La pluralitat informativa hauria de ser un dels pilars fonamentals de qualsevol mig de comunicació públic. No com una concessió puntual, sino com una responsabilitat permanent en una ciutadania diversa, que sosté i llegitima estos mijos. Quan esta pluralitat falla, el relat que es construïx de la realitat acaba sent incomplet i, en alguns casos, injust.
En este context, resulta difícil d’entendre el silenci reiterat dels informatius d’À Punt davant actes de gran rellevància històrica, cultural i social per al poble valencià i en particular d’una institució com Lo Rat Penat. Parlem d’events com per eixemple, els Milacres de Sant Vicent Ferrer, els concerts de Nadal, i també un dels pilars fonamentals de la declaració de les falles com a Patrimoni Immaterial de l’Humanitat per la UNESCO: el centenari Concurs de Llibrets de Falla, aixina com atres events de repercussió social grandíssima com els Jocs Florals de Ciutat i Regne de Valéncia. Celebracions i actes que formen part del patrimoni viu de la nostra cultura i movilisen a molts mils de persones cada any i que no són actes residuals ni anecdòtics, sino manifestacions arrelades, consolidades i plenament vigents.
Estes absències es fa encara més cridanera en moments especialment simbòlics, com l’Ofrena, un dels actes més emotius i representatius de les Falles, a on l’entitat passa any darrere any sense que ni tan sols se li nomene. Un silenci que contrasta en la importància que este colectiu té dins de la festa i de la vida cultural valenciana. Mateix cas que la processó cívica del 9 d’octubre, que recuperà esta entitat que ara es deixa en l’oblit, o de l’homenage a la Real Senyera televisat en directe, que es va realisar en l’ensenya històrica de Lo Rat Penat i ni tan sols es va nomenar.
Un mig públic hauria de reflectir la totalitat de la realitat social, cultural i llingüística de la Comunitat Valenciana, alluntat de plantejaments heretats d’etapes passades i compromés en la neutralitat.
La pluralitat no soles enfortix la democràcia informativa, sino que dignifica el servici públic i reforça el víncul entre la ciutadania i els seus mijos. Per això, tal volta ha arribat el moment de revisar criteris, d’obrir mirades i de garantisar que les expressions culturals valencianes que han segut silenciades per anteriors administracions, tinguen el lloc que els correspon. Perque un mig públic, no hauria de triar quina forma part de la identitat colectiva, sino explicar-la en tota la seua riquea i diversitat.
