M’estime escriure està opinió en llengua valenciana, mes que a lo millor a la persona a la qual va dirigida no la sàpia llegir, o lo que és més greu, opine que està escrita en faltes d’ortografia. Qualsevol de les dos opcions demostra que desconeix la llengua valenciana. Hem de reconéixer que és un bon historiador.
El Senyor Martínez Roda fa un flac favor a la ciència, al valencianisme i ad ell mateix en les seues últimes declaracions públiques (Periòdic “Levante EMV” 11/02/2026) .
Les seues raons personals i frustracions li ofusquen fins al punt de no donar-se conte de que està sent (una volta més) utilisat pels qui duen décades (ho sap) valent-se de les institucions i recursos valencians per a diluir el Regne de Valéncia hui Comunitat Valenciana dins de la tassa “dels Paisos Catalans”, que el seu café en llet, en desigualtat de condicions aportacions i contraprestacions, pretén beure el poder català
Martínez Roda en les seues declaracions subjectives i en clau política, que no científica, seguix sent partícip en el proyecte d’utilisar la llengua valenciana com a ferramenta de poder, encara que calga forçar o prescindir de la llingüística, ell contínua en l’encabotament antic i en la fracassada proposta de sometre la realitat científica i la metodologia pròpia de la llingüística a la fòrmula política de “un pacte transaccional”, ingènuament “amigable”.
Martínez Roda no nega, ni pot negar la génesis més que qüestionable de la AVL, quan diu: “…en independència de cóm es creara.” (Periòdic “Levante EMV” 11-02-2026) com tampoc el seu encabotament en mantindre la seua proposta acientífica, del més pur voluntarisme polític, Federico Martínez no dimití com Acadèmic de número de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, cosa que per coherència deuria d’haver fet, ha preferit forçar – pensem intencionadament – la seua expulsió, i aixina poder manifestar-se en els mijos de comunicació per mig d’una crònica i versió molt personal i subjectiva, que mostra patents i agres mostres de les seues impotències i frustracions, en arremetre sense sentit i injustament contra l’actual Decà de la RACV, Excelentíssim Senyor Don Luís Miguel Romero Vilafranca. Pèssima image i servici a si mateixa, a la ciència i la AVL, En Federic.
La seua absència de la RACV sense aportació alguna durant huit anys buscant intencionadament l’expulsió, junt en el colofó de les seues declaracions subjectives i personals actuals, ho diuen tot. Blanc i en botella: Orchata.
Una pena, insistix en argumentacions, criteris personals d’estratègia i conveniència política, sense tindre en conte les pautes i normes de la llingüística. Aixina, sense autoestima, ni seguritat científica respecte a la llengua valenciana, és fàcil que Federico Martínez Roda siga pressa del “catalanisme” de l’anàlisis errat i de l’insult.
En el camp científic no cap convergència, ni transaccions, i menys insults. A soles estudi, investigació, senyes empíriques i resultats. El Senyor Martínez Roda sap que la AVL no seguix els criteris de la llingüística actual, és dir
- Objectivitat: no prescriptivament; imparcialitat (igualtat i reconeiximent de totes les llengües).
- Empirisme: observació i registre; verificabilitat; us de métodos tècnics.
- Metodologia sistemàtica i estructura: anàlisis sistemàtic; components del llenguage;
- Replicabilitat: estudis reproduibles;
- Explicació i teoria: creació de models; predictibilitat;
- Criteris de classificació científica: genealògic; morfològic i tipològic.
- Explicació: claritat i precisió.
Evidentment en una AVL com l’actual, en una missió política: llevar-li l’estructura a la llengua valenciana i reestructurar-la per mig d’una falsa repristinació que deu estar emmarcada dins d’una determinada estratègia i relat polític emés des de Catalunya per a un proyecte polític de Catalunya; i en un valedor en el perfil com l’elegit i utilisat, Federico Martínez Roda, per a fomentar – volem pensar que no en mala fe – una predisposició polític-social negativa contra la RACV, per mig de les consabudes i obsoletes adjectivacions despectives que res tenen a vore en la ciència i la llingüística, matèries pròpies, entre atres, de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, no res se pot compartir en eixa entitat, els seus àmbits, camps i llenguages són diferents i diferenciats.
