Una tradició ya més que centenària, 137edicions. Lo que mamprengué com una simple ‘justa’ entre poetes, s’ha convertit en una tradició, un acte cultural dels més importants que es celebren en l’any, gràcies a La Societat d’Amadors de les Glòries Valencianes, Lo Rat Penat.
Efectivament, durant els últims ¡ya sigles!. Des de la madurea de la Renaixença, 1878 any de la creació de la societat i 1879, juliol, any i mes dels primers Jocs Florals ratpenatistes. Lo Rat Penat ha tingut un paper dinamisador cultural de la societat valenciana, del Cap i Casal i també del conjunt del Regne. Estes llínies són una lloança ad esta societat que ha segut capaç de combinar el foment i difusió cultural en la formació en llengua i de llengua valenciana. Actes, publicacions, consens, plenitut, decadència temporal… Amor a la pàtria i valenciania. És l’història de Lo Rat.
Carmel Navarro llombart marcà el final de l’etapa de madurea, inicia l’etapa de plenitut de la Renaixença valenciana. Esta etapa no se entén sense la societat Lo Rat Penat i els Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia. Jocs Florals i Lo Rat Penat, des de llavors aniran units per a sempre.
Constantí Llombart tingué l’habilitat de juntar en torn al calendari llemosí a totes les sensibilitats renaixentistes de l’época. Home fet a si mateix, autodidacta, de talant progressiste i republicà, amic de Blasco Ibañez, compartirà la necessitat de crear una Societat d’Amadors de les Glòries Valencianes; en atres intelectuals, com Vicent Boix. Fon l’any 1878 en que estos escritors; Llombart, Llorente, Pizqueta, Boix, Bonilla i uns atres mamprenen la creació d’esta societat. Vicent Boix, ya major, fon el president honorari, sent Felix Pizqueta el primer president estatutari de la societat. Immediatament ficaren en marcha els primers Jocs Florals.
Entorn a Lo Rat Penat se juntaren més de cent, diuen les cròniques, tots aquells que escrivien en llemosina llengua, tant prosistes, autors teatrals, els poetes elitistes. Conservadors, lliberals, progressistes, republicans. Lo important: Les Glòries Valencianes, el seu descobriment, difussió i la seua “ficada en valor” com diríem hui. Estiu de 1878, en el pavelló municipal de la fira de juliol fon les senyes de naiximent de la Societat.
No existia encara un ‘estandart valencià’ per a normativisar. No arribaria fins al consens dels escritors de 1914 en les sessions convocades públicament en Lo Rat Penat, en base a la normativisació ortogràfica proposta per Nebot. El filòlec Fullana en 1915 i a petició del Centre de Cultura Valenciana fon el que definitivament normativisarà el Valencià. Feya temps, ya s’havia abandonat el terme Llemosí per a designar la llengua vernàcula valenciana.
El teatre Valencià, això vullc destacar-ho, té un èxit total. Els autors tracten temes contemporàneus; socials, de relacions familiars, de bodes i festejos…, l’espai sempre és valencià, l’obra és senzilla, en un acte, el model de llengua; la del poble consumidor de teatre, l’escritura; castellanisada en tota l’intenció d’adaptar-se al públic al qual va dirigida l’obra (Celda 2023).
És l’aspecte més particular de la renaixença valenciana. L’èxit del teatre contrasta en la poca repercussió de la poesia de guant entre les classes populars. Estos poetes encara creïen en l’arcaisant llengua llemosina, des de sigles ya alluntada de la parla valenciana. Soles els Jocs Florals llemosins de l’àmbit del diasistema iberorromànic conseguiren que estos poetes tingueren certa notorietat, tant en la Ciutat i Regne de Valéncia com fòra del territori valencià. Estos poetes, en Teodor Llorente al front, tingueren en el diari “Las Províncias” la seua difusió local.
Els escritors d’espardenya reberen crítiques, menyspreant la calitat i el model de llengua de ses obres teatrals. Per als poetes, la poesia llemosina era lo que s’esperava de la llengua vernàcula: soles uns instrument per als Jocs Florals. Llombart escrigué en 1866 en el calendari llemosí responguen al català Antoni Careta.
“que pera no donar motiu a rivalitats entre els pobles que parlen nostra llengua, sempre hem cregut lo mes convenient l’aplicació de lo calificatiu llemosina a les diferents rames que, depreses de l’antich arbre naixcut en la provençal Limoges, varen arrrailar en Catalunya, Valencia y les illes Balears”. Arreplegat en Des de la Gaya Ciència migeval fins el Gai Saber de la Renaixença. Ballester Olmos, 2004:104.
És evident que es referix al diasistema que hui coneixem com Occitanorromànic. Soles Fullana i tal volta Alcover, havien intuït la realitat llingüística valenciana, dels pobles del migdia francés i de l’est de la península.
El terme llemosí per a calificar la llengua dels Jocs Florals i de Lo Rat penat se substituí en 1881 en els estatuts de la societat. Rafael Ferrer i Bigné introduí el terme Valencià per a designar la llengua oficial de la Societat d’Amadors de les Glòries Valencianes. Tornà la denominació que els clàssics del sigle d’Or valencià utilisaren per a la nostra variant idiomàtica, despuix de sigle i mig proscrit. L’any 1893 marcà l’inici de la fi de la renaixença com a moviment organisat. La mort prematura de Llombart donarà fi ad este moviment.
