Els criteris militars de guanyar o pedre una batalla són molt clars: se guanya quan s’abasten els objectius. Si no és aixina, una batalla perduda. El 29 i 30 d’octubre en 24 hores, l’Unitat Militar d’Emergències (UME) fon incapaç d’abastar els objectius que tenen assignats en les seues missions davant de les riuades en Valéncia: Protegir persones, infraestructures i bens. El protocol d’intervenció de l’unitat diu textualment: “Les actuacions operatives a eixercitar per l’UME se centraran fonamentalment en l’adopció de mides encaminades a salvaguardar, protegir o socórrer la vida i integritat de les persones i dels seus bens, el mig ambient, els espais naturals i els seus recursos i el patrimoni històric-artístic.” Està missió és més que evident que no es va complir el dies 29 i 30 d’octubre. Batalla perduda.
L’anàlisis del per qué no fon capaç de complir la seua missió el 29 i 30 d’octubre se centra en termes militars en: comandament, material i equip i, preparació i entrenament.
El General Dàvila en un recent artícul ha ficat negre sobre blanc la falta d’órdens clares i concretes per part de la superioritat, l’Unitat Militar d’Emergències NO depén dels caps militars, sino directament de la Ministra de Defensa i de les autoritats de Protecció Civil.
Per a que les unitats de l’UME intervinguen se necessita eixa cadena de comandament. Les autoritats civils fiquen en alerta i en intervenció els seus propis mijos, i sí es troben superats demanen l’intervenció de l’eixercit, en este cas Batallons d’Intervenció en Emergències (BIEMs) En el Regne de Valéncia, Múrcia, Albacete i Balears, el batalló BIEM que li toca actuar en este ample territori és el BIEM III de la base Jaume I, en Bétera. Que intervindrà a petició de les autoritats i seguint les directrius del protocol d’intervenció i del seu comandament; directament Ministre/a de Defensa, en els mijos que el comandament del batalló considere, o tinga al seu abast.
Este Batalló està compost per 527 persones, entre oficials, suboficials i soldats i tenen, en principi, les capacitats generals de tots els batallons BIEM per a intervindre en: incendis forestals, Inundacions, Nevades i atres circumstàncies, terratrémols. El BIEM III ademés, conta en capacitats específiques: rescat subaquàtic, rescat en nevades, busca i rescat urbans, intervenció en espais confinats, rescat des de helicòpters. L’entrenament al que es somet esta unitat està relacionat en les capacitats generals i específiques del batalló. L’estructura del BIEM és: comandament, companyia de plana major i atres dos d’intervenció, una atra companyia de l’arma d’ingeniers, en seccions de sapadors i transmissions. Per a les riuades del 29, una goteta d’aigua en l’immensitat del desastre.
En funció de l’organisació, capacitats i missions, el BIEM III té un material assignat, lo que hem vist ha segut algunes barques neumàtiques, camions contra incendi, dotació subaquàtica, algunes maquines carregadores o mixtes de la secció de sapadors de la companyia d’ingeniers, transmissions, vehículs de comandament, transport de personal i material, helicòpters. Suficient per a una intervenció no de característiques extraordinàries. Tire a faltar els nous vehículs 8×8 Dragon que l’empresa espanyola encarregada de la seua fabricació està demorant massa l’entrega a l’eixercit. Les capacitats d’este vehícul, pense, el fan adequat per a la dotació dels BIEMs.
En la batalla del 29 i 30 d’octubre, 24 hores de riuada, els Bombers i personal de Protecció Civil de l’Administració Autonòmica és insuficient per ad estos casos. Han actuat ya prèviament i s’han vist superats per les circumstàncies. Per lo matí és cridat a intervindre el BIEM III (Batalló d’Intervenció en Emergències) de l’UME destacat en la base Jaume I, se li requerix en la comarca d’Utiel – Requena, en les riberes del riu Magre. Les pluges són torrencials i se supon que l’intervenció serà com en atres ocasions similars. Se destaca una companyia en vanguarda, en missió de reconeiximent del terreny i evaluació de necessitats, i ya a migdia l’UME està efectuant la seua llabor.
El 112 estava en alerta roja des de bon matí i s’estava seguit el protocol per ad estos casos: avisos pels mijos habituals, avisos als alcaldes de les poblacions. Estos decidixen cóm actuar en eixe moment. Alguns decidiren suspendre classes, atres activaren el seu orgue d’emergències, atres al comprovar que les prediccions de pluges no eren en el seu poble no feren molt. Atres avisaren als polígons per a que no se mogueren d’allí, com fon el cas de Ribarroja.
