En un moment a on la política viu sumergida en la confusió termològica i la manipulació identitària, convé posar llum sobre una qüestió que, per a molts ciutadans, continua sent un autèntic misteri: Per qué el PSPV, la branca valenciana del PSOE, continua diguen-se “Partit Socialista del País Valencià” si eixe país —el supost “País Valencià”— mai ha existit com a tal?
La resposta, per molt que intente camuflar-se en justificacions ideològiques o terminologia heretada, és senzilla: la denominació “País Valencià” és un invent ideològic introduït durant la Transició espanyola per sectors del nacionalisme pancatalaniste, que pretenien diluir la personalitat històrica del Regne de Valéncia dins d’un construcció artificial nomenat “Països Catalans”.
La realitat històrica: Regne de Valéncia
Per començar, és fonamental recordar que el nom històric, jurídic i identitari del nostre poble és Regne de Valéncia, tal com consta en tots els documents oficials des de la conquista de Jaume I en 1238, passant per la Carta Pobla, els Furs, les cròniques migevals, els decrets reals i inclús en la divisió territorial de la Corona d’Aragó i més tart de la Monarquia Hispànica.
El terme “País Valencià” no apareix en cap document oficial anterior al segle XX. És una expressió de creació política i ideològica, associada a sectors catalanistes com Eliseu Climent, Joan Fuster o el Partit Socialista Valencià (PSV), que a través de la revista Nosaltres els valencians i el PSAN (Partit Socialista d’Alliberament Nacional) van intentar impondre la idea d’una Valéncia subordinada a una “nació catalana”.
El PSPV i el catalanisme encobert
És en este context a on naix el nom Partit Socialista del País Valencià. Llunt d’elegir una denominació fidel a la tradició històrica valenciana, el PSPV va optar per incorporar un terme que, més que valencianiste, és directament una cessió al proyecte pancatalaniste. En realitat, el nom reflectix una subordinació cultural i simbòlica a una idea aliena: la d’una Valéncia com a apèndix de Catalunya.
¿Per qué no es diu “Partit Socialista del Regne de Valéncia”? ¿Per qué no adoptaren “Partit Socialista Valencià”? Perque el seu objectiu no era simplement representar als valencians dins del marc espanyol, sino crear una falsa identitat “nacional” compartida en Catalunya, Balears i el sur de França, basada en la falàcia de la unitat de la llengua i la cultura catalana.
Una denominació fraudulenta i antivalenciana
El problema del nom no és només termològic. És profundament simbòlic. Utilisar “País Valencià” supon borrar més de huit-cents anys d’història pròpia, d’institucions com els Furs, les Corts, la Real Senyera o la llengua valenciana com a patrimoni singular. Supon acceptar una visió regionalista i subsidiària, en lloc d’una concepció digna i sobirana del nostre poble com a nació històrica dins d’Espanya.
A demés, molts votants i simpatisants del PSPV ignoren completament este detall. Molts es consideren valencians, no catalans, i no compartixen els objectius fusterians. Pero el partit que voten du estampat en el seu nom un proyecte identitari que atemperat contra la pròpia essència valenciana.
Els pobles tenen dret a nomenar-se com volen, pero també tenen el deure de respectar la seua pròpia història i identitat. Dir-se “Partit Socialista del País Valencià” és com si en Aragó fundaren el “Partido Socialista del País Aragonés” o en Navarra el “Partit Socialista del País Vascó-Navarrés”. Simplement, no té cap fonament històric, només un interés ideològic.
Valéncia no és cap “país” inventat per nacionalistes del nort. Valéncia és un Regne. Un Regne històric. Un poble en personalitat pròpia i en llengua pròpia, reconeguda pels nostres clàssics, des de sor Isabel de Villena fins a Lluís Fullana.
És hora que els partits deixen d’impostar noms falsos i tornen al respecte per la verdadera identitat del poble valencià. I és hora que els ciutadans s’ho pregunten en veu alta:
¿Per qué es diu Partit Socialista del País Valencià si eixe “país” no existix?
Pedro Fuentes Caballero
President de l’Associació Cultural Roc Chabàs de Dénia
La llengua utilisada en este escrit es la oficial de la valenciana (Normes d’El Puig).
