En estos dies, els carrers de Valéncia es convertixen en escenaris de Fe, història i cultura gràcies a una de les nostres tradicions més volgudes: els Milacres de Sant Vicent Ferrer. Una festa única, nostra i profundament valenciana, que enguany torna a representar-se en més força que mai. I és que mantindre viva esta expressió d’identitat no és faena fàcil: darrere de cada altar hi ha mesos de treball, ilusió i entrega desinteressada.
Els altars vicentins són verdaderes escoles de valors. En un amor increbantable per la figura del dominic universal, cada comissió treballa per a acostar a les noves generacions la vida, el saber i la Fe del nostre sant. No es tracta solament de teatre; es tracta d’una catequesis viva, d’un homenage popular que mescla art, devoció i pedagogia.
En esta festivitat del Patró del Regne de Valéncia, els chiquets i chiquetes dels altars utilisen la mateixa llengua valenciana en la que Sant Vicent parlava i predicava. La llengua valenciana fon la primera llengua culta de la península ibèrica i la primera en tindre un Sigle d’Or. És emocionant que, des dels inicis de les representacions, chiquetes i chiquets parlen en la mateixa llengua que Sant Vicent va voler usar per a ser entés per tot lo món.
En el manteniment de la memòria de la vida i dels fets del nostre volgut sant, es torna a repetir el “milacre” de la devoció i el recort constant del poble valencià a Sant Vicent Ferrer.
Enguany, 179 chiquets donen vida als Milacres. 179 menuts actors que, en tendrea i passió, interpreten els prodigis atribuïts a Sant Vicent. A tots ells i a les seues famílies, gràcies. Gràcies per pujar a l’escenari en la humiltat de qui sap que representa alguna cosa molt més gran que sí mateix. Gràcies per mantindre viu este tesor que, des de 2015, és Be d’Interés Cultural Immaterial, pero que des de fa sigles és ànima i essència de la nostra ciutat.
I no podem oblidar-nos de l’Altar de l’Oliveral, que enguany no podrà participar pels danys causats per la malaïda DANA. Un fort abraç a tots ells. Sabem quànt vos adolix no estar, pero també sabem que tornareu en més força. Perque els milacres, quan hi ha Fe i amor per la tradició, sempre tornen a succeir.
A tots els valencians: ixcau al carrer, aplaudiu als nostres chiquets, admireu l’entrega dels altars i deixeu que l’esperit de Sant Vicent vos toque el cor. No deixem que esta joya desaparega. Que es note que Valéncia seguix creent en els seus milacres.
