de la Constitució, de només 41 paraules, és l’opció plantejada per les Corts Valencianes, a petició de Juristes Valencians; la va redactar un gran advocat, Luis Higuera.
Eixes 41 paraules posibiliten a les Comunitats Autònomes que tingueren Dret Civil Històric, i que el seu Estatut les done la competència podrán recuperar-ho i actualisar-ho… Durant quasi 500 anys tinguèrem Dret Foral, nos lo llevaren per la força, i varem ser el unic territori que el càstic de Felipe V afectà a les relacions contractuals, succesories o de Dret de familia… ¡ És tan injust!
• ¿Per qué l’ actual CV, antigament Regne de de Valéncia, en furs propis no te dret segons la Constitució a tindre Dret Civil propi?
Açò no ho diu la Constitució, en realitat el Tribunal Constitucional interpretà que el Dret Foral Valencià haguera tingut que estar vigent a la mort de Franco, que és qui afavorí que és desenrrollara en Navarra, Catalunya, Balears, … i va deixar fóra al Regne de Valéncia
En realitat, la Constitució no fa la equiparació en el Dret vigent, parla de «Dret existent». En la tramitació parlamentària se rebuja expressament la pretensió del Senat de llimitar la competència als territoris que tingueren Dret Civil vigent.
• Durant més de 5 anys la taula del Congrés dels Diputats ha estat marginant als valencians, ya que Corts Valencianes va aprovar una proposta al Congrés de tramitació d’eixa reforma en gran respall social, polític i municipal. ¿quin és el respal que té en la Comunitat Valenciana eixa reforma mínima que preten recuperar el dret foral valencià?.
De tots els partits, excepte els dirigents «madrilenys» de Vox, i lo que és més important de quasi totes els agents socials, sindicats, empresaris, universitats, associacions agraries, culturales, festives,…
A banda és determinant que 539 ajuntaments que representen més del 99% de la població valenciana han reclamat al Congrés la reforma constitucional per deixar de discrimar-nos…
• Ara sabem que despuix de 5 anys de despreci, la presidenta del Congrés dels Diputats ha decidit tramitar la petició del parlament valencià, ¿qué ha canviat per a que pose fi a més de cinc anys de despreci als valencians?
Han confluit moltes circustancies, per un costat la pressió de la FVMP, la Diputació de Valéncia, i la decepció del paper del PSOE i PP en la reforma del artícul 49 feta en Giner de 2024, i per atre costat Francina Armengol, la presidenta del Congrés dels Diputats vol modificar la Constitució per a que Formentera tinga un senador.
Per això, les Corts Valencianes ha de triar ya els 3 diputats que han de defendre la recuperació del Dret Civil Valencià davant el Congrés dels Diputats, sense perdua de temps. El Parlament Balear tria els seus emisaris en 5 dies.
No poden fer el fava els diputats Valencians ara que el PSOE i la presidenta del Congreso han obert el camí desuixs de quasi 6 anys d’espera.
• Teniu una concentració a la porta de Les Corts Valencianes el pròxim dijous de matí, ¿qué es lo que es demana?
Que les Corts siguen lleals al poble valencià, als municipis, a la societat civil i a l’Estatut i que trien als defensora del Dret Foral en el Congrés dels Diputats. En definitiva, que sentan als valencians, com fan els diputats Balears…
Este tema ha de quedar resolt este mes de novembre.
• ¿Qué demaneu als partis polítics valencians?
Que defenguen l’autogovern que regula nostre Estatut, i que pressionen als seus partits en Madrit. Els valencians vius hem de tancar la ferida d’Almansa. 318 anys després de l’abolició dels Furs, i quan en 8 mesos celebrarem el 750 aniversari de la mort de Jaume I, hem de demostrar al món que no som debils, ni meninfots, i denunciar als política covards …Vingau a defendre la dignitat dels valencians.
Concentració de Juristes valencians este jueves ante Les Corts Valencianes para que se mueva ficha
Artícul i entrevista realisats en Normes d’El Puig, a pesar de la discriminació de la Consellería d’Educació i (in)cultura. Ningú nos va a impondre el valencià a parlar, no volem un idioma artificial inventat en laboratori per a fer un «estandard» i que nos incloga en el català.
