Per Vicent Sanz Sancho
Enguany, la celebració de la festivitat nacional valenciana del 9 d’Octubre ha quedat deslluïda per la suspensió de tots els actes institucionals prevists en la Ciutat de Valéncia per a commemorar el dia que les tropes del monarca aragonés Jaume I entraren en la ciutat musulmana de Balansiya. Fita que un any després donaria lloc a la fundació del Regne baixmigeval de Valéncia.
La suspensió, motivada per la previsió de fortes pluges, ha afectat també a la processó cívica en la qual la protagonista és la Real Senyera que se trasllada cada any des de 1928 des del Museu Històric Municipal fins als peus del monunent a Jaume I en els jardins del Parterre.
En estos norantaset anys transcorreguts des des que en 1928 l’Ajuntament de Valéncia tornara a fer-se càrrec d’organisar la processó cívica del 9 d’Octubre i l’eixida de la Real Senyera, la processó només s’ha vist interrompuda en contades ocasions, com durant els anys de la guerra civil i els primers anys del franquisme, a excepció de l’any 1939 quan la nova corporació municipal franquista presidida pel Baró de Cárcer, organisà un programa d’actes per a festejar acabada la guerra, el VII centenari de la Conquista de Valéncia. Pero en aquella ocasió, en lloc de la Real Senyera, la corporació municipal decidí en un fet sense precedents, no traure l’ensenya valenciana i en el seu lloc ixqueren dos objectes que també se guarden en el Museu Històric, el Penó de la Conquista i l’espasa de Jaume I, dos relíquies de dubtós orige. Fon en 1943, gràcies a les gestions de la societat valencianista Lo Rat Penat davant la Corporació municipal, quan se reprengué la processó organisada per l’Ajuntament de Valéncia encapçalada per la Real Senyera. Des de llavors, només en contades ocasions ha faltat la Senyera i la processó cívica a la seua cita, a excepció segons comenta Pérez Puche croniste de la Ciutat de Valéncia, dels anys 1953, 1962, 1966 i 1969 que també hagueren de cancelar-se perque la ciutat va patir intenses pluges. Cal tindre en conte també que en aquells anys, la festivitat del 9 d’Octubre no era festiva ni local ni regional. Per tant la processó es celebrava el dumenge més pròxim a Sant Donís. A eixes cancelacions, modernament hi ha que afegir la de l’any 2020 a consequència de la pandèmia provocada pel coronavirus.
Abans de 1928, any de restabliment de la processó cívica acompanyada de la Real Senyera en tot el cerimonial que data de l’etapa foral del Regne de Valéncia, les pluges causaren també la suspensió de la processó cívica i l’eixida de la Senyera des de la Casa de la Ciutat en el VI centenari de la Conquista de Valéncia. Fon l’any 1838. Any de especial rellevància, perque Espanya i Valéncia estaven immerses en la primera de les guerres civils carlistes. Les terres pròximes a la ciutat de Valéncia patien les incursions periòdiques de les tropes del general Cabrera des de les seues bases en el nort de Castelló. No obstant això, el govern constitucional de Valéncia va decidir celebrar el centenari programant una série de festejos els dies 8, 9, 10 i 11 d’octubre. El Diario Mercantil de Valencia, principal i pràcticament únic periòdic que s’editava en la ciutat en 1838, va publicar en la seua edició del 25 de setembre el “Bando” que anunciava i descrivia les festes previstes a lo llarc dels quatre dies programats. El dia de Sant Donís concentrava els tradicionals actes que Valéncia havia vingut celebrant des de 1338 fins a la derogació dels Furs i els privilegis del Regne de Valéncia en 1707. Només en 1738, en motiu de celebrar-se també els cinccents anys de la conquista de Valéncia per Jaume I, l’Ajuntament de la ciutat va convocar unes festes centenàries. Pero en aquella ocasió, els representants municipals hagueren de demanar autorisació a la cancelleria real, regnant encara Felip V, per a poder celebrar el V centenari.
El bando de l’Ajuntament constitucional emés el 23 de setembre, descrivia els actes dedicats el dia de Sant Donís de la següent manera:
“El inmediato día 9, que lo es del glorioso mártir San Dionisio, y en el cual se cumplen los 600 años de la dedicación de esta santa iglesia a Dios nuestro Señor, después de los once días de la restauración de esta ciudad, se halla destinado, de conformidad con el ilustre cabildo eclesiástico, a una solemne acción de gracias por tan señalado beneficio, a cuyo efecto pasará por la mañana a la iglesia catedral la ciudad con el estandarte o señera de sus armas para asistir a los divinos oficios; y por la tarde se celebrará una procesión general, llevando la reliquias de San Dionisio y San Jorge, con acompañamiento de Rocas y demás representaciones de los gremios y cuerpos de esta ciudad que se han prestado al mayor lucimiento de esta función, a la que además del Ilustre cabildo y clero concurrirán el ayuntamiento y demás autoridades y corporaciones de esta capital acompañando el estandarte o señera y la Real espada del Rey conquistador”.
El dia senyalat, 9 d’octubre de 1838, La misa d’acció de gràcies es va celebrar tal i com estava prevista a les nou i mija del matí. Pero la processó solemne prevista a les dos i mija de la vesprada es va tindre que suspendre a conseqüència de la forta tromba d’aigüa que va caure sobre Valéncia i que a punt estigué de tirar a perdre les roques.
El mateix Diario Mercantil de Valencia, en la seua edició del 11 d’octubre en descriure les festes del dia de Sant Donís senyalava, “Poco o nada diremos de ellas, pues las continuas lluvias han suspendido la procesión (…) Ayer por la mañana se celebró la función religiosa en la Metropolitana, y el orador D. Bernardo Falcó desempeñó con lucimiento su importante misión en un elevante discurso.»
«Por la tarde se reunieron en la Catedral la mayor parte de los gremios, parroquias y comitivas que debían formar la procesión; y en efecto salieron las rocas a recorrer la vuelta; pero se echó a llover y se aguó la fiesta, siendo preciso disolverse la procesión y difiriéndola para otro día…”
Ni la guerra carlista ni les tempestes aiguaren les ganes de celebrar el centenari per part dels valencians, i finalment la solemne processó es va celebrar el 15 d’octubre, donant en ella per finalisades les festes en commemoració dels siscents anys de la conquista de Valéncia pel monarca aragonés Jaume I.
L’actual Ajuntament de Valéncia podia dependre dels nostres antepassats que no gosaren renunciar a la solemne processó cívica i preveure per a anys com este, en el qual la climatologia no acompanya, un dumenge alternatiu per tal no empanyar la festa més patriòtica valenciana i fer-nos esperar un any més.
