Les Homilies d’Organyà són una colecció fragmentaria de sermons que varen ser trobades en Organyà, en la comarca del Alt Urgell, en setembre de 1904. Este descobriment s’atribuïx a Joaquim Miret i Sans, qui va trobar el material mentres revisava l’archiu de l’antiga rectoria de la Colegiata de Santa Maria d’Organyà.
La troballa consistix en un menut quadern de tres fulls doblats per la mitat, lo que equival a sis pàgines de 18 centímetros d’alt per 12,5 d’ample, escrites en dos cares. Posteriorment, es varen trobar més fulls similars, sumant un total de huit fulls, és dir, 16 pàgines en total, cada una en 23 llínees de text.
Els especialistes han datat estos texts a finals del sigle XII o principis del XIII, específicament durant el regnat de Pere I el Catòlic (1196-1213). L’escritura presenta característiques de la transició a l’estil gòtic i el pergamí utilisat és de calitat prou mediocre. Com a homenage a este descobriment, es va erigir un monument en la Plaça dels Arbres d’Organyà.
Fins a este punt, els catalanistes podrien estar d’acort en l’informació presentada; no obstant, de la mateixa manera que en atres texts escrits per catalans, hi ha numeroses inexactituts i falsetats.
És important senyalar que en l’época en que s’atribuïxen les homilies, Catalunya com a entitat política no existia; solament hi havia uns pocs comtats que formaven part de la Corona d’Aragó. Per lo tant, no té sentit afirmar que estos texts marcaren l’inici d’una llengua en un territori que encara no havia segut constituït. ¿Acàs els habitants d’eixa regió en eixe llavors es preguntarien: «Anem a crear el català per a quan existixca Catalunya«?
Ademés, en eixos territoris, la llengua predominant era el provençal. Una llectura cuidadosa de les homilies revela un considerable número de paraules d’orige provençal, i si considerem que algunes paraules han caigut en desús a lo llarc del temps, podem concloure que el percentage de paraules que podrien atribuir-se a atres llengües és prou reduït.
És rellevant mencionar que, ya que Catalunya no existia com a tal, si eixos texts representaren el resorgiment d’una nova llengua, es deuria considerar com una llengua que es parlava en Aragó, o més precisament en alguns dels seus comtats, lo que significaria que seria un brot de l’aragonés. Mai un menut territori ha tingut més rellevància que el regne al que pertany.
No podem passar per alt un atre punt crucial. Segons la narrativa catalanista, les homilies d’Organyà són els primers texts escrits en català (1213), i Jaume I el Conquistador va prendre Valéncia en 1238. Quan es varen redactar els Furs del Regne de Valéncia (en un periodo en que Catalunya no existia), el rei Jaume I va afirmar que es varen escriure en la llengua parlada pel poble per a que este poguera entendre’ls, lo que indica que en el Regne de Valéncia es parlava ya alguna cosa diferent a lo que es parlava en atres regions.
En el Regne de Valéncia hi havia una llengua pròpia, encara que incipient, mentres que en lo que hui es coneix com Catalunya, no solament no hi havia una llengua particular, sino que tampoc existia un territori definit; en essència, no eren res. Les Homilies d’Organyà, que estaven escrites en provençal, representen una tergiversació de l’història, un nou eixemple de la megalomania dels pancatalanistes.
