Antonio Escohotado Espinosa va nàixer en Madrit el 5 de juliol de 1941 i morí el 21 de novembre de 2021 en Eivissa. Podríem dir que pertany a “La Generació Incorrecta”, la dels políticament incorrectes, la de la primera generació posterior a la Guerra Civil ací en Espanya i a la Segona Guerra Mundial en Occident. La que va tindre accés a l’universitat, als mijos de comunicació, a viajar, la que creà la cultura de la visió lúdica de la vida, no per a les èlits, sino de manera transversal per a les noves generacions burgueses i obreres, reflectida en gran èxit i immediatea especialment en la música. D’esta generació lluenta, meteòrica, que va començar en ella i pot ser que acabe en ella, u dels exponents més important per mediàtic, per coherent i complet com pensador ha segut Antonio Escohotado.
Antonio es va anar, tal com tenia previst, abans vaig tindre breument, en l’última época seua, la satisfacció de mantindre algun menudíssim coneiximent d’ell i del seu fill Jorge, a través de “La Emboscadura” la seua editorial. Les rets socials nos acosten uns a atres de manera immediata i sense cap de presentació. Em vaig vore sorprés en algunes contestacions que, la veritat, mai esperava (encara que les desijava)
Escohotado va conseguir ser una enciclopèdia errant, brutal. Sempre trencador i a la contra. El filòsof, pensador i iniciador de la corrent “hippie” que va partir d’Eivissa cap a tot lo món en els anys 70, que va comprendre l’importància del les rets socials.
Empresari de la nit en la seua Discoteca AMNÈSIA. Referent mundial. Investigador empíric en la seua pròpia persona de les drogues. Consumidor fins a la seua mort. Experiència i tesis arreplegades, va fer algú matís posterior, en el seu primer “colp” “HISTÓRIA GENERAL DE LAS DROGAS”, a on defén la despenalisació i la seua bondat si són ben administrades, llevat dos que a la llarga o a la curta produïxen deterior neuronal, la cocaïna i el hachís, no la marihuana. Sorprén la seua postura personal, a banda de la científica i filosòfica, respecte a la heroïna i el despreci cap als “yonquis”, pero es conseqüència del seu espirit elitiste i meritocràtic.
Totes les drogues conegudes les va provar i va experimentar abans de fer el llibre, viajant per tot lo món (cultures, tribus, etc.) dictant a la seua dòna de llavors, les sensacions i efectes que li produïen, per això estudià química, ya que era un estudiós exhaustiu en qualsevol camp que abordara abans de prendre posició.
La seua última obra, ciclòpea (20 anys per a terminar-la, recollida en 3 toms) i definitiva va ser “LOS ENEMIGOS DEL COMERCIO”.
La seua investigació li va descobrir moltes coses que li canviaren les seues idees preconcebudes. Passa de ser comuniste a ser un lliberal acèrrim , anti comuniste, destructor implacable de Lenin i Marx. Defensor acèrrim de la llibertat, casi, crec, que llindant en àcrata, no anarquiste, ara, això si, elitiste per damunt de tot, en el sentit positiu (amant del treball rigorós, busca incansable sense por a trobar, per a descobrir la realitat, la veritat de les coses, sense por a cap de corren filosòfica, política o de pensament “correcta” o “incorrecta”. Amant i un profunt coneixedor dels clàssics, sobretot grecs i romans (va estudiar grec i llatí, entre atres idiomes) per a llegir-los i comprendre’ls sense traduccions.
Escohotado, va tancar el seu círcul vital en un últim llibre “LOS ÚLTIMOS DÍAS DE ANTONIO ESCOTADO”, llibre que va nàixer d’una mera entrevista per a la prensa, que el director d’un periòdic va deixar que un jove periodista la fera i el seguira pel món, entrevistant-lo (dialogant en ell) durant dos anys.
D. Antonio o el Mestre, com agradaven cridar-lo els seus més acèrrims fans, va tornar a Eivissa definitivament com un “gurú” per a morir. S’instala allí, a on va ser atés i visitat pels seus fills, per amics, intelectuals, periodistes i inclús curiosos, ya que sa incursió en el món de les rets socials el promociona en grans resultats ad ell i la seua obra.
¡Un filòsof i pensador que hui, despuix de tres anys de sa mort té uns 111.000 seguidors. Impensable!
Ah! Se m’oblidava, començà a treballar en la banca, en la seua Madrit natal, pero pronte va descobrir que això no era propi d’un ànima contemplativa i al mateix temps empírica, inqueta per conéixer; i va iniciar, com a molts, una nova época protagonisada, per primera volta en l’història, pels jóvens, els que vàrem tindre el privilegi de ser-ho llavors i … es va anar a Eivissa a on, com és obvi, també li va donar per teorisar sobre el sexe i com a bon empíric, ho va practicar tot lo que va poder. Resultat d’això, un atre interessant llibre “RAMERAS I ESPOSES: QUATRE MITS SOBRE EL SEXE I EL DEURE”.
Un home en perfil de líder, la major qualitat del qual al meu entendre és que, sense que et coneguera o li conegueres, t’estava parlant personalment en una magnífica prosa. Et feya sentir-te el seu amic, perque ell parlava per als amics i sempre des d’un absolut respecte, inclús quan et martafallava i destrossava en els seus deliciosos diàlecs “platonians”.
