Bonifaci Ferrer, juriste i teòlec de finals del sigle XIV valencià, fon germà de Sant Vicent Ferrer. Com ell, al final de la seua vida i despuix de desgraciats acontenyiments en la vida familiar, sos fills (soles se salvaren dos, que també se feren cartoixans) i sa muller foren víctimes de la pesta que assolà Valéncia en eixos anys, renuncià a la vida mundana i, seguint el consell de son germà, se refugià en la Cartoixa de Porta Coeli i en la de la Vall del Crist, prop de la localitat d’Altura.
Tant gran home fon comissionat per els jurats del Regne de Valéncia per a resoldre jurídicament el cas dels pretenents a la Corona d’Aragó i determinar qui d’entre ells, tenia més dret a l’herència de la Corona. Fon amic del Papa Benet XIII, participà en la solució del cisma d’occident, fon consultor del Papa. Abans Notari de la Ciutat de Valéncia.
D’este personage important del sigle d’Or valencià tenim notícia pel colofó d’una Bíblia impresa pels impressors residents en la capital del Regne, Alfonso Fernandez de Cordova, castellà i Lambert Palmart, alemà; en tallers en la ciutat de Valéncia en llengua valenciana i acabada en març l’any 1478. Fon la primera Bíblia impresa en la península en una llengua neollatina, alvançant-se més de cinquanta anys a atres que vingueren darrere. que es troba, com un tesor dels més preats, en el museu de la “Hispanic Society of Amèrica” en Manhattan New York City.
Mr. Huntington contactà en un llibrer de vell de la ciutat de Leipzig en Alemanya, que havia comprat els llibres sobre Espanya, en que se trobà este tesor, a un llibrer de vell. Este a la vegada s’ho havia comprat a la família de llauradors de l’Alqueria de Bellver prop de la Cartoixa de la Vall del Crist, que durant generacions els havien amagats junt a atres peces destacades de la Cartoixa, salvant-los de l’espoli de les desamortisacions del sigle XIX. Comprant-li Mr. Huntington al antiquari alemà el catàlec sancer de llibres sobre qüestions de Espanya.
Entre estos llibres se trobà en el que redactà Juan Bautista Civera, en l’any 1646 “Anales de la Cartuja de Porta Celi”. Este cartoixà se trobà en les últimes fulles de la Bíblia impresa per Cordova i Lambert quan estava redactant estos Anals. Degut a l’importància de la troballa decidí pegar-les en el llibre que en el que treballava. Aixina se salvà esta ultima fulla i aixina acabà en Nova York.
La traducció
Despuix del concili de Tolosa que prohibia la traducció a llengües vulgars de la Bíblia i havent cessat les causes que conduïren ad eixa prohibició a partir de 1290 comencen a vore la llum traduccions de la Bíblia en dialectes o llengües dels Walons, dels quals se conserven eixemplars. Bonifaci Ferrer, doctor en lleis i en teologia, coneixia estes circumstàncies de traslladar o traduir del llatí a llengües vernàcules. Sempre des de la versió “Vulgata” que fon el model.
Donat la necessitat que els valencians pogueren llegir a Deu en sa llengua i a petició de mossén Boïl i partint d’una copia manuscrita propietat de Berenguer Vives de Boïl, Bonifaci Ferrer la traduïx a “la nostra valenciana” en la Cartoixa de Portaceli, sent General dels Cartoixans. Fon la primera Bíblia editada en una llengua romanç o neollatina en la península i una de les primeres en Europa, manifestant l’importància de la Ciutat i Regne de Valéncia com una nació de les més importants en el mediterràneu occidental.
Pere Boïl, patriarca d’una de les famílies més importants del Regne de Valéncia manà a Bonifaci Ferrer – ni més ni manco el germà de Sant Vicent Ferrer – segurament a principis del s. XV “arromançar” la Bíblia per ad ell i sa família. El llatí ya fea temps que casi ningú l’entenia puix en l’administració ya s’havia substituït fea sigles, per la variant idiomàtica “Vulgar, romanç o Llengua Valenciana”.
Bonifaci utilisà per ad esta faena la versió “Vulgata” que era l’oficial i reconeguda de l’época. Segurament contaria en la colaboració d’atres sabis, com el seu germà Vicent.
Mossén Berenguer Vives de Boïl, hereu de Pere Boïl, cedix als impressors Cordova i Lambert la seua copia per a que se fera a “estampa”, es a dir una impressió de la Bíblia en llengua valenciana. Mamprenent la faena en febrer de 1477 i acabant-la en març de 1478, sent l’autor d’esta versió en “nostra llengua valenciana” Bonifaci Ferrer, com aixina ho corroboren Jaime Villanueva, 150 anys despuix i en acabant Pérez Bayer ho confirma ya en el sigle XVIII.
Desaparició
Desaparegueren els eixemplars, uns siscents, impresos pels alemanys (ells havien ficat el capital per ad esta mampresa) per que se prohibí l’utilisació de text bíblics que no foren la versió “Vulgata”. La traducció a atres llengües de la Bíblia, segons els criteris de l’época, podria donar interpretacions llunt de l’ortodòxia del moment i per lo tant, ad algunes formes d’heregia. Esta doctrina se superà ya en Trento. En 1498 l’Inquisició, en la Corona d’Aragó a causa del matrimoni de Ferran en Isabel, ya actuava lliurement. Esta només reconeixia l’autoritat de la “Vulgata” declarant la traducció impresa de la Bíblia en Llengua Valenciana de Lambert Palmart, com a perillosa per a la Fe, i va ordenar entregar i cremar tots els eixemplars, salvant-se solament uns fulls últims de l’obra. En acabant, un incendi en Estocolm en 1697 va destruir l’única còpia coneguda d’esta obra. L’incunable fon totalment destruït.
La última pàgina de la Bíblia Valenciana, que transcrivim ací diu entre atres coses:
(…) Acaba la Biblia, molt vera e catholica, treta de una Biblia del noble mossen Berenguer Vives de Boïl, cavaller, la qual fon trelladada de aquella propia que fon arromançada, en lo Monestir de Portaceli, de lengua latina en la nostra valenciana, per lo molt reverend micer Bonifaci Ferrer (…)
Per a més informació sobre esta traducció i de Bonifaci Ferrer vore:
– J. Alminyana Vallés. Valéncia 1997. Monografias (anejo Anales núm 11) Real Acadèmia de Cultura Valenciana.
– https://www.lenciclopedia.org/wiki/B%C3%ADblia_Valenciana
