Ya estem en el dia dels enamorats. Negoci impressionant per a molts grans almagasens i no tant per al chicotet comerç, la tenda de barri i els detallets de proximitat.
L’història d’esta data tan senyalada en mils I mils de calendaris ve de molt llunt, del sigle III de la nostra era, durant l’época imperial Romana. Un sacerdot (Valentí) fon ajusticiat per haver celebrat matrimonis secrets de parelles jóvens enamorades. Des d’eixe moment San Valentí és reconegut com el Sant de l’amor i l’amistat.
Despuix, en 1840, es té constància que per primera volta varen escomençar a comercialisar-se targetes de regal en dissenys romàntics i que aludien a la temàtica dels enamorats. Sobretot en països anglosaxons, per uns quants cèntims escomençà a vendre-les en una llibreria. Varen tindre moltíssim èxit i es varen fer molt famoses. Mamprén el “negoci”
En Espanya esta festa va escomençar a celebrar-se a mitat del sigle, XX en el motiu d’incentivar la compra de regals. Esta festa popular llunt de les devocions religioses la va introduir (segons diuen alguns) i popularisar la cadena de grans almagasenes “Galerias Preciados”.
Se celebra el 14 de febrer, coincidint en la data en que se venera al Sant. Ara, les targetes antigues se combinen en regals, viages, escapades romàntiques i molt atres tipos de “folclorades” similars.
Esta celebració no deixa de ser un acte de consumisme dels molts que el món modern i consumiste nos ha introduït en la nostra vida. Sense oblidar que, efectivament hi han persones que de forma sincera manifesten els seus afectes este dia.
No en tot lo món accidental se celebra el dia dels enamorats este 14 de febrer, dia de San Valentí. En països d’Amèrica del sur son atres dates les que se dediquen a la celebració dels enamorats, amistats, i atres modos de demostrar l’afecte entre les persones.
Sant Donís, la festa dels enamorats valencians
A nostres el valencians, la veritat és que esta festa nos la du “al pairo” puix en el calendari tenim una atra molt més important. Se tracta de Sant Donís.
“Sant Denis” fon el primer bisbe de París, a on fon martirisat en el sigle III, poc abans de la campanya anticristiana en la que es va martirisar al nostre Sant Vicent.
El 9 d’octubre és Sant Donís, se celebra Sant Donís, és el seu dia. Coincidix en l’entrada triumfal del Conquistador de Valéncia Jaume I. Per a celebrar esta data – els centenaris de la conquista – se “rebentaven” coets, tronadors i piuletes. Esta tradició se conservà fins el decret de Nova Planta que es prohibí estes celebracions.
Al remat també es prohibiren el llançament de coets i artefactes pirotècnics – no recorde si fon abans o després del malaït decret – el cas fon que al no poder “disparar” els coets, al gremi de pasticers valencians se les va ocórrer fer uns pastiços en la forma dels coets, formes de tronador i piuleta i aixina poder seguint celebrant el retorn del Regne de Valéncia a l’orbita del món occidental cristià.
La cosa se convertí en un regal dels hòmens cap a les seues enamorades, precisament eixe dia 9 d’octubre. Per a embolicar els pasticets s’utilisa un mocador més o manco “arregladet” i… Ya tenim la tradició de la mocadorada valenciana i el dia del enamorats valencians.
Gràcies ad esta tradició els enamorats valencians tenim un mal de cap menys. Una bona mocadorada en tronadors, piuletes i figuretes de fruita diverses i quedem com uns senyors o senyores davant de les nostres persones volgudes.
El problema: al cap de uns anys: ¿En quin mocador embolique la mocadorada? ¡La qüestió dels enamorats valencians!
