És inconcebible que en ple sigle XXI, una coalició que es presumix defensora dels drets i la cultura dels valencians es convertixca en còmpliç d’un acte d’oblit, despreci i traïció cap a la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana. La proposta del senador de Compromís, Enric Morera en el Senat, que exclou delliberadament al valencià en favor de l’aranés i atres llengües minoritàries, revela una actitut profundament anti valenciana, una renúncia vergonyosa a defendre la nostra identitat en els àmbits institucionals.
Mentres l’aranés, una llengua minoritària parlada per a penes 5.000 persones, rep atenció i protecció en la proposta, la llengua valenciana, que conta en millons de parlants i forma part de l’ànima de la nostra terra, és ignorada, relegada a l’ombra de l’oblit. Esta omissió no és casualitat, sino una mostra clara de la desllealtat d’una coalició que, en el seu afany d’alinear-se en agendes nacionalistes i perifèriques, abandona a la seua pròpia comunitat i la seua cultura.
Compromís, que es autoproclama representant dels interessos valencians, demostra en este acte que la seua verdadera prioritat no és la defensa de la llengua valenciana ni la preservació de la nostra identitat cultural, sino la busca de reconeiximent en l’escenari nacional i internacional a costa de la nostra història i raïls. La decisió de votar a favor d’una reforma que discrimina i minimisa la llengua que nos definix és una traïció que no podem acceptar ni passar per alt.
És intolerable que una formació que deuria ser la primera en velar per la dignitat del seu poble es convertixca en vehícul d’una política de invisibilisación, que nega el valor i la riquea del nostre idioma. La llengua valenciana no és una mera opció entre vàries, sino el patrimoni inalienable de la nostra comunitat, un símbol de la nostra identitat i un dret fonamental que deu ser protegit i promogut en tots els àmbits.
L’història jujarà a els qui, en el seu afany d’interessos aliens, traïcionen al seu propi poble i la seua cultura. La ciutadania valenciana no mereix un partit que la desprecie, que l’ignore i que la veja com un simple apèndix d’una identitat aliena. La defensa de la nostra llengua i la nostra cultura deu ser la prioritat, i no un simple gest simbòlic que es diluïx en l’indiferència i l’oportunisme polític.
Basta de traïcions. La lluita per la dignitat valenciana continua, i exigix de tots nosatres una postura ferma contra els qui, en el seu silenci i complicitat, deixen al nostre poble sense veu i sense ànima. La llengua valenciana no es negocia, no s’abandona, i mai serà una ombra en l’història de la nostra terra.