El Consorci Provincial de Bombers de la província de Valéncia conta en uns 100 bombers d’intervenció immediata, més els que estiguen fora de servici i en reserva. La policia local d’estos pobles també tenen una plantilla per a actuacions normals, lo mateix que la Guàrdia Civil. Tots movilisats per la riuada del 29 des de la declaració d’alarma roja de matí, i actuant ya per la nit, als que hi ha que afegir els Bombers de la Ciutat de Valéncia. Personal suficient per a les inundacions en la zona de Utiel – Requena, pero absolutament insuficient per al gran desastre que es cernia en l’Horta Sur i Oest per la riuada del barranc del Poyo. En la Ribera, per la del riu Magre.
El desastre adquirix tal dimensió que tots els servicis que estan en alerta i intervenint; pronte, molt pronte, se veuen superats pel “enemic”. El Magre desbordat en primer lloc, el Túria aigües dalt de Ribarroja en alguns punt desbordat. Perilla i molt, la pressa de Forata que pot colapsar. Els servicis de rescat d’emergència els estan duent-los els militars en l’UME en coordinació en els pocs recursos autonòmics. Els militars se troben que per falta d’estructures, no poden accedir en els seus mijos a les zones afectades: des de Utiel a l’Albufera. La riuada s’ha dut ponts, estructures, carreteres… El desastre és total.
La falta de comandament i segurament la supèrbia d’alguns, fa que l’unitat militar no demane els reforços necessaris per a actuar. Tenen a pocs quilómetros el regiment de cavalleria “Lusitania” núm. 8 equipat en vehículs BMR que són capaços de passar per guaus a lo manco d’un metro, tenen dos metros d’altura. No se va movilisar en eixe moment. El regiment d’ingeniers de pontoners en base en Saragossa a 300 Km. no se va movilisar per a intervindre al dia següent, 30. No se demanaren reforços. L’UME és una unitat en molt prestigi, i sí demana ajuda atres unitats, encara s’estaran riguen. ¿Algú va ser pressa de la supèrbia?
Si se demanaren reforços per part del comandament de l’UME la Ministra de Defensa, no va donar l’orde d’actuar en l’excusa de problemes llogístic.
La ciutat de Valéncia té soles uns barris afectats, Paterna, Bétera, Marines, no foren afectats estant estes ciutats operatives al cent per cent. Senzillament s’envia la força i a continuació la llogística. Entre estes localitats hi ha, com se ha demostrat, capacitat per a les necessitats llogístiques a lo manco d’una divisió d’infanteria, aproximadament 12.000 efectius. Excuses de mal pagador.
La batalla la pert l’UME per que se veu superada pel enemic: l’aigua, la pluja, el desastre de la riuada. Els helicòpters no tenen capacitat de vol nocturn de rescat. Soles un helicòpter de rescat marítim volà eixa nit, i de vesprada l’helicòpter de l’administració autonòmica, als dies despuix del 30, els helicòpters de l’UME i d’atres unitats ya volaren. Ya massa tart per ad alguns. Suponc que, tristament, a les poques hores de la riuada ya era tart per a la majoria de les víctimes.
El desastre, imprevisible per la falta d’informació fiable i contrastada de la CHJ, responsable dels rius, pantans, barrancs, per la falta d’acció de la CHJ en la seua conservació i neteja. Per donar soles senyes d’aforaments i no del perill de desbordament dels rius i barrancs, com sí que ho va fer quan se donà conte del perill real del trencament de la pressa de Forata.
Les previsions de l’AEMET també foren amplament superades per la realitat, donant senyes d’aigua arreplegada pero sense donar informació de les escorrenties i cap a on van eixes aigües.
En el centre d’emergències de L’Eliana estan tots els responsables pero no existix un responsable. Un comandament únic, segurament pensant que l’eixercit està a on toca i manant, pero ara sabem que no pogueren acodir als llocs del desastre pel trencament d’infraestructures i falta de material, de cantitat de material, i de personal. Degut a l’enormitat del desastre se trencaren i fallaren carreters, ponts, trens.
Produït per les riuades dels rius i barrancs; responsabilitat de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer en mans d’un polític i no d’un tècnic, montanyes de coches, vehículs de tot tipo apilats de forma anàrquica. Responsabilitat del ministeris en responsabilitats sobre les conques hidrogràfiques. De transició de no se qué, uns atres que se ho tenia que fer mirar.
Una tragèdia que se podia haver evitat si la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, durant varis governs de distints colors polítics, haguera fet les obres de defensa, encaixament i neteja de rius, presses i barrancs.
Un valor de 230 millons d’euros, 221 morts, 5 desapareguts a data de hui. Cada vida ha costat més d’un milló d’euros. Me pregunte ¿val la pena NO gastar en obres per a salvar vides?
