Basset en qüestió va vindre al món en una família d’artesans i va rebre el sacrament del batisme en la parròquia de Sant Andreu de Valéncia. Son pare, Joan Basset, s’eixercitava com a fuster i escultor, mentres que sa mare era Esperança Ramos i Ferrer de Lis.
Un caràcter sec i fort caracterisava ad esta figura, lo que li va otorgar les qualitats necessàries per a liderar. Es va convertir en el Comandant dels Maulets, destacant-se com a defensor del poble valencià i lluitador per les llibertats. Va encapçalar el tumult contra els botiflers, el govern absolutista i centraliste de Felip V, junt als seus seguidors.
En destrea per a l’aprenentage d’idiomes, va demostrar fluïdea en francés i alemà. Va participar en les guerres d’Hongria i en les de Milà. En 1699, va decidir unir-se a l’Orde religiosa i militar de Santiago de l’Espasa.
El comandant de l’eixèrcit austríac de l’archiduc Carles va liderar a les seues tropes fins a la ciutat de Valéncia en 1705, a on varen proclamar rei a Carles d’Àustria. En assumir el comandament, una de les seues primeres accions va ser designar a sa mare, la marquesa de Cullera, com a responsable en la seua vila i de les seues peixcateres.
En febrer de 1706, es va portar a terme la defensa de Xàtiva, a on les tropes varen conseguir repelir en èxit l’atac de les forces borbòniques. No obstant, a pesar d’esta victòria, en 1707, Claude François Bidal, marqués d’Asfeld, va ordenar la devastació i crema de Xàtiva.
Durant este conflicte, els llauradors coneguts com maulets varen ser encorajats per la promesa de no tindre que pagar tributs als nobles. Esta promesa va atraure a molts llauradors, i inclús a pobles sancers, a unir-se al tumult junt als maulets. No obstant, l’archiduc Carles no va complir en esta promesa, lo que va dur a l’abandó del seu comandant Basset i dels seus colaboradors més pròxims. Com a resultat, tots ells varen ser arrestats, en una ironia de l’història, per aquells llauradors que es varen sentir traïcionats.
El general Basset experimentava atacs de apoplexia. El primer atac va ocórrer en febrer de 1706, seguit d’un atre el 8 de juliol mentres es trobava empresonat en Dénia. Segons el croniste borbònic Plans, en 1707 el seu estat de salut era crític.
En situacions extremes, com va expressar el marqués de Santa Creu de Marcenado, demostrava una notable serenitat i un valor excepcional.
Despuix de la derrota sofrida en Almansa el 25 d’abril de 1707, se li va permetre recuperar la llibertat en la finalitat d’organisar les escasses forces lleals als austriacistes. A pesar dels seus esforços, solament va conseguir reunir-se en elles per a la defensa de la ciutat de Barcelona. Va permanéixer allí fins a la caiguda de la ciutat l’11 de setembre de 1714.
En acabant de la rendició de Barcelona, un grup d’uns vint líders militars partidaris de l’archiduc Carles varen ser arrestats per les forces castellà-franceses. Açò va succeir a pesar de la garantia donada pel duc de Berwick, qui havia conquistat la ciutat, de que no es prendrien represàlies contra els defensors durant el sege.
Un mamprenedor perseguit pels borbònics va ser traslladat primer a Alacant i més tart a diferents presons en Ondàrroa i Segòvia. En 1715 es trobava empresonat en Fuenterrabia.
El tractat de pau de 1725 entre Espanya i Àustria va incloure la lliberació de tots els presoners de la guerra de Successió. No obstant, a pesar d’esta disposició, a Baset no se li va permetre eixir de la presó de Segòvia, a diferència dels seus companyers que sí varen ser lliberats.
El 23 de maig de 1706, en la ciutat de Valéncia, durant una processó, el poble valencià va mostrar un gran reconeiximent a Joan Basset Ramos. En eixe event, varen penjar un retrat seu en un balcó en la llegenda «In honorifentia populi nostro», equiparant-lo al títul honorífic otorgat a la Verge dels Desamparats.
Pedro Fuentes Caballero
President de l’Associació cultural Roc Chabàs de Dénia
La llengua utilisada en este escrit es la oficial de la valenciana (Normes d’El Puig).
