Carta oberta al futur al nou President de la Generalitat Valenciana del Colectiu Fullana de Professors d’Universitat i Doctors

Respectat President de la Generalitat Valenciana:

El Colectiu Fullana de Professors d’Universitat i Doctors és una entitat cívica que reunix a acadèmics de la docència superior i investigadors que tenen en comú la consciència de la valencianitat, és dir, de la valencianitat de Valéncia i de la seua llengua, cultura, economia i personalitat singulars.

No obstant això, enfatisarem que no volem ser, ni som, un Colectiu d’idees polítiques determinades. Pero això no resta importància a defendre la singularitat de Valéncia i la llengua valenciana front a atacs que han patit a lo llarc dels últims sigles, una singularitat agredida en l´actualitat per l’ingerència externa de Catalunya, la qual no l’han volguda anular ni resoldre a favor de Valéncia ni la democràcia espanyola, ni polítics valencians, ni polítics espanyols. Esta ingerència està orientada a substituir la llengua valenciana per la llengua catalana, i a intentar absorbir a Valéncia en els anti-històrics païssos catalans, per mig d’una operació política d´expansió de Catalunya i posterior absorció de Valéncia, incloent tot el seu patrimoni llingüístic, cultural i històric.

Esta política d’expansió i d’absorció intenta també canviar el nom històric del nostre territori, en l’objectiu de despersonalisar-nos encara més. Com demostren científicament els diversos informes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), el nom correcte del topònim en llengua valenciana per al nostre territori és Valéncia. És puix incomprensible que polítics espanyols i valencians junten forces en un nacionalisme català expansioniste i totalitariste, alluntant-se per interessos polítics espúreus de la veritat històrica, per a capgirar en el present els noms científicament històrics del territori sancer, Valéncia, i de la seua capital, la ciutat de Valéncia.

Tornem a la llengua valenciana, la nostra llengua singular que compartim en Valéncia en la llengua castellana o espanyola, abdós ara nostres. La llengua valenciana fon la llengua de l’administració del Regne de Valéncia quan este era un estat independent, des de 1238 fins a 1707, en el que la llengua valenciana fon administrativament substituïda per la castellana. No obstant això, des d’esta primera ferida a la llengua valenciana, diversos investigadors valencians seguiren publicant diccionaris sobre la llengua valenciana, arreplegant l’evolució de la mateixa fins a princips del sigle XX, quan el Pare Franciscà Lluís Fullana publicà la seua gramàtica, sobre la qual la RACV ha fet la seua moderna Normativa, coneguda també com a Normes del Puig, baix tres principis fonamentals: (a) el respecte a la tradició escrita dels clàssics; (b) el respecte a l’evolució natural fins al present; (c) la codificació d’un estàndart cult i general, vàlit per a totes les variants locals.

Pel moment, la llengua valenciana seguix viva, a pesar de dos ferides més que ha patit, i seguix patint:

(a) L’alfabetisació universal de només en castellà i no en llengua valenciana, en escoles, instituts i universitats, per un estat centraliste espanyol, fins al moment de la preautonomia.

(b) La substitució de la llengua valenciana pel català en les escoles i instituts despuix de la preautonomia. Encara que la Normativa de la RACV fon la llengua ensenyada en les escoles i instituts en el temps de la preautonomia, el PSOE la substituí pel català quan obtingué el poder en Valéncia, i anys més tart el PP i el mateix PSOE pactaren l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), la qual intenta ser el cavall de Troya de l’Institut d’Estudis Catalans en Valéncia. Ad això els “obligà” els pactes d’abdós partits en els partits nacionalistes catalans. Eixes accions pancatalanistes, permeses i potenciades pels partits PP i PSOE, han produït un cisma en la societat valenciana que està portant a la llengua valenciana a la seua desaparició a un ritme trist i vergonyós.

Ademés, en l’actualitat, el model llingüístic que els polítics valencians proponen, en el President de la Generalitat Valenciana al seu cap, és estrany als qui som natius valencians i seguim parlant i escrivint la llengua valenciana. De fet, eixe model llingüístic propost té la pretensió pública de ser un valencià autèntic, pero és realment un hipòcrit model orientat a dialectalisar i despersonalisar la llengua valenciana. Desafortunadament, nos tenen els polítics valencians molt aveats ad estes arts tramposes de simular que breguen a favor de Valéncia i la llengua valenciana, pero bregant realment en sentit contrari a lo que afermen defendre. Només l’oportunisme polític i la mediocritat poden explicar estes accions hipòcrites.

No obstant, reconeguem i agraïm les recents decisions respecte de l´AVL, absolutament justes i necessàries ya que són les que la societat valenciana estava esperant, considerant que eixe és el camí a seguir. Entenem puix que la responsabilitat del President dels valencians seria que:

(a) S’ensenye en les Escoles i Instituts la llengua valenciana segons el lèxic i Normativa de la RACV.

(b) S’obligue a les Universitats Valencianes a permetre la llibertat llingüística. ¿Saben els valencians que els professors de les universitats valencianes no podem publicar treballs acadèmics en les editorials de les mateixes si no estan escrites en perfecte català? I són els “Serveis de Normalització Lingüística” (“Servicis de Normalisació Llingüística” en llengua valenciana) d’eixes universitats els censors que protegixen la “purea” del català en els treballs acadèmics de les universitats valencianes. De fet, els professors d’universitat som acossats de diferents modos i maneres si gastem la genuïna llengua valenciana. S’ha de destacar clarament que això va en contra dels drets humans, com també en contra de la Constitució Espanyola, perque en el seu Artícul 20 diu:

“1. Es reconeixen i es protegixen els drets:

a) A expressar i difondre lliurement els pensaments, les idees i les opinions per mig de la paraula, l’escritura o qualsevol atre mig de reproducció.

b) A la producció i a la creació lliterària, artística, científica i tècnica.

c) A la llibertat de càtedra.

d) A comunicar o a rebre lliurement informació veraç per qualsevol mig de difusió. La llei regularà el dret a la clàusula de consciència i al secret professional en l’eixercici d’estes llibertats.

2. L’eixercici d’estos drets no pot ser restringit per mig de cap tipo de censura prèvia.“

Per tant, respectat President de la Generalitat Valenciana, la llibertat d’expressió i la llibertat de càtedra nos protegixen de qualsevol imposició llingüística. Per això mateix també l’AVL del nostre Estatut és anticonstitucional, i hauria d’eliminar-se del mateix.

Respectat President de la Generalitat Valenciana, seguint lo ací expost, i per a concloure, volem deixar patent que:

(a) Els membres del Colectiu Fullana de Professor d’Universitat i Doctors gastem en les nostres institucions públiques la Normativa de la RACV, sense por a la censura ni als acossaments, rebujant la normativa catalana de la AVL. I això queda escrit públicament per si havem de ser perseguits llegalment pels polítics valencians que són colaboradors necessaris de la catalanisació de Valéncia.

(b) Animem a tots els servidors públics valencians a gastar la Normativa de la RACV i opondre’s a la normativa catalana de l’AVL. Que sàpien que els drets humans i els drets fonamentals de la llibertat d’expressió i de càtedra els protegixen.

Sense més que dir, volem enviar-li una salutació ferma des del nostre Colectiu, aixina com a tots els amants de Valéncia i la llengua valenciana, quedant a la seua disposició.

Firmat: Colectiu Fullana de Professors d’Universitat i Doctors.

Nota: El Colectiu Fullana forma part de la plataforma Vinatea.