20 DE NOVEMBRE – DIA DE LES LLETRES VALENCIANES
La dignitat d’un poble que escriu la seua història
Hi ha dates que no són simples marques en el calendari: són pedres angulars d’una identitat, de la memòria i de la dignitat d’un poble. El 20 de novembre, Dia de les Lletres Valencianes, és una d’eixes dates majors. Una jornada que no apela solament a la lliteratura, sino a tot allò que constituïx l’essència profunda del Regne de Valéncia: llengua, cultura, tradició, pensament i voluntat de ser.
La nostra llengua -el valencià genuí, heretat dels clàssics, parlat en els carrers i resistit durant sigles- ha segut molt més que un instrument de comunicació. Ha segut, i seguix sent, un escut moral, una llar espiritual i una columna vertebral que sosté la nostra identitat colectiva.
Un patrimoni que naix del poble i torna al poble
Les Lletres Valencianes no són propietat d’acadèmies politisades ni de dogmes imposts des de despachos aliens a la realitat social. Les Lletres Valencianes pertanyen al poble valencià, que és el seu únic creador i garant.
Des d’Ausias March a Joanot Martorell, des de sor Isabel de Villena fins als nostres autors contemporàneus, el valencià ha segut la veu viva d’un poble que mai ha deixat de parlar, de sentir i d’expressar-se en la seua pròpia llengua, a pesar de persecucions, manipulacions i intents d’absorció cultural.
Una llengua que ha resistit sigles d’imposicions
Celebrar el Dia de les Lletres Valencianes és també recordar que la nostra llengua ha sofrit:
-intents de catalanisació i manipulació normativa,
-discriminació institucional,
-invisibilitat en mijos i escoles,
-substitució llingüística forçada per part d’els qui mai han cregut en la pluralitat d’Espanya ni en l’existència real del poble valencià.
Pero, a pesar de tot, el valencià ha resistit. Perque despuix d’ell no hi havia cap laboratori ideològic: hi havia persones, famílies, barris, mercats, llauros, ames de casa, jornalers, poetes, músics, mariners i jóvens que ho han mantingut viu.
La dignitat que no es negocia
Este dia és, sobretot, un acte de dignitat.
La dignitat d’afirmar sense por que el valencià no és ni ha segut mai un dialecte subordinat, ni una imitació d’una atra llengua, ni una caricatura normativisada per interessos interns o externs.
El valencià és la llengua històrica del Regne de Valéncia, reconeguda com a tal en els Furs medievals, en documents jurídics, en la tradició popular i en el sentir colectiu d’un poble.
Un futur que depén de nosatres
El Dia de les Lletres Valencianes no és un homenage passiu al passat. És una cridada al present i una exigència cap al futur:
-Garantisar una normativa valenciana fidel als clàssics i al parla viva del poble.
-Enfortir la presència del valencià en l’escola, en els llibres i en els mijos.
-Recuperar paraules, expressions i formes pròpies que alguns varen voler borrar.
-Donar als jóvens motius per a sentir orgull de la seua llengua.
-Reivindicar la lliteratura valenciana com un patrimoni universal.
Les Lletres Valencianes: un far que no s’apaga
La nostra lliteratura no és solament bellea, és memòria.
La nostra llengua no és solament tradició, és futur.
El nostre poble no és solament història, és continuïtat.
El 20 de novembre no celebrem un aniversari: celebrem la persistència d’un poble que, a pesar de totes les adversitats, ha elegit continuar parlant, continuar escrivint i continuar existint en valencià.
I mentres la Senyera seguixca onejant sobre les torres de Valéncia, mentres els majors seguixquen transmetent paraules als nets, mentres un chiquet escriga el seu primer poema en valencià, les Lletres Valencianes continuaran sent un far indestructible.
Pedro Fuentes Caballero
Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana corresponent per Dénia
President de l’Associació Cultural Roc Chabàs de Dénia
La llengua utilisada en este escrit es la oficial de la valenciana (Normes d’El Puig).
