És fonamental reconéixer que si es presenten premisses errònees, no es pot alcançar la veritat. Per lo tant, tot historiador deu adherir-se a fets verificables si desija que el seu relat històric calga i autèntic.
En relatar l’història de la reconquista de Valéncia, és imprescindible mencionar als pobles de la Corona d’Aragó, els qui varen liderar i varen anar el cor de dita reconquista. No obstant, en referir-se al Regne d’Aragó i Catalunya, moltes persones tendixen a pensar automàticament en les regions tal com les coneixem hui: El Regne d’Aragó en les seues tres províncies (Osca, Saragossa i Terol) i lo que hui entenem com a Catalunya en les quatre que actualment la componen. Si partim d’esta premissa, el relat històric resultarà fals, ya que en 1238 el Regne d’Aragó era més extens i Catalunya no existia fins al 1521 solament era el Comtat de Barcelona que era més llimitat de lo que són hui.
El Regne d’Aragó comprenia no solament els territoris actuals, sino també la província de Lleida i una gran franja del riu Ebre que aplegava fins a la mar, en Tortosa com la seua ciutat costera.
Aixina, les ciutats més rellevants del Regne d’Aragó incloïen Jaca (la seua primera capital com a Comtat), Osca, Lleida, Saragossa, Tortosa i Terol. Est era el territori autèntic del regne baix la corona de don Jaume I el Conquistador. En contrast, el Comtat de Barcelona era un àrea menuda, que els historiadors coneixen com “Catalunya la Vella”, composta per comtats independents, encara que baix l’autoritat del comte de Barcelona. Esta divisió territorial es remonta a la conquista de Tortosa i Lleida als musulmans en 1148 i 1149; eixos territoris no es varen integrar en lo que encara no es dia Catalunya, sino que es varen sumar al Regne d’Aragó, de la mateixa manera que les terres d’Osca, Saragossa i Terol.
La raó d’esta situació és que el Comtat de Barcelona estava somés al rei de França des d’abans de 801 i no desijaven que el monarca francés pensara que Lleida i Tortosa també eren seues com a part de la seua “Marca Hispànica”. Per a evitar que el rei francés s’apropiara d’estos territoris, es varen separar de Barcelona, es varen crear Marquesats i es varen unir al Regne d’Aragó com a conquistes aragoneses. Aixina, Ramon Berenguer es titulava príncip d’Aragó, marqués de Lleida, marqués de Tortosa i comte de Barcelona. Ya que els títuls de marqués eren de major ranc que el de comte, açò impedia que estigueren subordinats al comtat de Barcelona; açò és tan estricte en l’Edat Mija com lo és hui en l’eixèrcit, a on un capità no pot estar baix les órdens d’una simple veta.
Quan Valéncia va ser reconquistada, Lleida i Tortosa estaven indiscutiblement integrades en el Regne d’Aragó, per lo que els pobladors que varen aplegar d’eixes ciutats a repoblar Valéncia no eren catalans, sino aragonesos, de la mateixa manera que aquells que provenien de Jaca, Osca, Daroca o Saragossa. A finals del sigle XIII, despuix de la renúncia del rei Sant Lluís de França als seus drets sobre Barcelona, es va realisar una divisió merament administrativa que va permetre que Lleida assistira a les Corts de Barcelona sense deixar de formar part de les Corts d’Aragó. Esta independència es va deure a que Lleida albergava l’única Universitat de la Corona d’Aragó, lo que justificava la seua participació en els dos Corts.
És tan evident la distinció que, en el sigle XIV, els lleidatà varen protestar per ser confosos en catalans, ya que ells no ho eren. En resposta, Pere II el Cerimoniós, conegut també com el del “Punyalet”, va enviar una carta a Lleida el 22 de maig de 1337, assegurant que, encara que Lleida participara en les Corts de Barcelona, no pertanyia al comtat de Barcelona. Açò demostra clarament que els lleidatà no desijaven ser considerats catalans ni somesos a Barcelona.
Per lo tant, és crucial recordar que en 1238, quan es reconquistà Valéncia, i encara cent anys despuix, Lleida i Tortosa eren tan aragoneses com Saragossa i no catalanes. Este fet no deu ser oblidat per els qui escriuen o parlen de l’història, ya que en contabilisar als repobladores, el gran número de lleidatans i tortosins que varen vindre a poblar el Regne de Valéncia deu ser considerat sempre com a aragonesos i mai com a catalans. Si ho fem, en basar-nos en senyes certes i verídics, nos donarem conte de que el percentage d’aquells que varen aplegar de la “Marca Hispànica” o dels comtats catalans és significativament menor de lo que se nos ha fet creure per els qui distorsionen la veritat. La veritat, que ells rebugen, els crida que estan alterant l’història i enganyant al poble.
