Des de que Lo Rat Penat va recuperar en 1922 la celebració cívica del 9 d’Octubre, en tretze ocasions la processó no es celebrà o hagué de suspendre’s:
1934, per trobar-se el país en estat de guerra.
1936, 1937 i 1938, per la guerra civil.
1940, 1941 i 1942, per falta de permís per les autoritats governants.
☔ 1953, 1962, 1966 i 1969, per la pluja.
⚫ 1958, per la mort del Papa Pío XII.
🦠 2020, per la pandèmia del Covid-19.
😢Enguany, la pluja ha tornat a impedir que la Real Senyera de tots els valencians ixca pel balcó de l’Ajuntament del Cap i Casal.
La Processó Cívica
La ciutat de Valéncia escomençà a celebrar l’entrada de Jaume I en l’any 1338, any en que el Consell General decidí que es festejara l’efemèrides solemnement, en una processó general i fent donació d’almoines als pobres i religiosos de les obres mendicants.
Posteriorment en el sigle XV, la festa adquirí un caràcter més alegre i des dels principals edificis de la ciutat es cremava pólvora i es feen esclatar piluletes i trons.
Lo Rat Penat va recuperar en 1922 la celebració cívica
En 1.922, Lo Rat Penat capitanejats per les Joventuts de l’entitat, varen resucitar en 1922 la Processó Cívica de Sant Donís, abolida per Felip V en 1707, tornant aixina al nostre poble una tradició de raïl foral. Una processó que, en un gest de gran generositat i visió de futur, Lo Rat Penat va oferir a l’Ajuntament del Cap i Casal per a que es convertira en una celebració oficial de tots els valencians.
Tres anys despuix, el 6 d’octubre de 1925, el president de Lo Rat Penat, Francesc Almarche, firmava en l’alcalde, Lluís Oliag, aquell acort que consagrava a l’Ajuntament com a responsable institucional de la festivitat.
Els parlamentaris valencians varen plasmar l’acort per a celebrar esta festa en l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982.
