La muixeranga és una festa típica d’Algemesí, vinculada a la Mare de Deu de la Salut, que celebra la seua festa gran el dia 8 de setembre. Este dia se celebra la commemoració de la “Troballa” de la Mare de*Deu en un tronc buit d’una morera en l’any 1.247.
Tradició, fe i cultura desfilen pels carrers: són les festes de La nostra Senyora de la Salut
Les primeres notícies que es coneixen sobre la celebració de la Festa són unes plecs de descàrrec sobre el cost de la festa de La nostra Senyora l’any 1610, celebrada per iniciativa dels veïns del carrer de *Berca a on l’existia la Capella de la Troballa. En 1680 va passar de ser festa de carrer per a convertir-se en festa de tot el poble. És molt possible que la festa ya quedara instituïda el 1747, en la commemoració del quint centenari de la troballa i es pensa en una processó de regrés general.
L’història deixa al seu pas ritos i representacions sobre les que es sedimenten l’identitat dels pobles. La societat valenciana, tan necessitada de referents d’acceptació irrefutable, ha trobat una manifestació ancestral sobre la que escriure el seu futur. Per això les festes patronals d’Algemesí mereixen una especial atenció. El resorgir experimentat en les últimes décades i el seu innegable valor antropològic la convertixen en una manifestació viva de la cultura valenciana.
Cada 7 i 8 de setembre les processons de la Mare de Deu omplin els carrers d’esteles de colors que es recreen en els caprichosos moviments de la Muixeranga, els Bastonets, la Carchofa, els Arquets, els Pastoretes, el Bolero i els Tornejants. Sonen, resonen les melodies de la dolçaina i el tabalet. Són les danses i les músiques d’un poble que de generació en generació participa, de forma conscient o inconscient, en la construcció de la seua festa, en la construcció i desenroll de la seua pròpia identitat.
Els primers sons que anuncien l’imminent inici de les festes, que apleguen el 6 de setembre, és la «Nit del Retorn». Les campanes de la basílica de Sant Jaume toquen sense parar durant tota la nit. És un rito únic en el que es rememora la miraculosa tornada de l’image de La nostra Senyora de la Salut des de la vila d’Alzira fins a un incipient poblat de principis del sigle XIII. *Algemesí convertix l’image *mariana en l’eix vertebrador de la seua independència.
La Muixeranga, un ball i una cançó
Per una part la Muixeranga és una música confeccionada per a tabal i dolçaina que es desconeix el seu autor. Podem dir que és una música religiosa confeccionada i vinculada a la Mare de Deu de la Salut, que es toca en el seu moment màxim.
També és una conjunt de danses, quadros artístics i música. Tots en la porta de la basílica al uníson es conjuguen al mateix temps per a que l’image faça tres intents d’entrar a la Basílica i finalment entre.
El poble conjuga cultura, devoció, fe, tradició i passió. Tot unit fan d’este bell quadro costumiste una de les millors imàgens vives de la Cultura Valenciana.
Els balls valencians i la Muixeranga
Uns diran que és part de la Cultura catalana, com sempre partix del genocidi cultural que sofrix la Comunitat Valenciana des de fa décades, pero la realitat és que en moltes poblacions de la Comunitat Valenciana en els sigles XVI i XVII es realisaven estos quadros artístics, com a part de la cultura festiva popular, junt a atres balls tan arraïlats com el de la Carchofa, La Moma o els Bastonets.
Tots vinculats a celebracions religioses de gran importància, ya que gran part de les festes de la Comunitat valenciana vinculaven la fe i la cultura.
Fòra de la Comunitat Valenciana es coneixien en el nom de “Els Balls dels valencians” i en Algemesí prenien el nom de Muixeranga.
Aixina, una volta més es desmonta l’orige atribuït erronea i intencionadament com a català a una tradició valenciana.
Hem de recordar que com la jota també existix en Aragó estes torres humanes existixen també en Catalunya i Aragó, com a terres en contacte dins de l’antiga Corona d’Aragó, encara que cada una va tindre un devindre i evolució diferent. En el cas de la Comunitat Valenciana, la Muixeranga està vinculada sempre a festes religioses i és com una demostració de fervor.
La Muixeranga d’Algemesí
El matí del 8 de setembre, dia de la patrona, se celebra una nova mostra de devoció popular. La coneguda com «La Processoneta del Matí» oferix una série de matisos i detalls únics que la llum del dia regala al visitant que contempla este tradicional espectàcul. Esta és la més breu, pero sense dubte la més intensa i visitada de les processons. En els pocs metros que separa la Capella de la Troballa de la basílica de Sant Jaume, tots els balls es concentren a lo llarc del carrer de Berca i la plaça del Carbó.
Un dels moments culminants de la festa és l’entrada de l’image de la Mare de Deu de la Salut en la basílica de Sant Jaume. Dins d’un espai reduït de la Plaça Major tots els balls dansen al mateix temps. Durant uns minuts es produïx un espectàcul indescriptible: les imàgens parlen per sí mateixes. És un dels quadros plàstics més barrocs de la festa.
En la frontera de la Basílica com a teló de fondo, tots els balls dansen al mateix temps, mentres els portadors de l’image realisen un alegòric triple intent d’entrada que culmina en un apote`sic final d’aplaudiments multitudinari.
La Muixeranga com a ball
Un dels més coneguts i segurament el més representatiu d’Algemesí és la Muixeranga. Es tracta d’un conjunt de quadros plàstics en una música característica. Sense dubte un dels símbols inequívocs de la festa i de la ciutat. La construcció de torres humanes és una de les tradicions mediterrànees que Algemesí ha conservat viva. Les primeres constatacións documentals situen esta manifestació cultural a principis de 1723 en Algemesí.
Ademés d’un ball preliminar de quatre temps en el que els components es posen en dos files, la Muixeranga consistix en alçar torres humanes entre les que figuren la renombrada Alta, el Pinet i atres modalitats més inusuals. També els muixeranguers fan figures plàstiques com la María, el Guió, l’Altar, l’Aranya o el Sepeli entre unes atres.
En els últims anys ha aparegut en la processó una nova muixeranga que aporta un nou color del trage i la participació de les dònes en este ball.
Estes festes estàn declarades com a Patrimoni Inmaterial de l’Humanitat per la UNESCO.
