Estem en una era marcada per diverses fòbies: xenofòbia, gitanofòbia, islamofòbia, homofòbia, transfòbia, LGTBIfòbia, entre unes atres. Pero ¿qué hi ha de la valencianofòbia? Segons el Diccionari General de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), es definix com «odi cap a tot lo valencià». Per la seua banda, el Diccionari Normatiu de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) la descriu com «animadversió cap a la Comunitat Valenciana, els seus habitants o qualsevol aspecte relacionat en Valéncia». Encara que el Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola (RAE) no inclou el terme «valencianofòbia», sí menciona «hispanofòbia».
Pero ¿qué implica realment la valencianofòbia? Es manifesta en cridar «Levante» a la nostra terra, quan ni nosatres som «Levante» ni Portugal es denomina «Poniente». La valencianofòbia es traduïx en retratar als valencians com a lladres i corruptes, quan en realitat no ocupem el primer lloc en corrupció en Espanya.
Este fenomen es fa evident quan la policia multa a un ciutadà en Benidorm per utilisar el valencià, una llengua cooficial. També es reflectix en situacions a on un funcionari exigix que se li parle en castellà, alegant que, a pesar de dur trenta anys en Valéncia, no comprén el valencià perque és andalús.
Ademés, la valencianofòbia es revela quan la Diputació de Valéncia nega el Teatre Principal a Lo Rat Penat per a que porte a terme els seus Jocs Florals. És l’afirmació de que la primera llengua neollatina que va tindre un Sigle d’Or és solament un dialecte. És l’intent d’impondre als estudiants valencians que la llengua, cultura i història de Catalunya són superiors a les de Valéncia, quan, en realitat, és lo contrari.
La valencianofòbia sosté que les Falles són una celebració catalana i que la paella pertany a la gastronomia catalana. Este fenomen es pot observar en les publicacions d’Eliseu Climent i en la noció de «països catalans».
El Diccionari de la RACV considera «inusual» el terme «valencianofòbia», i açò és cert. No perque els eixemples mencionats són rars, sino perque està tan arraïlada en la societat valenciana que molts ni tan sols es adonen de que l’estan experimentant. És similar a cóm en el sigle XIX els judeus veen com alguna cosa normal la persecució, sense considerar que açò poguera ser judeofòbia. Discriminar a un valencià per parlar la seua llengua és tan injust com discriminar a un judeu per la seua religió o a una persona negra per la seua raça. Els valencians som sers humans. Tenim drets. Mereixem respecte.
