“Hi ha una minoria del poble que es resistix a que l’espenten a través d’aquell llindar. Eixa minoria té veu i mes que se li nega els accessos als grans mijos de comunicació, existixen de chicotets i organisacions democràtiques a on poder parlar en llibertat”
E.P. Thompson. Protesta i sobrevive (209). Hermanm Blume ediciones. 1983.
Acabe de tornar a llegir a E.P. Thompson. Protesta i sobrevive. 1983 Els arguments d’este filòsof de finals del sigle passat són vàlits per a explicar el nostre conflicte identitari, ara atra volta en la societat per les desafortunades declaracions de certs membres del govern espanyol que demostren la seua incompetència política, de gestió i d’oportunitat ademés de ser ignorants del nostre Estatut d’Autonomia, llei Orgànica de desenroll Constitucional.
La protesta per a sobreviure i evitar el llingüicidi del valencià pareix l’únic mig accessible, des de Valéncia per a que se nos escolte als valencians parlants, defenent la nostra particular i privativa llengua valenciana. Les situacions diglòssiques de la nostra llengua, pot dur a l’extinció, per substitució del valencià. No del valencià del carrer, com diuen alguns, si no de tota l’història de la lliteratura en valencià, des de March o Martorell fins a Casp o Grau, per eixemple d’entre centenars que es poden triar.
“La gent (valencians) està obtusa i estúpida per la dieta d’informació oficial que consumix. Pero no tots són tant estúpits, i seguix existent el perill – chicotet pero digne de tindre’l en conte – que s’enrecorden de qui són i es tornen turbulents, avanç incús que comence la guerra” (se referix a la guerra nuclear tàctica en el teatre europeu en els euro missils de principis dels 80 del sigle passat) Thompson 1983 (209)
Efectivament, els valencians en general no som conscients dels atacs que des d’atres forces socials – polítiques, estem patint. La desinformació, la falta d’interés per lo propi, considerar normal lo que en atres llocs ho venen com una cosa extraordinària, mes que lo que venen siga un “cagalló” No és meninfotisme, senzillament; és nostre i nos dona igual lo que opinen o com siga lo nostre, mentrimentres siga sent nostre, a lo manco de nom.
El moviment cultural valencianiste està recuperant ràpidament la “pedagogia” de lo que significa culturalment no soles la llengua valenciana, expressió de la nostra manera de pensar, demostrada pel Dr. Lledó en les seus estudis sobre Gramàtica Cognitiva aplicada a la llengua valenciana, en gran èxit en els congressos de llingüística internacionals. També el ser d’una Regió que forma part d’un estat autonòmic, alguns experts constitucionalistes, que no yo, el califiquen de casi federal. Això vol dir que dins de l’unitat de l’Estat Espanyol, este deu de respectar la nostra llei bàsica i de Constitució de la Comunitat Autònoma Valenciana: El nostre Estatut. Per eixemple quan se referix a la llengua oficial de la Comunitat que és el Valencià, Llengua Valenciana o Idioma Valencià. I no un atre i no, en una atra denominació. Lo mateix que nomenar país valencià a la nostra terra, soles utilisat en la república i per motius obvis. En l’Estatut i formant part de l’artícul primer se fa menció al Regne de Valéncia. I esta denominació és llei. El preàmbul o exposició de motius no ho és.
Dos bones raons, en este cas identitàries, per a fer cas al filòsof E. P. Thompson: Protestar i sobreviure. Este Nou d’octubre podem tindre esta oportunitat. Sobreviure com a poble.
Continuant en les paraules de Thompson en la mateixa obra, en la pàgina 211 nos diu “La deformació de la cultura comença en el llenguage mateix. Apareix un llenguage que permet una escissió entre la racionalitat i la sensibilitat moral de les dònes i dels hòmens individuals i el procés real polític” “recomanaré atres formes d’acció, mes que cada persona se té que governar per sa pròpia consciència i les seues pròpies actituts” (213)
I parafrasejant al mestre: este llenguage utilisat pel contrari, nos du al llingüicidi de la nostra llengua valenciana, per la reducció senzilla i sense crítica científica d’una realitat complexa i discutida, en conflicte social i científic.
E.P. Thompson, un dels pares del moviment pacifista del Regne Unit en la década dels 80 sempre defén les protestes anti nuclears de manera no violenta i pacífica. Recorde una cadena humana que organisà el moviment pacifista valencià en una protesta contra la política de blocs i la destrucció mútua assegurada, seguint les recomanacions dels pacifistes europeus tant de l’oest, com de l’est, que també hi havien. Entre tots conseguiren que la política de blocs est – oest se trencara i tingueren anys de desenroll.
