Valéncia, 7 d’abril de 1261
Baix un nou Regne, el rei Jaume I d’Aragó, va protagonisar un acte polític-jurídic que marcaria el destí del Regne de Valéncia. En el saló de les Corts Valencianes, rodejat de nobles, clercs i representants de les ciutats, el monarca va elevar la seua mà sobre els Evangelis i va jurar solemnement respectar i defendre els Furs de Valéncia, el còdic llegal que regiria el regne durant sigles. Este jurament no va ser un mer tràmit: va ser la consolidació d’un pacte entre la Corona i un territori recent integrat a l’òrbita d’Aragó, pero decidit a preservar la seua identitat.
Jaume I, després de décades d’esforços per a estabilisar el Regne de Valéncia després de la seua conquista en 1238, va ratificar davant les Corts el cos llegal que garantisava drets, deures i llibertats als seus súbdits. Els Furs no eren solament lleis: eren un símbol d’autogovern i un fre al poder absolut del monarca.
Després de l’expulsió del poder musulmà, Valéncia necessitava un marc llegal unificat. Els Furs varen reemplaçar la mescla de normes islàmiques, costums locals i dret aragonés.
En una Europa a on els reis buscaven centralisar el poder, Jaume I va optar pel model pactista típic de la Corona d’Aragó, negociant en les èlits locals.
Jaume I: «Va jurar guardar els Furs com a bon senyor, puix sense llei no hi ha regne que perdure» (Crònica de Bernat Desclot).
El monarca, hàbil estratega, buscava assegurar la llealtat de Valéncia, clau per a les seues ambicions mediterrànees.
Noblea valenciana: Exigien privilegis fiscals i control sobre terres, tement que la Corona els arrebatara poder. Els Furs garantisaven els seus drets senyorials.
Burguesia urbana: Mercaders de Valéncia i atres ciutats varen pressionar per a incloure normes comercials i protegir la propietat, vitals per a l’economia.
Minories religioses: Encara que els Furs marginaven a judeus i musulmans, estos varen conservar certa autonomia en les seues aljames, reflectint la societat multicultural de la Valéncia medieval.
Valéncia en el tauler mediterràneu
Valéncia era un baluart front als castellans. Els Furs asseguraven que el regne no fora absorbit per les lleis d’Aragó o el Comtat de Barcelona.
El còdic impulsava el comerç marítim, clau per a conectar en Itàlia i el nort d’Àfrica.
Encara que Jaume I va promoure la cristianisació, els Furs varen heretar traces del dret islàmic en temes com a rec o propietat agrícola.
Els gremis i llauradors celebraven lleis que llimitaven abusos feudals.
Alguns senyors aragonesos varen criticar que els Furs reduïren la seua influència en Valéncia.
El clero va acceptar, pero va exigir després lleis més dures contra hereges i no cristians.
Contingut dels Furs
Justícia: Creació de la Cúria General, tribunal suprem valencià.
Economia: Regulació de mercats, pesos i monedes.
Propietat: Normes per a repartir terres conquistades.
Defensa: Obligació dels ciutadans a armar-se en cas d’invasió.
Referències històriques dels Furs
Dr. Antoni Furió (Historiador): «Los Furs fueron un contrato social avant la lettre. Jaime I entendió que, sin pactar con las élites locales, Valencia sería ingobernable. Es el origen del autogobierno valenciano».
Dra. María Llum Rodrigo (Juriste): ): «Aunque excluyentes con no cristianos, los Furs sentaron bases modernas: separación de poderes, derechos procesales… Fueron una Constitución medieval».
1707: Els Furs són abolits per Felip V després de la Guerra de Successió, pero el seu esperit sobreviu en el Dret Foral valencià. Hui, partits i colectius citen els Furs com a símbol de l’autonomia històrica de Valéncia.
El 7 d’abril de 1261 no va anar solament un dia de jurament: va ser el naiximent d’un regne que, baix el mant de la Corona d’Aragó, va saber conservar la seua veu. Jaume I, més que un conquistador, es va revelar com un polític pragmàtic. En temps de tensions entre centralisme i autogovern, este episodi resona en sorprenent vigència.
Pedro Fuentes Caballero
President de l’Associació de Roc Chabàs de La Marina
