Numeroses persones justifiquen que el valencià i el català són la mateixa llengua argumentant que les dos varietats són perfectament comprensibles entre sí. Este fenomen es denomina inteligibilitat mútua, i com s’explicarà més avant, presenta complicacions en intentar diferenciar entre una llengua i un dialecte, per lo que el seu us en este context no és tan clar com podria semblar.
Específicament, les llengües que són mútuament inteligibles permeten que els seus parlants s’entenguen de manera oral o escrita sense necessitat d’haver rebut formació especialisada. Encara que no es conseguixca una comprensió completa, és cert que el català i el valencià són en gran mida inteligibles entre sí; per eixemple, un parlant català pot comunicar-se en facilitat en el Regne de Valéncia. No obstant, en el cas del balear o mallorquí, que també forma part de la mateixa família llingüística, l’inteligibilitat és considerablement menor, lo que ilustra que el grau de comprensibilitats pot variar entre les diferents varietats llingüístiques.
¿Qué opinen els experts sobre este tema?
En realitat, reconeixen que este criteri no és el més adequat per a distinguir entre una llengua i un dialecte. Ralph Fasold, professor del departament de llingüística de l’Universitat de Georgetown, aclarix que els llingüistes mai han trobat una definició d’inteligibilitat mútua o de separació que nos permeta, de forma no ambigua, decidir si es tracta d’una llengua o un dialecte. Per la seua banda, Stephen R. Anderson, professor de llingüística en l’Universitat de Yale, també sosté que este criteri no és útil per a definir lo que constituïx un idioma, mencionant en un dels seus artículs que una de les raons per les que el criteri de l’inteligibilitat mútua falla per a determinar quànts idiomes distints existixen és la presència d’un continu dialectal. Per lo tant, podem concloure que l’inteligibilitat mútua no és un criteri adequat per a diferenciar entre llengües i dialectes.
Este punt no solament es respala en les opinions d’experts en llingüística, sino que també es pot observar en la pràctica. Existixen numerosos casos en els que, a pesar de l’alta inteligibilitat mútua, les varietats són reconegudes com a llengües distintes. Dos eixemples clars són el gallec i el portugués, aixina com el noruec i el danés.
En el primer cas, encara que els dos són reconegudes internacionalment com a part de la mateixa família llingüística, s’accepta que cada una té el seu estatus de llengua i estan en igualtat de condicions, sense que una siga considerada dialecte de l’atra. Lo mateixa s’aplica al segon cas, a on, a pesar de la similitut i l’alta inteligibilitat entre els dos, se’ls otorga el ranc de llengua i estan al mateix nivell.
Llavors, davant açò, ¿per qué no se li concedix al valencià la categoria de llengua? El portugués i el gallec sí la tenen, a pesar de la seua notable inteligibilitat mútua. Llavors, encara que açò també succeïx entre el valencià i el català, ¿per qué no es considera al valencià com una llengua al mateix nivell que el català? ¿Acàs té menys dret a eixe estatus que les atres varietats?
Ademés, totes estes llengües, a pesar de les seues similituts, conten en alguna cosa essencial en l’era digital: un còdic ISO. Fa alguns anys, es va intentar obtindre este privilegi per al valencià, lo que hauria permés que els llocs web i molts mijos digitals estigueren disponibles en esta llengua, pero la solicitut va ser rebujada. ¿Per qué va succeir açò? ¿No seria un objectiu desijat per tots els qui valoren el valencià? Sorprenentment, no va anar aixina. Alguns valencians varen enviar comentaris demanant a l’organisme responsable dels còdics ISO que rebujara la solicitut.
Esta pressió en contra, junt en les decisions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), va resultar en la negativa del còdic ISO per al valencià. En l’actualitat, llengües com l’asturià, l’aragonés, el mirandés o l’extremeny conten en còdic ISO, mentres que el valencià, que posseïx una rica història lliterària i cultural, no ho té. Aixina, recolzat per alguns valencians i associacions que reben subvencions per a la promoció del valencià, seguim sent percebuts com un dialecte del català, invisibles per al món. És una situació molt decepcionant.
