El president del Partit Popular, Francisco Camps, va aprovar l’oficialisació del català i el catalanisme, cedint la Llengua Valenciana al Partido Socialista Obrero Español i als catalanistes. També es va comprometre en les nostres senyes d’identitat, destacant la Llengua Valenciana com la més significativa, la qual va ser menyspreada per Eduardo Zaplana i posteriorment per Francisco Camps. Esta situació ha dut a que Camps rebuge el valencianisme, mostrant des de la marginació cap als valencians, discriminant-los en diferents aspectes i negant-los el reconeiximent.
L’ex president Camps vol que els valencianistes nos quedem callats i desaparegam del mapa. ¿Per qué?
El exconseller de Cultura, durant el seu mandat, va acordar la formació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), assignant la majoria dels acadèmics a membres del PSOE i als catalanistes. A pesar de que el Partit Popular tenia majoria en el parlament, va decidir otorgar la majoria política al PSOE en l’AVL. Posteriorment, com a president de la Generalitat, Camps va incloure a l’AVL en l’Estatut d’Autonomia en colaboració en Joan Ignasi Pla, secretari general del PSOE en eixe moment.
Anem a retrocedir en el temps. En 1996, a través del Pacte de Reus, Eduardo Zaplana i Jordi Pujol, a petició de Pujol i en l’influència de José Maria Aznar, decidixen establir l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la qual estaria supervisada per l’Institut d’Estudis Catalans. A l’any següent, Els Corts Valencianes soliciten al Consell Valencià de Cultura que emeta un dictamen sobre «la naturalea de la llengua».
En juny de 1998, es va aprovar el dictamen corresponent i en setembre es va aprovar la Llei de l’Acadèmia Valenciana de Cultura. El conseller de Cultura, Francisco Camps, va rebre la responsabilitat d’establir l’AVL a través d’un acort en l’Institut Interuniversitari de Filologia, d’orientació catalanista i vinculat a l’Universitat de Valéncia, aixina com en l’Institut d’Estudis Catalans. En este pacte, Camps va designar a 17 dels 21 acadèmics, la majoria d’ells en inclinaments catalanistes i molts d’ells també membres de l’Institut d’Estudis Catalans.
L’any 2001 va marcar un moment en el que el Partit Popular (PP) i el Partido Socialista Obrero Español (PSOE) varen aplegar a un acort sobre els noms que ocuparien els llocs d’acadèmics en l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. En este context, Francisco Camps va ser l’encarregat d’elaborar les llistes, mostrant sumissió als desijos de Jordi Pujol i els catalanistes, i també d’enganyar a l’institució com a la Real Acadèmia de Cultura Valenciana.
El 8 de giner de 2005, en la residència de l’ex president del Parlament de Catalunya, Esteban González Pons, es va portar a terme una reunió entre representants enviats per Zaplana i Camps. Durant esta reunió, es va acordar en l’ex membre de Terra Lliure, Bargalló, el contingut del «dictamen sobre la naturalea de la llengua», el qual va anar posteriorment aprovat per l’AVL el 9 de febrer següent.
L’informe mencionava la «llengua comuna», pero González Pons, en l’objectiu de que fora millor acceptada en Valéncia, va solicitar que se suavisara la denominació i s’utilisara «llengua compartida». En 2006, durant la presidència de Camps, es va aplegar a un acort en el PSOE per a incloure l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en l’Estatut d’Autonomia, otorgant-li aixina l’estatus d’institució estatutària. Açò es reflectix en l’artícul 6º del nou text estatutari, a on també es reconeix la llegalitat del català en el territori autònom valencià. S’establix que en Espanya existixen «dos denominacions igualment llegals per a la llengua: valencià i català».
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), baix l’autoritat del Departament de Presidència, dirigit pel notable i també català Vicente Rambla, té caràcter normatiu. Està facultada per a establir normes d’obligat compliment, a lo manco en l’àmbit oficial. Açò va ser possible gràcies a l’acort entre el Partit Popular (PP) i el Partido Socialista Obrero Español (PSOE), orquestat per Francisco Camps.
L’acort mencionat, considerat un regal de Camps al PSOE a través de Joan Ignasi Pla, establix que qualsevol decisió relacionada en l’AVL deu contar en el respal de 3/5 parts dels Corts Valencianes. Açò significa que el PP no podrà prendre cap acció sense el consentiment del PSOE, que té un inclinament catalaniste arraïlat. Com a resultat, el partit del PP es troba llimitat en les seues accions.
En síntesis, el Partit Popular ha protegit a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i ha confiat la preservació del patrimoni llingüístic valencià als catalanistes de manera permanent.
