L’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA) ha fet pública l’adhesió de prop de 200 escritors, acadèmics i intelectuals al “Manifest dels Escritors i Escritores en Defensa de la Llengua Valenciana”, un document que recolza la recuperació del topònim “Valéncia” com a denominació oficial, reivindica la dignitat de la llengua valenciana i reclama garanties per a evitar qualsevol discriminació cap als qui escriuen en la normativa de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).
Firma de personalitats rellevants
L’entitat subralla que el manifest conta en la firma d’autors, intelectuals i activistes culturals de primer nivell i de gran proyecció social, lo que el convertix en una de les declaracions colectives més rellevants en defensa de l’idioma valencià en els últims temps.
Entre els adherits figuren escritors distinguits en el títul de “Escritor de l’Any”, que s’otorga des de 1993, com ara Josep Lluís Garcia Ferrada, Rafael Melià i Castelló, Antoni Atienza, Juli Amadeu Àrias, Ampar Cabrera, Josep Cubells, Joan Josep Serra, Sito Sanchis, Lucas Grao, Màxim Rueda o Miquelo Garcia Maldonado, entre molts atres.
De la mateixa manera, s’han sumat tots els guanyadors vius del Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana: Vicent Ramon Calatayud, Aureli López i Antoni Ruiz Negre.
Entre les personalitats firmants destaquen tots els poetes vius que han segut guardonats en el títul de Mestre en Gai Saber dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia, com Donís Martin Albizua, Manuel Navarro i Navarro, Joan Antoni Alapont, Josep Albert Aymemir i la ya mencionada Ampar Cabrera; l’articuliste Manolo Casaña, en décades de trayectòria en Las Provincias com el ya nomenat Vicent R. Calatayud; ensagistes com Pau Giner, Juli Moreno i Javier Navarro, i escritors prolífics com Enric Calvo (autor de 32 llibres) i Maria Jesús Coves (31 publicacions en l’àmbit poètic).
Destaquen també els autors teatrals, com Carles Bori, Ana Millàs, Manuel Andrés Zarapico, Raül Marco o el ya citat Antoni Ruiz Negre (en vora un centenar d’obres teatrals, moltes d’elles traduïdes a unes atres llengües).
La nòmina de firmants inclou també a catedràtics i professors universitaris, com Joan Carles Micó (president del Colectiu Fullana de doctors i professors d’universitat), Josep Bonet, Albert Marin, José Francisco Ballester-Olmos, Josep Lluís Llorens, Vicent Miquel Rodrigo. Bernardo Celda, Herminio Boira o Òscar Rueda, ademés de destacats
llingüistes i acadèmics de la RACV, com Xaverio Ballester (també catedràtic d’universitat), Leopolt Peñarroja, Miquel Àngel Lledó, Josep Vicent Gómez Bayarri, Francesc J. Llàcer Bueno o Francesc Cardells.
Respal de les pricipals entitats cíviques valencianistes
A la rellevància acadèmica i lliterària se suma el respal de les principals entitats cíviques valencianes, com el president de Lo Rat Penat, Josep Vicent Navarro; el president dels Jocs Florals, Vicent Xavier Navarro; el decà de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, Luis Miguel Romero Villafranca; la presidenta de l’Ateneu Mercantil, Carmen de Rosa, el president de l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana, Ricart Folgado; el Lloctinent del Centenar de la Ploma,el ya mencionat Bernardo Celda; el president del Patronat de la RACV, José Manuel Ricart; el president d’Amics de la RACV, Antoni Mollà; el president del Casal Bernat i Baldoví, el ya citat Òscar Rueda; el president del Rogle Constantí Llombart, Juli Moreno, també citat; o el president de Renaixença Valenciana,
Joan Ignaci Culla.
Hi han també representants de les principals entitats cíviques valencianistes de tot el territori valencià, com el president durant 27 anys de la Cardona Vives de Castelló, Gonçal Romero; el president del Grup Cultural Ilicità Tonico Sansano, Josep Esteve Rico; el president d’El Piló de Burjassot, Josep Barat; el president de l’Ateneu Cultural Paterna, Àngel Barona; o el president de l’Associació Cultural Roc Chabàs de la Marina, Pere
Fuentes, entre atres, aixina com directius de les respectives entitats.
Deu destacar-se la presència de les editorials L’Oronella, Mosseguello i Del Sénia al Segura, a través de la firma dels seus promotors.
També ha volgut sumar-se de manera massiva el colectiu de professors de llengua valenciana de Lo Rat Penat, encapçalats pel seu professor decà, Remigi Pons i Tudela, qui ve eixercint més de quaranta anys de docència del nostre idioma en les aules ratpenatistes.
Un manifest en ampli eco cultural
El text denuncia la manipulació política de la llengua, reivindica la llegitimitat científica de la normativa de la RACV, exigix la no discriminació dels seus usuaris i reclama un marc de convivència que respecte la pluralitat real de la societat valenciana.
Aixina mateix, recorda que des de 1979 s’han editat més d’un miler de llibres en normativa valenciana, sense contar atres mijos com les revistes, els llibres de festes, la música o l’audiovisual. Un autèntic testimoni de la vitalitat cultural del nostre idioma, a pesar de les traves oficials.
Pròxims passos
La AELLVA ha anunciat que el manifest, consultable en este enllaç, serà presentat oficialment en els pròxims dies davant del Consell Valencià de Cultura, el Síndic d’Agravis, les Corts Valencianes, el Consell de la Generalitat i les Diputacions Valencianes, entre atres instàncies, en la finalitat de recolzar l’aprovació definitiva de la forma “Valéncia” com a denominació oficial en llengua valenciana, i reclamar un reconeiximent efectiu de la llengua valenciana com a idioma constitucional de l’Estat, aixina com de les seues institucions normatives tradicionals: la RACV i Lo Rat Penat.
Violencia verbal i intolerància del catalanisme. ¿odi?
Per atra banda, els promotors del manifest deploren les actituts intolerants i la violència verbal que han rebut en les rets socials per part de certs perfils de tendència catalanista, i demanen que l’intercanvi d’idees, la llibertat d’expressió i el contrast d’opinions primen sobre els discursos d’odi i les intoxicacions interessades, que no deuen tindre cabuda en la nostra societat.
En esta iniciativa, l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana reitera el seu compromís en la defensa de la llibertat llingüística i lliterària, la pluralitat cultural i la dignitat de l’idioma valencià
