Ahir se celebraren en el Teatre Principal del Cap i Casal els 136 Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia, el certamen lliterari i poètic més important en Llengua Valenciana i centenari, a on dos reines brillaren, per un costat la Regina dels Jocs Florals, Marta Alonso i per un atre, la poeta Ampar Cabrera, guanyadora de la Flor Natural.
La nit tenia sexe femení, la Regina, Marta Alonso i Rodríguez, la guanyadora de la Flor Natural, Ampar Cabrera i Sanfélix i la mantenedora de la regina, una amiga de la mateixa, la alcaldessa de Valéncia, María José Catalá i Verdet.
Marta ocupà la Cadira d’Or de la Diputació de Valéncia en la que a soles s’assenten tres regines: Les Falleres Majors de Valencia ( la major i la infantil) de cada eixercici faller i la Regina dels Jocs Florals de Lo Rat Penat: Un privilegi cada any per a tres dones valencianes.
Els 136 Jocs Florals
Este certamen lliterari centenari versa sobre tres pilars fonamentals: l’amor, la fe i la patria o idiosincràcia valenciana. És el certamen llitarari en Llengua Valenciana que té méstradició i més prestigi i a on el premi és la flor natural.
Enguany pels acontenyiments de l’Incendi de Campanar s’havia suspés l’acte i s’ha traslladat a finals del mes de març, celebrant-se anit en el Teatre principal del Cap i Casal.
La Regina és proclamada en este acte i exaltada, i l’acompanya una cort d’amor de sis jovens dones valencianes, que estàn en l’escenari junt a la pròpia junta de l’entitat centenària de Lo Rat Penat. Un acte organisat per propi Secerari General de l’Entitat i que es celebra tots els anys.
Cort de la poesía que acompanya a la Regina dels Jocs Florals:
En 146 anys d’història de Lo Rat Penat, a soles guerres i pandèmies han aconseguit parar temporalment el certamen, que de seguit s’ha celebrat en més força. Una entitat que va nàixer fruït de la renaixença valenciana i l’esperit per recuperar lo nostre, lo que nos fa diferents i simbolisa nostra essència, la nostra valencianitat, en la Llengua i la Cultura Valencianes com a estandart d’eixa valencianitat.
Espectacul musical
Va precedir l’acte un espectacul musical de la ma de l’orquesta sinfònica municipal de Valencia, un especatcul molt encertat recordant a Nino Bravo, per al que la familia de l’artsite d’Ayelo de Malferit va cedir els drets per a interpretar cançons mítiques en arreglos de la propia orquesta de Valencia.
Huit peçes musicals interpretades per la banda Sinfònica Municipal de Valéncia i cantades per Aurelio Cámara, Laya Benenches, Ángel Bellido i Aisha Bordas. Des de «Libre», passant per «Mi Tierra», «América», «Te quiero, Te quiero», «Puerta de Amor», «Noelia», «Elisabeth» i per a finalisar «Un Beso y Una Flor».
Un espectacul homenage a este insigne valencià que sigué molt aplaudit per la sala que omplia el pati de butaques i el primer pis del Teatre Principal de Valéncia.
Presència d’autoritats
Anit es deplegaren gran presència d’autoritats en el Teatre Principal del Cap i Casal. Des de la Generalitat Valenciana estigueren presents el Conseller de Cultura Vicent Barrera i les Conselleres Salomé Pradas i Elisa Núñez. També el director general de transparència i participació ciutadana José S. Tárrega.
Per part de Diputació de Valéncia, el president de la Corporació provincial i propietari del Teatre Principal, Vicent Mompó i el diputat de Turisme Pedro Cuesta.
L’Ajuntament de Valéncia estigué representat per la seua alcaldessa que era la mantenedora de la Regina, i epls regidors María José Ferrer San Segundo, José Luis Moreno, Julia Climent, Jesús Carbonell i el regidor de Mercats, MercaValencia, Falles i JCF Santiago Ballester.
En l’acte tambe estigué el director del Palau de la Música de Valéncia, Vicent Llimerà i com autoritat religiosa, Salvador Almenar, dean de la catedral Metropolitana de Valéncia.
També acodiren a l’acte diputats nacionals com Fernando De Rosa i Carlos Flores i varios diputats en Corts Valencianes del PP, aixina com el portaveu de Vox en Corts Valencianes José M. Llanos. Tot un desplegament d’autoritats de Pp i Vox per a esta ocasió, encara que no estigueren presents cap regidor de Vox del Cap i Casal. Les autoritats es ficaren en els palcos del primer pis, ocupant tot este primer pis.
La presència de festes de Valéncia sigué notòria, en la Honorable Clavariesa de les Festes de Sant Vicent Ferrer Na Toña Játiva o clavariesas i càrrecs de nombrosos pilars bautismals de Sant Vicent Ferrer. Una abscència notòria, les de les Falleres Majors de Valéncia. Entitats valencianistes com el Decà de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana o el president de l’Associació d’Escritors en llengua Valenciana no se volgueren perdre l’acte de Lo Rat Penat.
Discurs del President
Josep Vicent Navarro s’estrenava en este fet de fer el discurs despuix de més de vint anys del seu predecessor, Enric Esteve. Va fer un discus políticament correcte, encara que reivindicatiu i dur en algunes ocasions.
Navarro va recordar «les dos pandèmies sofrides fins fa poc», la pandèmia del COVID i «la pandèmia del Botànic», un govern del que va recordar que tractaren d’ofegar en el su sectarisme a la Cultura i Llengua Valenciana i a les institucions valencianistes, en especial a Lo Rat Penat, recordant com la seua dictadura i ara que parlen ells mateixa de censura cultural negaren el Teatre Principal de Valencia i la Banda Municipal.
