En primer lloc estimats llectors, que est any 2026 vinga carregat en canvis positius per a vostés, carregat dels millors desijos. Un any que esperem que este mig de comunicació en llibertat continue creixent en calitat, en llectors i en bona informació.
Segurament més d’una administració el discriminarà per ser un mig lliure i “Sense pels en la Llengua”. Títul d’un llibre important del que és autor el que fon el meu amic Voro López que en pau descanse.
Hui volem escriure sobre similituts de llengües, de paraules similars, escrites o pronunciades de forma pareguda i que se poden entendre en un chicotet esforç per part dels parlants. I no me vaig a referir al francés, no.
Anglés… per que l’anglés i el valencià són el mateix idioma. ¿Qué no? Puix ara mateixa s’ho demostre i ademés de forma científica. Per que yo soc científic mes que no duga bata blanca i tampoc faça “pucherets” químics. No faig ciència bàsica. També recorden que no soles en les universitats se fa ciència. Empreses privades i públiques, associacions culturals com Lo Rat Penat i acadèmies, com puga ser la mateixa Real Acadèmia de Cultura Valenciana que forma part del Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC des de 1986 a través de l’Institut d’Espanya junt a atres acadèmies, com medicina, etc.
Puix tenim varies paraules; ¿Quantes són necessàries per a considerar que dos variants idiomàtiques són la mateixa llengua o idioma? ¿Dèu, vint, quaranta, cent trentacinc, dos mil quatrecents trentadós? ¿quí o quins ho decidixen?
Puix com yo soc científic, sabut i tinc “l’autoritat” del departament d’una universitat, siga o no siga de calitat i prestigiosa, ho decidixc yo mateixa, i dic que en 8 paraules ne tenim prou per a considerar que són la mateixa cosa; que són el mateix sistema… Per que ho dic yo i la “colla” que me seguixc també, per que si no em recolzen… se’ls ha acabat la carrera de becari o de professor associat. ¡Che que bo que soc! (estimat llector com s’hauran donat conte hui estic en “modo irònic”)
Huit és un número bonico, podria ser qualsevol atre, pero este també està en el bombo del sorteig idiomàtic. ¡Veges tu per a on! Anem a la faena a llaurar solcs rectes:
La primera paraula que em be al cap és “carlota” Raïl comestible, és cònica, molt allargada i de color carabassa, diu el Diccionari General de la Llengua Valenciana. Puix en anglés és “carrot” ¡Se pareix! Tenen en comú moltes lletres i la seua pronunciació – a no ser que siga un anglés de Liverpool – es inclús pareguda. Pero, ¡que me dius de “taula” és “table” en l’idioma anglés, significa lo mateix, també tenen moltes lletres en comú. Les lletres són la representació gràfica dels sons que pronunciem al parlar un idioma. Efectivament se pareixen prou, a lo manco de manera escrita. Les tres paraules que fique ara com eixemple sorprenen: “blau” és “blue” en anglés i esta paraula es pràcticament la mateixa i la seua pronunciació no diferix massa. Lo mateix ocorre en “eixida” per “exit” i “foll” i “fool” Foll segons el DGLLV vol dir: Sense trellat o que té la raó sériament pertorbada. La famosa cançó dels The Beatles “The foll on de hill”. (Per cert la partícula “on” anglesa te moltes característiques comunes a la nostra valenciana i clàssica “en”) Nosatres diríem: “El foll en el tossal”
La definitiva pero a l’inversa, és “paper” També “paper” en anglés. Pero en este cas se produïx per l’exportació d’este producte a tota Europa des del Regne de Valéncia. Xàtiva fon un dels majors productors d’este nou material.
¿I falla? En anglés és foc, en valencià primerenc volia dir instrument per a allumenar-se que ya en el sigle XV se dia “antorcha” grafiat de la mateixa manera, per lo que deduïm que “falla” i “fire”, se pronuncien de forma molt pareguda i volen dir lo mateix: foc. Anem be en lo que vullc demostrar.
“Chic” en llengua valenciana, home jove, en anglés és “child” Si, en anglés en CH. Lo mateix que en valenciana llengua. Nosatres no proscrivim lletres que estiguen vives en la parla habitual de l’idioma valencià. Atres per alluntar-se del castellà no la usen, ignorant que en atres idiomes (anglés) és d’us normal…
El mes que acabem de superar, “decembre” en anglés “december” l’escritura i la pronunciació és prou pareguda. Una proba més “a la saca”
Esta és especial per al món faller: “figa” en valencià: Fruit de la figuera. És un fruit comestible i pot variar en color i la forma segons l’espècie. En anglés és “fig” i no té doble sentit com ho té per al conjunt dels valencians, siguen o no valencià parlants… referència obligada en la “verdura” dels llibrets de falla; som aixina, que l’anem a fer. La pronunciació en anglés al no tindre la vocal final és un poc diferent que en valencià que sí que té la vocal i se pronuncia oberta, accentuant la seua condició “femenina”
Com vostés hauran llegit, queda demostrat que en dèu paraules prou paregudes, l’anglés i el valencià són el mateix idioma. Hem partit de l’hipòtesis que en huit ne teníem prou, decisió pressa per “l’autoritat científica” sense fonament sério, senzillament per principi d’autoritat. Tony Fontelles en una de les seues publicacions ho explica molt encertadament.
Ara amable llector, eixint del “modo ironia”: L’explicació està en els raïls dels idiomes: un primitiu orige de les llengües europees: l’indoeuropeu, les llengües cèltiques i les llatines que evolucionen d’este. Els contactes per proximitat o de relacions comercials o socials fan que les variants idiomàtiques tinguen en comú certes característiques, pero que es separen quan més alluntats geogràficament estan els parlants i els orígens d’estos parlants (substrat idiomàtic) Ben cert és que les llengües en contacte són més paregudes que les que estan a distància, com ocorre en Dinamarca i Noruega, o en Galícia i Portugal en la costa oest peninsular. Lo mateix i per la mateixa raó ocorre en la costa est peninsular entre el Valéncia i Catalunya. Llectura recomanable ad este respecte de les llengües d’Espanya proponc al llector l’obra de Leopoldo Penyarroja “Morarabe i las lenguas de España” Almazura 2022. Que per supost és molt més sabut que yo i una verdadera autoritat en este qüestions, ademés de Director de la Secció de Llengua Valenciana de la RACV, per supost acadèmic de número de la Real Institució.
Xavier Carbonell i Montesinos
Professor de Llengua Valenciana i Tècnic de FP
Secretari d’El Patronat RACV
