En l’actualitat, és sumament complicat, per no dir casi impossible, persuadir a aquells que sostenen opinions sense base científica, de que tant catalans com a valencians nos comuniquem en la mateixa llengua. Per a estes persones desinformades i manipulades, l’idioma valencià no els interessa en absolut, i si poden obtindre dos llengües al preu d’una, molt millor, com si foren ingenus. Ademés, estes mateixes persones, que en la seua majoria tenen un coneiximent bàsic de la geografia europea, afirmen que en viajar a Itàlia no cal preocupar-se per l’idioma, ya que és fàcil entendre als italians, ya que la seua llengua és similar al castellà. I si ademés es parla valencià, encara més senzill serà. Personalment, no he viajat molt per Itàlia de manera independent ni he escoltat molt italià, aixina que no podria fer una valoració com la que ells fan. No obstant, lo que yo opine no és lo rellevant, sino lo que ells afirmen, la qual cosa em du a preguntar-me: si vostés comprenen als italians, ¿per qué no advoquen per l’unitat de la llengua? Podrien inclús crear un terme atractiu com «castilan»… a mi també m’agradaria tindre dos llengües al preu d’una. És evident que a estes persones ni se’ls passa per la ment esta idea d’unitat… encara que si els oferiren un 50% de desconte en un viage, provablement acceptarien sense dubtar. A voltes, estes persones tenen les coses tan clares que mai es qüestionen res, i dona pena vore açò, perque per a ells és indiscutible.
Els nostres estimats APE’s, defensors de l’unitat de la llengua catalana, són individus que a sovint obliden intencionadament el nom d’esta, i s’aferren al creixent i cada volta més innegable fet de que valencians i catalans parlem el mateix idioma, ignorant la realitat enganyosa. Aixina, es queden tranquils i satisfets en si mateixos, inclús si oculten la veritat.
Com succeïx en tota realitat enganyosa, no es percep si és natural o imposta, i puc afirmar en total calma que és imposta. A continuació, ho explique: és un fet que cada volta més persones tenen accés a una millor educació; assistixen més a l’escola i realisen estudis superiors, ademés de contar en una gran cantitat d’informació a través de mijos com la televisió, la ràdio, llibres, publicitat, etc. Encara que la forma en que aprofiten esta informació és un atre tema, la possibilitat d’accedir a ella existix, i gran part d’esta informació es presenta en un idioma… ¿quin? En català. Per lo tant, de manera inevitable, deprenen vocabulari i expressions catalanes; lo mal es contagia, i açò es nota en el pas dels anys. Resultaria impossible que entengueren cada volta menys als catalans si se senten menyspreats, enganyats i saturats de català.
¡Ya prou de burles! ¡Exigim la llengua valenciana!