«Els polítics del tripartit varen posar tot tipo de traves a esta celebració. Nos varen negar el Teatre Principal i la participació de la Banda Municipal de Valéncia, dos elements fonamentals d’esta tradició del patrimoni immaterial dels valencians.
Varen intentar ofegar-nos econòmica, cultural, política i socialment. Mentres regaven en millons d’euros a les entitats i grups pancatalanistes. Només l’anterior president de la Diputació de Valéncia, Antoni Gaspar, va ajudar a fer possible algun certamen.
El Botànic és ya història, trista història, i els valencians estem davant d’una nova etapa que deu significar el principi d’un nou Sigle d’Or de la llengua i la cultura valenciana»
Navarro va agraïr a Catalá la seua presència i l’acceptar el ser mantenedora de la seua amiga:
«Tenim moltes esperances posades en la nostra alcaldesa, María José Catalá, vol recuperar el nom en llengua valenciana de la nostra ciutat, va tornar a incorporar la senyera de la ciutat al Te Deum de la Catedral de Valéncia en el 9 d’Octubre, acte d’agraïment per la recuperació per als cristians del Regne de Valéncia, també ha posat en el lloc destacat que mereix la verge dels Desamparats en l’ajuntament, va donar un eixemple de gestió pública en la tragèdia de Campanar i és una alcaldesa pròxima i compromesa, a la que és fàcil vore en qualsevol acte de la nostra ciutat, com s’ha vist en les falles, fet impossible en Ribó.»
«També tenim posada nostra esperança en els polítics dels dos partits del govern de la Generalitat, de les tres diputacions i de molts Ajuntaments de la Comunitat Valenciana. En els seus programes electorals es comprometien a revertir les polítiques sectàries i catalanistes dels governs anteriors.»
Navarro no va oblidar la presència d’autoritats per a la reivindicació de lo promés
«Es temps de complir en lo promés»
«Ara necessitem el compliment de les promeses electorals i demanem polítiques clares i valentes. Polítics valents com l’alcaldesa de Meliana, l’alcalde d’Alcàsser o Emperador, o el regidor de cultura de Burriana, entres uns atres.
Demanem el reconeiximent institucional a la llabor en favor de la cultura i la llengua valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, el reconeiximent de la normativa d’El Puig com la que millor arreplega la forma de parlar i d’escriure en llengua valenciana, la recuperació de l’homologació dels cursos de llengua de Lo Rat Penat i sobretot que es difonga i ensenye la veritat sobre la nostra llengua, cultura, història i senyes d’identitat.
És necessari utilisar els diners públics per a treballar i educar en lo que nos unix com a valencians i espanyols. Es necessari acabar en les llavors de la discòrdia i les mentires que s’han introduït en els nostres centres d’ensenyança, sabem perfectament com el adoctrinament separatiste porta la decadència i divisió social dels pobles».
Els premiats
La nit era dels premiats, perque a la fi és un certamen lliterari en Llengua Valenciana, i els lemes i autors premiats en la CXXXVI edició dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia a juí del jurat nomenat a l’efecte són els següents:
PREMIS ORDINARIS
- FLOR NATURAL, patrocinat per l´Excm. Ajuntament de Valéncia, al treball que porta per lema: AMOR DES DE LO FRÀGIL, del qual és autora: Ampar Cabrera i Sanfélix.
- ACCÈSSIT, al lema: CANTS D’AMOR PER A TOT L’ANY del qual és autor : Vicent Ramon Calatayud Tortosa.
- ENGLANTINA D’OR, al lema: TOTS A UNA VEU del qual és autor: Joan Josep Serra i Martí.
- VIOLA D’OR, al lema: VIOLETA DE FE, del qual és autora: Ampar Cabrera i Sanfélix.
- PREMI “ADLERT” DE NOVELA, al lema: EL JOC del qual és autor: Màxim Rueda i Pitarque
PREMIS EXTRAORDINARIS
- PREMI «JOSEP Mª BAYARRI», patrocinat per l’Excma. Diputació de Valéncia al lema: SÍMBOLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA del qual és autor : Fernando Millán Sánchez.
- PREMI “JAUME I”, al lema: TEODOR LLOMBART del qual és autor: Josué Damià Ferrer i Ortells.
Discurs de la mantenedora
La mantenedora, María José Catalá va fer un breu discurs en el que dedicà unes breus paraules a la seua amiga, en perfecte valencià del que no nos te mai acostumats, l’alcaldessa va fer un anunci que va agarrar l’aplaudiment de la sala, l’iniciar l’expedient per a declarar com a BIC immaterial este certamen, i recordà unes paraules d’un discurs d’un mantenidor de fa vora 100 anys, aixina com recità un breu poema d’Ampar Cabrera. L’Alcaldessa va asegurar que estava al costat de Lo Rat, això sí, en tot moment va parlar de «valencià» per a referirse a la llengua valenciana.
Un discurs en el que recordà breument a que es dedica la Regina, la seua amiga i l’amor per l’art i el patrimoni de Marta Alonso, i en el que utilisà part del seu discurs per a parlar de l’antic president, Entic Esteve per al que demanà un aplaudiment.
Final de la nit
FInalment, clausirats els 136º Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia s’interpretà Himne per part de la Orquesta Municipal cantat per Aisha Bordas i Ángel Bellido.
