L’Ajuntament d’Alzira busca reviure la figura del monarca i la seua conexió en la ciutat per mig d’una intervenció arqueològica en l’antic emplaçament de la casa real. En l’actualitat, este lloc és un solar en el centre històric d’Alzira, pero en un atre temps, ans que la vegetació ho invadira, una robusta torre s’empinava majestuosa junt al riu Xúquer. Solament alguns metros de muralles permaneixen en peu, lo que ha permés confirmar la seua rellevància més de 700 anys despuix. Durant el sigle XIII, este edifici, que havia estat en l’oblit fins fa poc, va ser escenari d’un fet crucial en l’història de la Comunitat Valenciana: l’últim sospir del rei Jaume I.
Coneguda com la Casa Real o la Casa de l’Olivera, segons els historiadors, va ser el lloc a on el rei, fundador del Regne de Valéncia, va fallir despuix d’haver abraçat la vida monàstica de Sant Bernardí i abdicar en el seu fill Pere III d’Aragó i I de Valéncia. Este succés va tindre lloc el 27 de juliol de 1276, encara que les cròniques no aclarixen les circumstàncies de la seua mort. Alguns, com Agustí Ferrer, arqueòlec municipal d’Alzira i director del Museu Municipal (MUMA), sostenen que el rei va fallir en la seua habitació despuix d’una llarga malaltia relacionada en la seua alvançada edat. Uns atres, en canvi, opten per una versió més èpica, sugerint que va sofrir una ferida en el cap durant un enfrontament militar en les afores de Xàtiva, a on havia anat per a sofocar un tumult. La llegenda també afig un detall que els historiadors no consideren del tot verídic: que el rei, ya moribunt i conscient de que s’acostava el seu final, va intentar retornar a Valéncia i es va desmayar en el lloc a on hui s’erigix la creu coberta d’Alzira, en les afores de la ciutat.
Més allà dels mits, tant la documentació com la tradició oral refutar lo que diu el Llibre dels Fets (la biografia de Jaume I), que situa la mort del monarca en la ciutat de Valéncia. Els registres històrics indiquen que el 27 de juliol, data del seu decés, el rei es trobava en Alzira, a on actualment l’Ajuntament ha identificat el lloc de la seua residència en 1276.
L’alcalde d’Alzira ha iniciat un proyecte per a resaltar la conexió de Jaume I en la ciutat. El primer pas se centrarà en l’antiga residència del rei, qui va fundar el Regne de Valéncia i a on, segons la tradició oral, va passar els seus últims dies. A pesar de que el presupost municipal no és suficient per a portar a terme una intervenció integral, es planeja realisar excavacions arqueològiques per a descobrir proves de que en eixe terreny es trobava la casa que Jaume I va habitar en vàries ocasions.
No obstant, el proyecte no solament busca la restauració d’un edifici històric, sino que també pretén emfatisar la relació de tota la ciutat en la figura del rei. Alzira va ser, com indica l’inscripció en el seu escut, la clau que obria i tancava el Regne de Valéncia pel sur. Este punt era crucial per a creuar el riu Xúquer, i l’illa fortificada a on es trobava la població ha canviat en el temps, perdent casi per complet el seu aspecte històric. Hui en dia, els braços del Xúquer que rodejaven la ciutat han segut coberts i s’han integrat al núcleu urbà com a nous carrers. No obstant, Alzira encara conserva un vestigi del seu passat medieval: un tram de l’antiga muralla que s’estén al voltant de 400 metros i conta en onze torres. Les intervencions urbanístiques des de finals dels anys 70 han anat separant els edificis que es recolzaven en la muralla, creant un corredor de viandants per a que els visitants puguen contemplar este llegat medieval de la localitat de la Ribera.
Ademés del seu atractiu turístic relacionat en la figura del rei, Alzira conta també en la creu coberta que s’erigix en les rodalies de la ciutat. La llegenda —i molts alzirenys encara ho afirmen— sosté que el lloc a on es troba el monument va ser a on Jaume I va donar el seu primer pas cap a la mort. Encara que la tradició oral sugerix que la creu representa este fet històric, els estudiosos indiquen que la seua conexió en el rei té escassa o nula base real. A pesar d’això, la relació d’esta infraestructura en el monarca ya siga verdadera o no, la convertix en un atractiu turístic en sí mateixa.
El víncul entre l’iglésia de Santa María i l’història de la ciutat és evident, ya que encara es conserven alguns restants que indiquen la seua antiga ubicació. Es creu que esta iglésia va ser construïda sobre l’antiga mesquita de la *alcazaba i va ser la primera en ser dedicada al cult cristià per orde de Jaume I, qui la va consagrar al misteri de l’Asunción. Una arcada en una inscripció és l’últim vestigi del que fora el centre religiós més important del municipi des de la conquista de la ciutat pel rei. Els restants del monarca es troben enterrats en el Monasteri de Poblet, d’acort en la seua última voluntat, encara que el seu desig inicial era ser sepultat en esta iglésia si fallia en Alzira.
La casa consistorial i el MUMA també reflectixen la presència de Jaume I en la localitat riberenya despuix de la rendició de la ciutat i la seua entrada triumfal la vespra de Sant Selvat en 1242. El rei no va necessitar sitiar la ciutat, ya que les autoritats musulmanes varen optar per rendir-se sense resistència. Com a part de l’acort, va reclamar la fortalea (l’antiga ciutat) i vàries cases, incloent la torre i les vivendes adjacents que varen servir com a residència real, les quals l’Ajuntament d’Alzira planeja posar en valor a través d’una intervenció significativa.
Les referències al conquistador són fàcilment identificables en lo que va anar la casa dels jurats, a on es prenien decisions municipals i que actualment alberga a la corporació. En el saló de plens, es troba un retaule de Sant Selvat, un homenage que commemora el dia en que la ciutat va ser capturada pels cristians baix el comandament de Jaume I. En una image de 1597, es pot vore Sant Selvat acompanyat per l’àngel protector de la vila i Sant Gregori, qui defenia la localitat de les inundacions constants provocades pel riu Xúquer. El Museu Municipal també arreplega l’història de la relació de la ciutat en el monarca, destacant una obra d’Ignacio Pinazo que ilustra els últims moments del rei Jaume I, a on apareix en el seu llit de mort en l’infant Pere i els seus nobles. La nova corporació municipal veu l’importància d’Alzira en la vida i mort de Jaume I com una oportunitat per a potenciar l’atractiu turístic d’esta ciutat en un ric passat històric.
