S’esperava un dur comunicat de la entitat nomativa de l’Idioma Valencià, de la RACV per l’ocorregut en les proves PAU en l’examen de Valencià Llengua i Lliterauta i el comunicat ha aplegat i és duríssim.
Un comunicat que s’adherix al de Lo Rat Penat que ha exigit directament l’impugnació de l’examen, o d’atres associacions con AELLVA, inclús de Roc Chabàs de La Marina, des d’Alacant.
Tots exigixen a Educació i a la Generalitat Valenciana que identifique als responsables, i siguen cessats del seu càrrec, ademés de la impugnació total de l’examen.
Tot despuix que consultada per Noticias Ciudadanas la Conselleria d’Educació s’haja llavat les mans lliteralment i mire cap a una atra banda, lo que porten fent massa temps.
S’ha vulnerat en unes proves educatives el propi Estatut d’Autonomía i cap membre rellevant de la Generalitat Valenciana ha eixit a donar explicaicons, tampoc de Vox ni en el PPCV, pareix un problema alie als valencians, pero de tal gravetat que tots volen acallar.
El valencianisme ha dit Prou
El valencianisme ya ha dit prou i tenim comunicats de casi totes les associacions rellevants, molts d’ells exigint al President Mazón una resposta i una explicació, i el to va apujant mentre des del Palau de la Generalitat callen esperant la tormenta amaine… de nou nos e pren en serio a la Cultura i a la Llengua Valenciana, i se margina a les Normes d’El Puig, exactament tot lo contrari de lo que PP i Vox prometeren com a promeses electorals i han incomplit.
¿Ara qué?, puix el valencianisme pareix que no va a estar callat…
Comunicat de la RACV
La Real Acadèmia de Cultura Valenciana, fidel als seus principis fundacionals, ma nifesta l’absoluta repulsa a la forma i al contingut de les Proves d’Accés a l’Universitat en la matèria denominada «Valencià–Llengua II» de la convocatoria 2025.
«Un fet que no és nou en el procés de denigració de la llengua valenciana pel sistema educatiu, pero sí una agressió frontal i en alguns aspectes sense precedents a la dignitat històrica del valencià i de la societat valenciana.»
«Perque el problema no és solament el llenguage insidiosament estranger a Valéncia que allí s’utilisa; o l’ortopèdica cosmovisió catalana que se’ns endorsa a les braves com si fora la nostra. Es també que els responsables de l’Universitat (que deuria velar pel pogrés del coneiximent científic i prou), venuts a la paranoia del pancatalanisme que els manté en el poder, han pres per rehens als alumnes valencians reduint–los colectivament a cobayes d’un laboratori de reeducació mental a la catalana. Igual que les pijors dictadures de l’història.»
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua sense nom
Des de la RACV s’afirma que «clar que tot açò no haguera segut possible sense els 25 anys de corrosió de
l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que, simulant que «tolera» quatre formes casolanes, ha liquidat de cap a peus el valencià com a llengua independent i fa passar en bloc com a «valencià» el català sancer de l’Institut d’Estudis Catalans: gramática i vocabulari. Una estafa perfecta.»
Una acusació directa de la RACV a la AVL id e falta de la seua llabor encomendada a través de la seua llei de creació
«Que els 24.000 estudiants valencians que se presenten a les PAU hagen de tragar en els ‘soc maca’, ‘aquesta tarda’, ‘pateixo’, ‘digui’, ‘mani’, ‘camini’ de la mediocre Rudureda; que se’ls humilie fent–los identificar com a seus ‘diguis’ i ‘vinguis’ barcelonins que espantarien al mateix Ausiàs March; o que se’ls faça triar entre «assaig català» i «poesia catalana» perque, segons pareix, els valencians mai hem tingut ni llengua ni literatura ni Corelles ni Martorells ni Trobes en lahors de la Verge Maria, ni mai hem segut valencians sino vers catalans des de la Prehistòria, no és un problema científic. Que també. És un problema psquiàtric. I, ademés, polític i penal.»
La RACV exigix explicacions directes del Consell de la Generalitat Valenciana
«El Govern Valencià, i en particular els responsables de la Conselleria d’Educació, han de donar explicacions immediates d’un atropell com este, exigir dimissions i depurar responsabilitats. Pero s’haurà de convéncer de que una societat que renega públicament de les seues constants vitals està abocada a desaparéixer del mapa de
l’història.»
