Margarida Borràs
Hui és el día contra la LGTBIfòbia, i des de Noticias Ciudadanas volem recordar a Margarida Borràs, l’última persona ajusticiada per la horca en Valéncia en el sigle XV.
Margarida Borràs realment sigue ell, un home atrapat en un cos de dona, fill d’un acomodat notari de Mallorca, de familia acomodada i que es menejava per circuls de l’alta societat valenciana. Pero en eixa época la societat no entenía d’identitat de sexual ni de gèneres.
Margarida es comportava i vestia com una dona, pero era un fill mascle d’un notari, el primer trans que coneguem com a tal, i del que tenim en l’història de Valéncia arreplegat en llibres, pero no sería el primer ni manco…
Margarida Borràs en el sigle XV va ser presa i torturada per estos fets, en una societat migeval que no volia comprendre l’identitat sexual, a on la Iglesia marcava el ritme de la societat, fortament influenciada per tendències religioses.
Margarida Borràs sigué torturada i portada casi nueta des de la càrcel de Sant Narcís fins a la Plaça del Mercat a on l’esperava la horca. Volien demostrar que encara que es comportava com una dona tenia atributs sexuals d’home, i per este fet la Iglesia i el Tribunal va condemnar-la a la mort en espectàcul públic, en la Horca. Va ser eixecutada el 28 de juliol de 1460.
En 1.990 el professor Vicent Josep Escartí escrigué un artícul d’estos fets, després de transcriure el Dietari del capellà d’Alfons el Magnànim, una crònica escrita per Melcior Miralles, es va convertir en un símbol del Colectiu LGTBI de la Ciutat de Valéncia.
La realitat de la comunitat LGTBI
Hui coneguem que un 10% de la població LGTBI a Espanya ha sofrit alguna agressió per al seua condició sexual, en els últims 5 anys, en una societat que llunt de ser més tolerant està més radicalisada.
les agressions homòfobes no paren de augmentar, especialment els agressors son cada volta més jovens, lo que indica que la educació en l’igualtat és la gran assignatura pendent de la societat espanyola. ës un gran fracàs de les polítiques de conscienciació LGTBI que s’han centrat en pintar bancs en l’Arc de Sant martí pero han oblidat l’educacio en coleges e instituts, i va paralel a l’augment de violencia contra les dones en l’ambit escolar.
Les polítiques de les distintes administracions han d’estar encaminades en fets reals i no en postureigs o pintar bancs, hem de construïr tots junts una societat tolerant i diversa, que nos enriquixca i no degrade al diferent, la diferència nos fa enriquirnos. Hem de fer polítiques d’igualtat reals i no de postureig i cal recordar-lo cada any en dies com el de hui contra la LGTBIfòbia.
Margarida Borràs ha d’estar present cada any i en més força per recordar un passat al que no podem tornar, pero encara queda molt per fer.