Hui el govern de Rússia pareix que vol tornar a ser un “imperi” pero soles en influència real en l’Europa de l’est. Suponc que fins a la frontera Alemanya. Mal camí per a les persones. Esperem que no passe d’utopia.
Retornant a la llengua Valenciana i seguint a E.P. Thompson (217) “Tenim que protestar”.
Exigir el compliment de les promeses morals i electorals, el contracte social entre el poble sobirà i els seus representants. Sempre respectant a les minories que pensen diferent. Utilisant mètodos de no violència, tant verbal – desacreditar al contrari en argumentacions despectives i repetitives ya superades – i manco en violència física, delicte condenat pels tribunals ordinaris.
“La Protesta” (l’acció individual i colectiva, coordinada, associativa, conjunta, unitària) “és l’única forma de defensa civil” que tenim els valencians enfront de l’ofensiva indiscriminada de certs èlits que es pensen que tenen la força de la raó i soles tenen la raó de la força”. La superioritat moral d’estes persones soles és una quimera falaç tergiversada per interessos més allà dels discursos acadèmics.
“Tenim que produir atra llògica. Oposició a tots els nivells de la societat” En positiu cap a les tesis científiques de la valencianitat i llunt de postures demagògiques. Té que ser dins de l’àmbit regnícola i exterior, dirigida des de les institucions centenàries, des del Cap i Casal en voluntat de ser-ho. Transversal, en discurs i arguments per a tots els àmbits socials i fàcil d’entendre. Tant senzill com: Llengua Valenciana; Normes Valencianes. “Tenim que conseguir que sa influència pese en els que nos governen (el nostre àmbit territorial, en primer lloc). Actuar de modo diferent dins de l’espai personal – la màxima de: pensa globalment i actua localment – a voltes entrant en conflicte en el propi aparat establit per les èlits carregades en un principi d’autoritat que soles alguns se’ls han reconegut. Lluitar contra “l’estatus quo” Anar contra corrent, ser rebel, qüestionar sempre el principi d’autoritat i tindre clar que la ciència mai és la veritat absoluta. Per a fer ciència hi ha que qüestionar-la, pegar-li voltes, raonar, concloure, coincidir, discrepar…
E.P. Thompson (221) nos informa de com, al seu parer, deuen de ser estes protestes per a sobreviure. “No se té que ordenar tota ella per mig d’organisacions centralisades. Lo que fa falta, lo immediat i practicable és una estratègia lateral. Continua E.P. Thompson (221) Si volem sobreviure hem de protestar. (com a poble valencià) Cada organisació, entitat, colles, en el seu rol i produint sinèrgies en profit de l’objectiu, que no és un atre que l’identitat dels valencians dins de l’Estat Espanyol i d’Europa. Al remat, els valencians som europeus; per que som espanyols.
Conclusions
Este artícul és frut de la militància en el moviment pacifiste dels anys 80, principi d’eixos anys, a on el perill d’una guerra nuclear entre blocs i en el teatre d’operacions europeu fon més que possible. La filosofia de la protesta no violenta i anti nuclear servix – en la meua opinió – no per a véncer, si no per a convéncer al contrari, per a que se nos escolte, i si és possible aplegar a punts en comú, com pot ser en un primer pas reconéixer a la Real Acadèmia de Cultura Valenciana la seua llabor científica, no soles en llengua i cultura, també en l’industria i servicis, en la transferència de coneiximent a la societat valenciana a la que vol servir. La convivència en normalitat de la normativa valenciana d’El Puig, junt a la normativa AVL en la seua variant genuïna valenciana evitant formes, lèxic, flexió verbal, gramàtica catalana, seria un bon primer pas. El pont està llançat. En mans de dogmàtics i intolerants està la voluntat de creuar-lo.
Passat:
Se protestà en contra de les armes nuclears, els missils de creuer europeus, en l’est i en l’oest. Conseguirem un Papa no italià, polac. Sindicats lliures també en Polonia, i per fi la caiguda del mur de Berlin. Encara arribí a temps per a pegar-li quatre martellades al “Chec Point Charlee”
Arribà un cert desarme nuclear i democràcies representatives en molts països de l’est europeu. És cert que Rússia no ha funcionat, fins ara, d’una forma clarament democràtica, pero no és menys cert que l’amenaça nuclear real en tota Europa a donat pas a una Unió Europea, que sense dubte podria funcionar molt, pero molt més millor. Depén de nosatres i dels nostres representants que tinguen voluntat de servir i no de servir-se.
NOTA: les frases entre paréntesis son frut de l’autor i les entre cometes són la traducció i interpretació a la llengua valenciana de les escrites per E.P. Thompson en Protesta i Sobrevive. Edició de Hermanm Blume ediciones. 1983.
