El 16 de maig s’ha complit el centenari de la proclamacio (consagracio fon el terme utilisat) de l’Himne de l’Exposicio Regional de 1909 com a Himne Regional. L’acte es celebrà un dissabte en la Plaça de Bous de la ciutat de Valencia en presencia dels alcaldes de les tres capitals valencianes, autoritats municipals d’unes atres localitats del Regne de Valencia, president de la Diputacio provincial i representants d’entitats civiques i culturals, especialmente de la capital valenciana.
L’event tingue lloc en plena dictadura de Primo de Rivera, qui havia conseguit el poder l’any 1923, un regim que contava en la colaboracio del monarca Alfons XIII com a cap de l’Estat -s’ha conegut esta formula de govern com “dictadura con rey”-, pero en un unic partit acceptat, l’Unión Patriótica. No eren bons moments per al reconeiximent de singularitats regionals; de fet, la llengua valenciana quedava proscrita i la Real Senyera prohibida, cosa que s’aplicà tambe per a les atres llengües i banderes regionals. En el cas valencià no passà lo mateix en l’Himne de l’Exposicio, que les autoritats utilisaren en tota provabilitat per a donar una certa patina de valenciania al regim. Potse tambe ajudà el fet de que en el primer vers se fa explicita afirmacio d’espanyolitat.
L’alcalde de Valencia, Lluïs Oliag, decidi, en el marc de les “Festes de Maig”, dedicades fonamentalment a la Mare de Deu dels Desamparats, organisar un gran acte d’exaltacio regional en el qual l’himne podia ser el nexe d’unio entre tots els pobles de la llavors Regio Valenciana. Una volta materialisada l’idea, se dirigi, primerament, als alcaldes d’Alacant, Julio Suarez Llanos, i al de Castello, Salvador Guinot, per a que se sumaren i feren seu el proyecte. Aixina ocorregue. L’invitacio se feu extensiva als atres consistoris valencians caps de partit i les adhesions no tardaren en arribar. La documentacio que se conseva en l’Archiu Historic Municipal de Valencia sobre el tema ne conserva moltes d’elles.
El Circul de Belles Arts de Valencia se faria carrec de la decoracio del recint i del desenroll de l’espectacul, mentres que en mans del mestre José Serrano quedaria la part musical, especialment la direccio de la peça musical que motivava aquella festa, l’Himne de l’Exposicio, en lletra de Maximilià Thous.
Dels preparatius i de la celebracio donà una detallada informacio tota la prensa valenciana, incloent diaris d’Alacant i de Castello, pero tambe d’alguns atres llocs, especialment la de Madrit. La descripcio del densenroll de l’acte es permenorisada en els periodics valencians: exhibicio de balls tradicionals, representacio regional en tres carrosses que figuraven Castello, Alacant i Valencia, tripulades per senyoretes, representacio de les Arts, participacio de la famosa tiple Cora Raga que, ademes de cantar, faria entrega de tres artistics pergamins, u a cada alcalde de capital de provincia, elaborats per membres del Circul de Belles Arts, que havien de perpetuar l’event i que incloïen la partitura de l’Himne en les firmes dels seus autors…, traques, solta de coloms, pluja de flors i un public entregat i emocionat que escoltà respectuosament de peu la solemne interpretacio de l’Himne que, des de llavors, passà a ser reconegut com Himne Regional.
En dies posteriors a l’event se succeiren diveros homenages i reconeximents als autors de l’Himne. Els dedicats al mestres Serrano procediren, fonamentalment, de les autoritats municipals de Valencia, i tigueren lloc en esta ciutat; tambe se’n feren en Algemesi, Alzira o Sueca. Mentres, a Thous foren els seus companyons de la prensa els qui no volgueren que quedara en l’anonimat qui era l’autor de la lletra, per a lo qual li organisaren un acte de reconeiximent en el marc d’un dinar celebrat en el restaurant Las Arenas, per tal d’honrar la seua figura i treball i mostrar-li la seua gratitut, al que no faltaren les autoritats.
Casi un mes despuix, el 10 de juny, arribava a Valencia el princip d’Asturies en una visita oficial que duraria tres dies. Es decidi incorporar dins del programa una reedicio de l’acte de proclamacio de l’Himne Regional, aixina com dedicar un nou homenage a Serrano en el Teatre Principal. Els dos events tingueren lloc la vesprada i la velada del primer dia de la seua estancia.
Des de llavors, l’Himne Regional, que ya contava en l’acollida i reconeiximent de l’immensa majoria dels valencians adquiria cert estatus d’oficial, el qual se corroborà en el periodo democratic en l’aprovacio de la “Llei de la Generalitat Valenciana 8/1984, de 4 de desembre, per la qual es regulen els símbols de la Comunitat Valenciana i el seu ús”, en la qual se li reconeix eixa categoria, passant a ser l’Himne de la Comunitat Valenciana.
Juli Moreno
