El passat dilluns, 24 de novembre de 2025. a les 18.30h. mamprenia en el Saló d’Actes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, situat en el carrer de les Avellanes, 26 de la Ciutat de Valéncia la presentació als Acadèmics, Patrons i públic en general de ses publicacions en paper a on el Patronat de la RACV ha participat. Treballs i publicacions sempre fomentant, mantenint i difonent la cultura i les senyes d’identitat valencianes, oferint al públic el nostre treball en matèria de llibertat llingüística, foment de la Cultura Valenciana. Tenent presència en internet i fomentant la publicació d’obres i treballs dels Acadèmics de la Real Institució.
Es recordarà, en paraules de Sefa Micó vicepresidenta d’El Patronat, als fundadors del Patronat: entre unes atres persones importants, a Juan Lladró. També el Secretari recordà als Presidents anteriors: Hèctor Gimeno, Eliseu Puig, José Enrique Sánchez, l’actual José Manuel Ricart, baix la seua presidència s’han desenrollat estos treballs que ara presentem.
Assistents a la presentació
Assistiren a l’acte cultural; el Decà de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, Excm. Sr. En Luís Miguel Romero Villafranca; l’Honorable President de la Societat d’Amadors de les Glòries Valencianes Lo Rat Penat; Josep Vicent Navarro Raga; El President de l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA) En Ricart Folgado. Els Acadèmics, autors dels llibres presentats; Leopoldo Peñarroja i Xaverio Ballester.
Assistiren membres de les juntes directives del Centenar de la Ploma, del Casino d’Agricultura de Valéncia, d’El Patronat RACV, Patrons i públic en general.
En acabant de les paraules de benvenguda de la presidència, prengué la paraula el Decà de la RACV, En Luís Miguel Romero Villafranca per a agrair l’esforç d’El Patronat RACV i dels Patrons en particular per a mantindre i fomentar les activitats de la Real Institució.
A continuació prengué la paraula el Secretari d’El Patronat RACV, Sr. En Xavier Carbonell per a presentar les publicacions tant en paper com presència en internet, que El Patronat RACV fomenta i subvenciona d’alguna, seguint els fins de l’entitat.
Presència en Internet
Lloc web d’El Patronat www.patronatracv.org en artículs d’opinió d’Acadèmics i Patrons. Per eixemple accés a diccionaris i traductor en llínea, en la pàgina www.llenguavalenciana.com que és l’oficial de la Secció de Llengua de la RACV. Tenim en la web una traducció a la llengua valenciana de l’Estatut d’Autonomia del 2006 entre atres coses.
Traductor en llínea valencià>castellà; castellà>valencià, http://traductor.llenguavalenciana.com/ Obra a càrrec d’El Patronat en el recolzament de la Secció de Llengua. Podeu trobar l’accés al traductor en https:/noticiasciudadanas.com
La novetat de l’eixercici passat, a càrrec El Patronat en colaboració llingüística de la secció, fon l’incorporació d’un teclat valencià per a mòvils “android”. Se pot trobar en Play Store: Teclat valencià Tirant.
Presentació de llibres en edició en paper
Destaquen per l’importància que té per als més menuts el conte faller:
- Pelroig el ninot en text de Gemma Márquez i ilustracions de Ramón Espinosa. Este conte l’han publicat junt al Casal Bernat i Baldoví, la producció editorial fon de Foment de les lletres valencianes.
- Diccionari General de a Llengua Valenciana. Finançant la seua elaboració i publicació en paper. Disponible en la seu de la RACV.
- Nova Gramàtica de la Llengua Valenciana.
- Documentació Formal de l’Ortografia de la Llengua Valenciana.
- ANALS i ANEXOS – MONOGRÀFICS ANALS. Revista anual de contengut diversos camps de coneiximent i investigacions.
En acabant de la presentació se donà la paraula als autors.
En primer lloc intervingué En Leopoldo Peñarroja. Acadèmic de número de la RACV, director de la Secció de Llengua Valenciana. Llicenciat en Filologia i Lletres, Doctor en història, Catedràtic de Llengua i Lliteratura Espanyoles. Presentà el seu llibre Toponímia valenciana, província de Castelló. Comentà l’abundant documentació prejaumina dels topònims valencians, lo que sense dubte demostra la pervivència del romanç en terres valencianes.
Entre 1200 i 1300 topònims són estudiats en este llibre; consultant fons àraps, llatines i inclús ibèriques. Aplega a la conclusió després d’un estudi sistèmic de la pronunciació viva i actual dels vocables, que estos són propis i no importats. Ficà com eixemple La Vall d’Uxó, present en la documentació àrap prejaumina. Explicà que per a treballar en toponímia és necessari contar en bons diccionaris llatins i àraps i sobretot treballar en la documentació de l’época. Cità a Ibn al-Abbar, com font àrap contemporànea a la conquesta, que escriu en l’alfabet àrap paraules i fonemes en romanç valencià o ‘aljamia’. La toponímia demostra que el romanç valencià és prou anterior a la conquesta jaumina, pervivint des de l’época visigòtica. Els milers de documents existents (alguns els volen ignorar i se diuen científics) aixina ho demostra.
En segon lloc intervingué En Xaverio Ballester. Professor d’universitat, en la facultat de filologia. Expert en Epigràfia. Acadèmic de número de la RACV, membre de la Secció de Llengua Valenciana Presentà els seus treballs: Peixcant. Estudi(o)s de ll(l)engua valenciana i Repeixcant. Estudis de llengua valenciana
Xaverio donà les gràcies al Patronat per la ajuda a la publicació de sendes obres i anuncià que ne té atres en preparació. Contà este especialiste en l’orige de les llengües que a l’inici de la seua carrera universitària considerà absurt l’explicació “política” de l’orige de la llengua valenciana i per esta raó es dedica a investigar el seu orige, a pesar de les dificultats que troba entre alguns “companyers investigadors” de la facultat. Xaverio Ballester entén la ciència com un àrea de discussió permanent en dos principis: moral; no contar mentires i científic; discussió i publicació dels treball. Defén la llibertat de publicació com ferramenta fonamental del treball científic sense intromissions perverses polítiques, financeres o de qualsevol atra índole en l’objectiu de despersonalisar i absorbir a tot un poble, com és el cas dels ‘acatalanats acadèmics’ (el terme és nostre).
Al comentar els llibres publicats explica que tenen dos temes centrals: autoctonia i diferenciació. Són llibres en certa mida historiogràfics basats en documentació accessible a tot lo món.
Per últim explicà que no volen subvencions. Soles volen, els autors valencianistes, igualtat de condicions, no estar nugats pels mijos de comunicació en general. Alguns mijos, la majoria, opten pet l’ignorància, considerant-nos una espècie en procés de negació. Com conclusió va dir que si en cinquanta anys no nos han absorbit, sense dubte la veritat surarà per la quantitat de documentació existent, fins ara ignorada per un propòsit pervers.
En acabar una tanda de preguntes del públic, la presidència donà per conclòs l’acte.