Els Jocs Florals
Els primers Jocs Florals organisat en Valéncia foren en 1859 el “Liceo Sociedad Literaria de Valencia” fon l’entitat que els organisà. Jóvens universitaris es reuniren imitant els Jocs Florals recuperats en el Migdia francés, més tart en Barcelona. Marià Agulló fon el restaurador d’estos jocs en Valéncia. Es celebraren en el paraninf de l’universitat. Les llengües amprades foren el Valencià – llemosí – i el castellà. No tingueren continuïtat.
Fins 1875 no se tornaria a repetir un acte semblant, en la fira de Juliol, en un format prou semblant als actuals. El motiu fon un homenage a Cervantes. A instància de Constantí Llombart, este propongué a la societat “El Liceo” fer el certamen poètic en llengua valenciana. Fon el 29 de juliol en el pavelló municipal a on tingué lloc l’acte dels Jocs Florals i l’entrega de premis. La flor Natural encara no era el premi dels Jocs, estos consistiren en “La Ploma d’Argent” i “Retrat de Cervantes”.
Llombart i dins de la Societat d’Amadors de les Glòries Valencianes Lo Rat Penat, creada en 1878 reprén l’iniciativa dels Jocs Florals seguint el model dels antics, segons la tradició trobadoresca.
Lo Rat Penat organisa des de llavors este certamen del Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia, efectuant la Crida Anual als poetes en llengua, primerament llemosina, i sempre valenciana. Fon 1879 l’any de la primera convocatòria per juliol, el 24 i durant la fira de Sant Jaume. Esta vegada i ya per a sempre, el marc “incomparable” de la celebració serà el teatre Principal del Cap i Casal.
Els Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia: Estructura
Persones: Regina del Jocs, Mantenedor, Poeta
Regina, dòna, primer triada pel poeta i més avant triada per l’organisació dels jocs.
Mantenedor, dòna o home, triat per l’organisació dels jocs d’entre persones de prestigi lliterari.
Poeta, dòna o home. Tots els participants pero destacant el guanyador de la Flor Natural
Temàtica: La trilogia migeval trobadoresca: Pàtria, Fe, Amor
Pàtria, poemes d’exaltació d’els valors patriòtics valencians
Fe (fidelitat, moral…) poemes que tracten tant la fe a Deu com qualsevol aspecte de fidelitat, moralisant, etc.
Amor, poemes al amor entre persones.
Premis
Flor Natural: a la millor composició que se presenta als certamen. Tema i metro lliure. En els antics Jocs Florals migevals, i al principi de la recuperació, se tenien que cenyir a les normes de la Gaya Ciència.
Viola d’Or: Temàtica d’aspecte moral o religiós.
l’Englantina d’Or Exaltació de les virtuts del poble valencià.
Mestre del Gay Saber: el poeta que haja guanyat els tres premis.
Els Extraordinaris, en prosa. Convocats en temps contemporàneus, dotats per institucions valencianes, com l’Ajuntament, Diputació de Valéncia…
Cronologia dels Jocs Florals celebrats en Valéncia des de el sigle XIX
1859
Iniciativa de Marià Agulló, Secció de poesia en Valencià, Secció de poesia en Castellà
En les dos seccions primer i segon premi. Organisà: “Liceo Sociedad literaria de Valencia”. Paraninf de l’universitat de Valéncia. Fon un fet aïllat que no se tornà a repetir.
1875
Iniciativa de Constantí Llombart. Seran ya similars als posteriors. Els premis seran:
La Ploma d’Argent donat pel “Liceo” i Retrat de Cervantes Donat per Constantí Llombart. Els organisà la Societat “El Liceo”. Pavelló Municipal de la Fira de Juliol de Valéncia.
1879
Organisa des de llavors la Societat “Lo Rat Penat”
Flor Natural a la millor composició que s’oferix a la regina dels Jocs Florals. Posteriorment foren: Flor Natural, Viola d’Or, l’Englantina d’Or, i els Extraordinaris. Teatre Principal de Valéncia.
Constantí Llombart va insistir en esta organisació dels Jocs Florals des del moment de la fundació de la Societat “Lo Rat Penat”. Mantenedor d’estos primers Jocs Florals ratpenatistes, fon Felix Pizqueta, president de Lo Rat. Vicent Boix fon el president honorari.
Tindran continuïtat, manco circumstàncies especials, fins hui s. XXI. Crida de Lo Rat Penat als poetes per a participar en els Jocs.
1884 – 1890 Suspesos per epidèmia de Còlera
1936 al 1939 Suspesos pel colp d’estat fracassat i la Guerra Civil.
1940 – en avant: Flor Natural, Viola d’Or, l’Englantina d’Or, i els Extraordinaris.
El lloc de celebració dels Jocs Florals és tradicionalment en el Teatre Principal de Valéncia. Manco alguna excepció per obres, pandèmies o per l’intolerància de certs dirigents polítics que pertanyen a partits antivalencianistes.
















