La gran majoria dels valencians té un coneiximent molt llimitat sobre la llengua valenciana que parlen. En les escoles no se nos ha ensenyat res sobre el nostre idioma Valencià, soles el català de l’AVL, lo que nos deixa pràcticament analfabets en la nostra pròpia llengua valenciana. Esta situació és potser única en el context dels països civilisats: sis o sèt millons de persones que no poden llegir el periòdic, ni escoltar la ràdio o vore la televisió en la llengua que utilisen quotidianament. És una realitat totalment anómala i absurda; per això, tots els valencians que tenen consciència i dignitat deuen esforçar-se al màxim per a restaurar la normalitat: per a que la seua llengua recupere el seu lloc, com en temps passats, en tots els àmbits de la vida social i cultural. Si la nostra llengua no rep el mateix respecte i consideració que les demés, implica que nosatres, els valencians que la parlem, tampoc mereixem el mateix respecte i tracte que atres pobles i països. És un assunt de dignitat colectiva per a tots els valencians.
¡És hora de posar fi a l’abandó, al desinterés i a l’inacció! Els valencians hem estat en esta situació durant massa temps, lo que nos ha dut a la llamentable circumstància actual. No obstant, el poble valencià escomença a despertar i a enfrontar els seus problemes. Alguns podrien qüestionar: “¿No tenim ya suficients dificultats? ¿És realment tan rellevant la qüestió de la llengua?” La resposta és afirmativa: el tema de la llengua és sumament important. La llengua d’un poble és una expressió de la seua identitat, és com la seua ànima, que, si es pert, es corre el risc de perdre també l’essència mateixa de la vida.
El valencià que s’allunta del seu idioma també es distancia de la seua identitat valenciana, renunciant a una de les característiques més significatives de la comunitat i la societat en la que ha creixcut. Ya siga de manera voluntària o involuntària, s’aparta del seu passat històric i colabora en la fragmentació i dissolució de la seua pròpia pàtria. Si observem esta mateixa qüestió des d’una perspectiva més àmplia i colectiva, podem considerar que encara que conseguim impulsar econòmicament la Comunitat Valenciana i resoldre varis dels seus problemes materials i socials, si no otorguem igual rellevància a la nostra cultura i llengua valenciana, el resultat serà desorientador: forts en lo material, pero dèbils en lo espiritual i emocional.
El paper que tenim entre mans solament pot servir com un primer impuls i per a proporcionar nocions bàsiques i aclarir algunes idees fonamentals. Cada valencià deu reflexionar sobre l’urgència i serietat dels problemes que enfronten la nostra llengua i cultura. Ademés, deu considerar qué accions pot prendre individualment i qué podem fer colectivament per a buscar i trobar solucions.
