Hui es commemora el 25 d’Abril, día en el que els valencians recordem la desfeta d’Almansa, fa ara 317 anys.
La Batalla d’almansa va supondre la desfeta pel rei Felip V del Regne de Valencia en la publicació del decret de Nova Planta que eliminava totes les institucions públiques valencianes, els nostres drets i llebertats i se passava a regir als valencians pel dret de Castilla.
La desfeta d’Almansa
La Batalla d’Almansa es produïx en plena guerra de successió per la Corona d’Espanya, mort el rei Carles II sense descendència en 1700, uns mort que deixava a la Corona d’espanya a mercet de les potencies europees, i que desigaven este territori.
El rei Lluis XIV de França reclamava el seu dret de successió, al igual que la monarquía germana, pero loq ue es va produïr una autèntica guerra civil en Espanya.
D’un costat els francessos, els Borbons que havien proclamat rei a Felip V de borbón i Sicília, i d’atra la casa germana en la figura de la germana del rei fallit, que proclamava a l’Archiduc Carlos V d’Alemània.
En el cas valencià, va entrar a espanya l’archiduc Carles V i va ser proclamat rei jurant els Furs de valencia i la Real Senyera.
Les tropes borbòniques acodiren a la zona d’Almansa per a lluitar contra les tropes de l’Archiduc Carles V, eren molt superiors i varen tombar a les tropes de l’Archiduc carles.
Les conseqüencies de la desfeta d’Almansa
Les tropes borbòniques entraren al Regne de Valencia epr Almansa i acodiren cap a Xativa, una ciutat que varen conquistar i pegar foc pels quatre costats en recel per es respall del Regne de Valencia a Carles V, des d’eixe moment, els xativins son coneguts com «cremats» ya que va cremar tota la ciutat en represàlia. Per este fet, el retrar del rei Felip V en Xàtiva seguix penjat cap per avall com a mostra de desprestigi i rebuig a este rei que va instaurar la monarquía borbònica i cremar Xàtiva.
Posteriorment va derogar totes les institucions valencianes, eliminant els Furs de la Ciutat i Regne de Valéncia i tots els seus drets i privilegis, aplicant les lleis de Castella.
«Quan el mal ve d’Almansa,a tots alcança»
Este dit popular reflectix la realitat d’un Poble que va ser ajusticiat per les tropes bosbòniques que van cremar Xativa i acabaren en tot el autogovern valencià i el Regne de Valéncia.
No va ser fins a la Consitució espanyola de 1.978 i la creació de les Comunitats Autònomes que els valencians recuperàrem les institucions públiques que el Rei Felip V nos havía arrebatat.
Día de les Corts Valencianes
El Parlament Valencià commemora este día com el del Parlament Autonòmic, recuperat en 1.982 pero en un caràcter diferent. El escut de Les Corts Valencianes reflexa els braços de les Corts Reals, el braç militar, l’eclesiàstic i el real.
Hui el parlament autonòmic commemora este día per a la història, per recordar lo que perguèrem ya una volta, i més de tres cents anys despuix continuem els valencians en manca de drets i llinertats, en drets retallats i sent la moneda de canvi en moltes negociacions en Europa.
Encara queda molt per fer…
Hui en 2024 tenim retallat el nostre estatut d’Autonomia i front aters sis regions espanyoles que sí poden llegislar en temes privatius de dret civil, tres recursos d’inconstitucionalitat desferen el nostre Estatut, que a pesar de no estar derogat, el Tribunal Constitucional s’ha carregat part de la refoma del 2006, ya que estem marginats per no poder llegislar.
La dictadura franquista sí va compilar atres drets forals, pero va oblidar intencionadament el valencià, i per ad eixa decisió franquista hui la democràcia i els juges tampoc nos retornen els drets arrebatats.
Temes com la successió d’empreses familiars, el dret del camp, o la custòdia compartida de fills en el cas de divorç pactat, pero també el poder casar-se en separació de béns. Temes molt importants que des de Madrit han relegat.
Srguim sent moneda de canvi per a governs de Madrit en atres regions i en Europa, inclus els partits que s’autodenominen com valencianistes i nacionalistas s’han desdibuixat dins d’atre partit estatal i seguixen defenguent territoris aliens i interessos aliens als valencians.
Uns no dubtàren per a tindre la governabilitat en Moncloa a fer l’acadèmia política per a destroçar la llengua i cultura valencianes, atres han seguit en el full de ruta d’un genocidi cultural. El terrorisme cultural cap a lo valencià seguix sense remei. Ni els autoproclamats mesies han parat este fet, els valencians importem poc,a soles servim per pagar i callar.
Hui és día de reflexió i no de festa, de parar a pensar en la nostra capacitat i la nostra boljaca buida, demanem sense compleigs lo que és nostre, lo que nos perteneix, perque no volem ser més que ningú pero tampoc manco que els demés.