Mariano Benlliure i Gil Valéncia 1862 – Madrit 1947
El mes complet dels escultors valencians contemporàneus, Mariano Benlliure i Gil, va nàixer en Valéncia en el carrer Baix del número 42 del 8 de setembre de 1862. Era fill menor del pintor Juan Antonio Benlliure Tomàs i d’Angela Gil, molt pronte els seus germans Blas i José li varen ensenyar les normes essencials del dibuix, pero la seua vocació per l’escultura des de la seua mes tendra infància induir a que els seus dits àgils i forts modelaren en cera donoses figuretes de sants, bous i gitanos.
Ya a finals del 1869 havia fet un grup en cera d’assunt taurí, i en ell va concórrer a una exposició d’art que organisara Llorent en “La Estrella”, obtenint els afalacs de quants ho varen conéixer. Es marcha en el seu pare a Zamora i en 1877 fa el pas “El descendimiento de Jesús”. En els seus germans passa a Madrit, li ensenyen composició i colorit i pinta llenços d’assunts taurins que són molt celebrats. Pero lo seu és l’escultura i en 1882 fa el seu primer monument: el de la Reina Donya Bàrbara de Bragança. Part José pensionat a Roma i en ell va Mariano. Allí fa “El Monaguillo”, ho presenta en Madrit a la Nacional de 1884 i causa sensació.
Li concedixen una segona medalla. Pinta i modela en Roma i el seu nom es fa famós. Estudia en Paris i en 1885 modela el bust del pintor Domingo, lo presenta a la Exposició de Viena, medalla d’Honor. Una atra volta en Roma, fa l’estàtua del pintor Ribera -per al monument de Valéncia- i en ella obté la primera medalla en la Nacional de Madrit de 1887. Se li encarrega el Monument de Marques de Campo i en “la marina” -escultura de dòna pertanyent a un grup del monument- obté una atra primera medalla en la Nacional de Madrit de 1890.
Fill predilecte de la Ciutat de Valéncia
Passen els anys, fa maravelles i en la Fira de 1900 ve a Valéncia i la Ciutat ho nomena fill predilecte i rotulen en el seu nom l’antiga plaça de la Pilota. És designat en 1901 Director de la Real Acadèmia de Belles arts, de Roma -dimitiria en 1903- i fa el monument a Gayarre que figura en l’Universal de Paris.
Fa busts i figures i exculpe “Sin puntilla” i “El coleo” assunts taurins que figuren en l’Universal de Roma. El 21 de febrer de 1917 se li nomena Director del Museu Nacional d’Art Modern, i en novembre de dit any, Director General de Belles arts. La seua fama ha aplegat al continent americà . Fa monuments per a Chile, Argentina i Panamà i el d’Alfonso XII per a Madrit. Després -1926- el magnífic mausoleu a «Joselito». Treballa sense parar. Valéncia li concedix en 1943 la Medalla d’Or, se li otorga la Gran Creu d’Alfonso el Sabi i el 7 de maig de 1944 se li rendix un Homenage Nacional, en Madrit.
Mariano Benlliure reposa en el Cementeri del Cabanyal, en el panteó que va fer per a son pare en 1.913
Vell, pero fort, no vol rendir-se a l’edat i fa imàgens i busts de personalitats, i treballant en el monument al pintor Fortuny fallix repentinament el 9 de novembre de l’any 1947. És traslladat a Valéncia, es monta la capella ardent en el saló d’actes de l’Ajuntament i el dia 12 s’efectua el seu sepeli, solemne i popular a un temps.
Es despedix el duel en l’Albereda, i a muscles d’artistes i admiradors valencians és dut al cementeri del Cabanyal, a on rep sepultura en el panteó que fera en 1913 en motiu de la mort de son pare.
