En paraules de Goebbels, ministre de propaganda del Tercer Reich, «una mentira repetida mil veces se convierte en verdad». No obstant, és imprescindible contradir esta noció en nom de la veritat. Com va dir una volta Mark Twain, «es más fácil engañar a la gente que convencerla de que ha sido engañada». El problema sorgix quan els enganyats escomencen a difondre la mentira, convertint-se ells mateixos en bolers sense donar-se conte i perpetuant la falsetat fins que sembla ser certa.
A continuació vaig a abordar un parell d’estes mentires malicioses que desgraciadament s’originen en certs departaments de les nostres universitats i s’estenen a uns atres, enganyant a professors crèduls i a estudiants massa crèduls. Estes falsetats transcendixen a la societat a través de la boca tant dels bolers maliciosos, que són conscients de la veritat, com dels individus enganyats.
Alguns acadèmics de l’àmbit universitari han difòs falàcies que han aplegat fins a la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, inclús influenciant al Decà, qui repetix els enganys com si fora un loro.
La veritat és que la Romanística Internacional mai ha afirmat que el valencià siga un dialecte del català, i tampoc ho han respalat les universitats a nivell mundial. En el XVI Congrés Internacional de Llingüística i Filologia Romàniques de 1980 en Mallorca, els promotors d’esta falsetat varen intentar que la romanística respalara esta idea. La Secretària del Comité Organisador, Aina Moll, una militant catalanista de Mallorca, va presentar un document en este sentit davant els 723 congressistes, pero solament va ser firmat per 36 d’ells. És rellevant destacar que solament 7 dels 32 membres del Comité Científic varen respalar esta afirmació.
Les universitats de tot lo món són objecte de crítiques pel seu enfocament en la Filologia Catalana, o anteriorment coneguda com a Filologia Valenciana en Valéncia. Els membres d’estos departaments són els encarregats d’expressar les seues opinions, encara que no tots estan completament d’acort i els seus punts de vista poden canviar, com es va vore en l’Universitat Lliterària de Valéncia. En este cas, el filòlec Fullana inicialment ensenyava llengua valenciana, pero ara se centra en la llengua catalana.
En contrast, en atres universitats al voltant del món no existixen departaments específics de Filologia Catalana. En el seu lloc, trobem professors en diverses opinions sobre el tema, lo que reflectix la falta de consens en este àmbit. La Generalitat de Catalunya ha destinat una considerable cantitat de recursos econòmics per a finançar llectors de català en algunes universitats, els qui són considerats becaris i no conten en oficina ni estudiants assignats. A pesar d’açò, formen part d’un grup d’universitats que defenen la postura de que el valencià és una variant del català.
La Romanística Internacional imparcial se centra en analisar la situació del valencià, que es troba en un debat entre ser considerat part del català o tindre autonomia dins de la família occitanorrománica. Un eixemple d’açò és el treball de l’investigadora alemana Antje Voss, qui ha investigat directament el tema i ha publicat «Das Valencianische zwischen Autonomie und Assimilation», una obra que ha segut ignorada per aquells que distorsionen la veritat. Este estudi descriu la situació del valencià de manera objectiva, demostrant de forma empírica la seua posició resumida en el títul de l’obra «El valenciano entre la autonomía y la asimilación».
La romanística imparcial no intervé en el debat plantejat per Voss. Durant la meua participació en la 9ª Conferència Internacional sobre Dret i Llenguage, en la ponència «La Declaración Universal de Derechos Lingüísticos y el caso valenciano», els llingüistes presentes varen coincidir que el futur del valencià dependrà de la voluntat dels propis valencians. Esta és la postura adoptada per la comunitat acadèmica internacional de la romanística.
«El futur del valencià dependrà de la voluntat dels propis valencians»
Philippe Blanchet, professor de Sociollingüística en l’Universitat de Rennes, és un dels experts imparcials que ha analisat la situació del valencià. La seua conclusió és que complix en els criteris sociollingüístics i sociopolítics per a ser considerat una llengua independent del català, i no simplement un dialecte. Blanchet se sumixca a aquells que defenen que la decisió final sobre la llengua recau en els valencians, reconeixent aixina la singularitat del valencià.
